El teu fill o filla ha de canviar d'escola? Consells per acompanyar-lo en aquest procés de canvi

Algunes famílies es troben en la situació d'haver de canviar d’escola als seus fills aquest pròxim curs, ja sigui per no estar satisfets amb l’oferta educativa, per una mudança, per raons socioeconòmiques, per preferències familiars o altres circumstàncies. Però… què passa quan aquest canvi no és l’esperat ni desitjat pels nostres fills?

 

Si bé la tornada a l’escola és un moment emocionant, ple d’il·lusió, de noves expectatives i metes; no és estrany que els nens experimentin pors i preocupacions (“Amb qui aniré a classe?” “Estaré amb els meus amics?” “Com seran els nous professors?”). En el cas dels nens que canvien d’escola, la incertesa és major, i per això encara és més important acompanyar-los de la millor manera possible.

 

Les investigacions descriuen que les transicions i els canvis d’escola són moments estressants per als nens i les famílies. Implica adaptar-se a una sèrie de canvis, com l’entorn físic, les rutines, les relacions, l’estatus i la identitat social. El nou curs presenta una gran quantitat d’oportunitats pels alumnes, nous desafiaments i reptes acadèmics i socials. 

 

La participació de la família és clau per ajudar-los a afrontar aquests reptes. A continuació compartim unes recomanacions per acompanyar-los durant aquest procés de canvi:

 

Promoure la comunicació

Parleu amb ell o ella obertament sobre el canvi, resolent dubtes i inquietuds, encara que siguin petits. Mostreu-vos disponibles, passeu temps junts perquè vagin apareixent converses en les estones de joc, en les sobretaules familiars, abans de dormir, durant passejos… 

 

Acompanyar-lo emocionalment

Proporcioneu espais segurs per a expressar els seus sentiments. Cal ajudar-lo a comprendre les seves emocions i validar-les: poseu paraules al que sent, no el jutgeu, acompanyeu-lo a transitar-les: “Entenc que tens por per començar a la nova escola i és normal, segur que és difícil per tu, per nosaltres també ho és…”. Feu preguntes obertes per ajudar a identificar el que sent i esbrinar el que més l’hi preocupa. També podeu crear una llista de preocupacions i cercar solucions plegats. 

 

Els més petits poden tenir problemes per articular pensaments i sentiments, feu preguntes més guiades que l’ajudin a etiquetar-los: “Em pregunto si et preocupa no fer amics…”. Els contes són un recurs fantàstic que podeu emprar per parlar de les emocions que pot sentir. 

 

Preparar-lo

L’anticipació és una eina clau. Visiteu l’escola, prepareu el camí, si és possible, conegueu el seu professor amb antelació. D’aquesta manera, es familiaritzaran amb l’entorn.

Podeu fer ús de calendaris o estratègies visuals com imatges per explicar el procés, amb l’objectiu d’aportar calma i seguretat. El joc és una eina fonamental a la infància, utilitzeu el joc simbòlic per simular que s’inicia l’escola, amb l’objectiu d’ajudar-los a entendre el que succeirà i permetre conèixer els seus neguits. 

 

Impulsar l’adaptació social 

Si podeu conèixer alguna família abans de començar l'escola, intenteu quedar fora de l’entorn escolar; conèixer algun company pot aportar seguretat als nens durant els inicis. Un cop començat el curs, fomenteu la participació en activitats extraescolars i grups socials per ajudar-lo a fer nous amics. Organitzar trobades fora de l'horari escolar enfortirà les relacions.

 

Aquest sentiment de pertinença i connexió social no només facilitarà l’adaptació, sinó que també protegirà la seva salut mental.

 
Mantenir una actitud positiva

Cal transmetre optimisme als fills durant els canvis. Els nens solen adaptar-se millor del que es pensa i reflecteixen l'actitud dels pares. Mostrant-vos confiats, l’ajudareu a estar-ho també. Els nens necessiten impuls per créixer, aprendre i atrevir-se. Sou la seva base segura, per això heu d’estar disponibles i permetre'l intentar i provar coses noves. Doneu-li tranquil·litat i entusiasme per la nova etapa, assenyaleu les oportunitats de la nova escola i assegureu-los que l’acompanyareu en el procés.

 

No cal exagerar amb frases com “T’encantarà la nova escola”, però podeu ajudar-lo a centrar-se en els aspectes positius del canvi. 

 

Establir rutines

Establiu una rutina conjuntament abans i després de l'inici de l’escola per proporcionar una sensació de seguretat i previsibilitat.

 

Col·laborar amb la nova escola

La col·laboració entre la família i el personal escolar millora l’adaptació dels nens al nou entorn. Mantingueu un diàleg regular amb els mestres per conèixer el progrés del nen.

 

Les escoles juguen un paper clau durant l'adaptació. Poden ajudar-vos a ser conscients dels reptes i les respostes conductuals comunes, proporcionant informació i estratègies pràctiques. Aquest suport fomenta pràctiques de criança positives i contribueix a la salut mental i el benestar dels nens. Treballar conjuntament el beneficiarà durant el període de transició i més enllà.

 

Donar-li el seu temps

Els nens necessiten temps per adaptar-se a cada procés. L’adaptació pot ser complicada i és difícil preveure quant temps necessitaran per sentir-se còmodes, cada nen necessita un temps diferent. Canviar d'escola no és senzill, el procés pot generar ansietat i por, independentment de l'edat. De fet, el període d’adaptació pot durar un parell de mesos, fins que el nen se senti còmode amb la seva mestra i companys.

 

Fomentar la seva autonomia

És fonamental donar-los autonomia segons les seves capacitats. Han de cooperar en les tasques de la llar, com preparar la seva motxilla, la roba per a l’escola, posar i treure la taula o dutxar-se sols. Aquesta autonomia els ajuda a construir l'autoestima i els ofereix llibertat i independència.

 

Aquests consells poden fer que el procés de canvi sigui més manejable per als nens, ajudant-los a adaptar-se i prosperar en el nou entorn escolar. Normalment, situacions com el canvi d'escola es resolen sense grans dificultats; amb un acompanyament adequat de la família i l'escola, no haurien de tenir problemes significatius.

 

Recomanem buscar ajuda professional si la tristesa, l’enfado, l’apatia o la por persisteixen més de tres mesos o si la seva intensitat dificulta el dia a dia. També si el seu estat d’humor canvia constantment, perd l'apetit o el son, i això es manté durant el primer trimestre. O si, malgrat el temps passat en la nova escola, continua pensant en l’anterior, rebutja fer amics o les tasques escolars. Un petit suport d'un professional extern a la família, que l'ajudi a afrontar la situació amb recursos, pot fer que el camí sigui més senzill.
 

Escrit per: Maria Taló Reixach