Com desenvolupar la resiliència en població infantojuvenil
En la societat actual, el sedentarisme i els desafiaments de la vida quotidiana afecten la salut mental de nens i adolescents, destacant la importància de la resiliència com una eina fonamental per a afrontar aquests reptes.
La resiliència és la capacitat d’afrontar i adaptar-se a les noves situacions i afrontar els reptes del dia a dia d’una manera eficaç. Els nens i els adolescents resilients són aquells que s'adapten al canvi, que tenen la capacitat d'afrontar les dificultats, els desafiaments i l'estrès.
La resiliència també se sol definir com la capacitat de recuperació després d'un succés traumàtic o molt estressant. És per això que la capacitat resilient és considerada per molts experts com un antídot contra l'epidèmia de la salut mental i el camí cap al benestar emocional.
L'adolescència primerenca: moment evolutiu clau
Si bé és cert que la resiliència s'ha de fomentar des de la infància, avui dia sabem que hi ha moments evolutius clau on hem d'incrementar els esforços per al seu desenvolupament. I l'adolescència n'és un.
L'adolescència és un període evolutiu ple de nous reptes que requereix constants adaptacions. És una etapa de gran vulnerabilitat, alhora que una finestra molt sensible al canvi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (2019), la meitat dels problemes de salut mental s’inicien abans dels catorze anys. L'adolescència primerenca és, per tant, un dels moments clau per incrementar els esforços i les iniciatives per al foment de la resiliència, ja sigui des de la família, com dels centres educatius. Per aconseguir-ho, serà clau entrenar els adolescents en les competències que fomenten la resiliència, ja que la seva adquisició és essencial per prevenir els problemes de salut mental.
Compartim aquí algunes preguntes que poden ajudar per saber en quina mesura un adolescent és resilient i identificar quins aspectes serien bons treballar per fomentar la seva capacitat resilient. Com més respostes afirmatives identifiquem, més resilient és l'adolescent:
S'anima a abordar noves situacions sense evitar-les?
Estableix metes o objectius de vida?
Inicia interaccions amb els seus iguals i manté les amistats?
Exposa les vostres opinions obertament, no rebutjant aquelles persones que poden opinar diferent?
Expressa les seves emocions?
És capaç d'identificar les seves qualitats o fortaleses?
Tracta les diferències entre persones com una cosa natural?
Té discurs positiu sobre si mateix?
Es responsabilitza de les conseqüències de les seves accions?
Ofereix, accepta i demana ajuda?
Competències resilients
Les competències claus a adquirir pels nens o adolescents per fer-los més resilients són quatre:
Competència socioemocional
Estratègies d'afrontament
Sensació d'autoeficàcia
Mindfulness
La competència socioemocional abasta un ventall ampli d'habilitats, com ara la identificació de les emocions i la seva regulació, la capacitat de posar-se al lloc de l'altre (empatia), les habilitats d'escolta activa, oferir i demanar ajuda, capacitat de prendre decisions responsables i valorar les conseqüències de les seues accions, entre d'altres.
Les estratègies d'afrontament estan encaminades a resoldre eficaçment els reptes i els desafiaments del dia a dia. Adquirir aquestes habilitats els ajudarà a reduir l'estrès que generen les situacions, especialment quan són situacions a les quals s'enfronten per primera vegada. Dins aquestes estratègies, l'assertivitat i la capacitat de resolució de problemes o conflictes són dues de les habilitats més importants.
Fomentar l'autoeficàcia també és un aspecte clau. Què és l'autoeficàcia? És la percepció que tenim sobre la nostra capacitat d’aconseguir les coses que desitgem. L'objectiu de treballar l'autoeficàcia és que el nen o l'adolescent es percebi més capaç d'assolir els objectius i les metes, i en conseqüència faci les accions necessàries per aconseguir allò que volen o els motiva. Quan no se senten capaços d'assolir els seus objectius, ells mateixos s'autolimiten i llencen la tovallola abans de ni tan sols intentar-ho.
L'habilitat de ser “mindful” és una altra competència clau a adquirir en aquesta societat hiperestimulada que fomenta la impulsivitat i la immediatesa. Es tracta de fomentar la capacitat de connectar amb el moment present, posar el focus en allò que sentim, observant l'experiència sense jutjar-la. Això ajuda molt a reduir la impulsivitat a l'hora d'actuar i prendre decisions i guanyar consciència del nostre estat emocional en cada moment.
Fomentar la resiliència des de casa
La família és l'entorn principal on es poden ensenyar els comportaments prosocials i proactius que ajuden els nens i les nenes a enfrontar problemes, recuperar-se'n i poder anticipar-se i prevenir-los en el futur, desenvolupant així les habilitats per a la resiliència.
Hi ha un aspecte concret que val la pena destacar. L'acompanyament dels pares i les mares en la criança dels seus fills i filles no tracta d'evitar-los danys i rescatar-los, sinó d'ensenyar-los a com fer servir les habilitats de resiliència adequades per afrontar-los i poder així permetre'ls prosperar per si mateixos i que avancin en el seu desenvolupament. Per tant, els reptes evolutius són grans oportunitats per ampliar el ventall de recursos per a la resiliència.
A continuació, s'esmenten algunes orientacions per fomentar la resiliència des de casa:
Acompanya'l, però no el sobreprotegeixis. Rescatar-los per evitar-los que pateixin és contraproduent, ja que no els entrena en les habilitats necessàries per afrontar la vida, així com resoldre conflictes, prendre decisions, guanyar autocontrol, acceptar les equivocacions i tolerar la frustració que generen certes situacions. Acompanya'l en el seu malestar, expressa-li que ets allà per al que necessiti i dona-li l'impuls que necessita per prosperar.
Destaca les seves fortaleses. Observa quines són les seves qualitats i fortaleses i expressa-ho. Pregunta-li per les seves motivacions i metes a la vida i anima'l perquè les persegueixi. Fer això fomenta la seva sensació de capacitat per aconseguir allò que desitgen. Alhora, animar-lo en les seves motivacions i fites li marca un camí i dona sentit a la vida.
Mostra interès pel seu món. Pregunta-li sobre com ha anat el seu dia. Implica't en les seves preocupacions i valida les seves experiències i emocions encara que no estiguis d'acord amb les accions. Això els causa la sensació de ser vistos, acceptats i estimats.
Ofereix un entorn estructurat. Estableix rutines i hàbits familiars en les activitats quotidianes. Estableix unes normes familiars clares i mantingues-les. Dona-li autonomia per a la seva autogestió, però supervisa com ho va fent per poder oferir-li suport i ajuda.
Fomentar la resiliència des dels centres educatius
Els centres educatius poden fer una gran tasca de promoció de la resiliència en el seu alumnat. Són contextos privilegiats, ja que ofereixen l’oportunitat d’implementar programes de prevenció universals. Es tracta de programes que estan adreçats a tot l'alumnat i no només als que mostren dificultats. L'aula es pot convertir en el lloc idoni per practicar les competències resilients prèviament esmentades.
Més enllà de la implementació de programes de prevenció universals, també es podrien dur a terme múltiples accions que fomentin la resiliència, com ara:
Entrenar-los en les relacions interpersonals saludables.
Proporcionar-los oportunitats per establir els seus objectius i motivar-los per assolir-los.
Fomentar la sensació de pertinença.
Fer-los part activa per crear una cultura resilient al centre educatiu, a través de dur a terme accions on ells mateixos siguin els protagonistes.
Crear espais de reflexió i debat sobre temes que siguin importants per a cada moment evolutiu.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
Molts pares ja són conscients de la importància que pot tenir per a un nen l'educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar. T'oferim algunes senzilles guies.
Segons una enquesta que es fa anualment a Gran Bretanya el 48% dels adults creu que els nens menors de 12 anys no han d'assistir ni als tanatoris ni als funerals.
Que els nostres fills tinguin una autoestima positiva i se sentin segurs de si mateixos és una de les preocupacions principals dels pares a l'hora d'educar i no és una tasca fàcil d'aconseguir.
Els nens solen esperar impacients l’arribada del Pare Noel i els Reis d'Orient. Malgrat tot, alguns s’espanten la primera vegada que els veuen en desfilades o cavalcades. Si els teus els temen, saps què fer?
En la majoria de famílies arriba un moment en què els més petits comencen a demanar insistentment una mascota, sovint a partir dels quatre anys. Si el teu fill ja ha pronunciat la frase "Vull un gos!", ha arribat l'hora d'analitzar tot el que suposa introduir un animal de companyia a casa.
Tots en un grau o un altre sentim admiració per un igual, per les seves peculiaritats i característiques. En molts casos aquesta admiració es pot identificar amb un tipus de conducta que en psicologia es diu "idolatrar".
Freqüentment trobem dificultats per a una correcta comunicació. Podem millorar significativament la nostra comunicació amb els adolescents posant en práctica algunes senzilles estratègies.
Tant si els plans familiars inclouen un viatge a la platja, un parc d’atraccions, una escapada exòtica o atraccions locals, és probable que hi hagi alguns sotracs en el camí si pretenem la perfecció.
Profesionales de la salud, la educación y personas afectadas por los TEAF (familiares y personas con experiencia propia), compartirán su experiencia sobre qué es y cómo afecta a la persona en los diferentes momentos vitales, desde la infancia hasta la edad adulta.
L'adolescència és una època extraordinària, un moment d'integració dels canvis cerebrals que juntament amb els factors ambientals el prepararan per la vida adulta.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre els efectes emocionals que ha tingut la crisis del coronavirus sobre el benestar emocional i la salut mental dels menors.
El projecte Henka, promogut per Sant Joan de Déu i la Z Zurich Foundation organitza "Viva la Vida", un esdeveniment per a tots els públics, i en especial per als joves, dedicat al benestar emocional al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
