Com facilitar l'autonomia en nens

Confiança en un mateix, la base de l'autoestima

Al principi, els nadons son completament dependents dels adults per a les seves necessitats bàsiques, però a mesura que passen els mesos, comencen a mostrar senyals d'independència, com agafar objectes amb les seves pròpies mans o intentar moure's pel seu compte.

Durant la primera infància, tot es converteix en un terreny de joc i exploració. Els nens comencen a mostrar un interès cada vegada major per fer coses pel seu compte, des de vestir-se fins a triar els seus propis llibres per llegir. 

A mesura que creixen, es troben amb reptes més complexos, i hauran d'aprendre a prendre decisions, resoldre problemes i gestionar les seves pròpies emocions. Aquesta etapa és plena de moments d'incertesa i autodescobriment, però també de gran satisfacció quan superen els obstacles amb èxit.

Conforme entren en l'edat escolar, l'autonomia es converteix en un tema clau. Han d'aprendre a organitzar-se, gestionar el seu temps i prendre responsabilitat per les seves tasques escolars i les seves relacions amb els altres. 

A partir de l'adolescència l'autonomia es converteix en una part integral de la seva identitat, i es que hauran de prendre decisions que afectaran totalment al seu futur. 

El rol de l’adult pel que fa al foment de l’autonomia dels infants sempre ha de ser gradual i ajustat a  la seva edat i habilitats, ja que una excessiva sobreprotecció pot provocar que els nens siguin altament dependents i en un futur desenvolupin pors,  poca tolerància a la frustració, etc. De la mateixa manera, un estil deslligat dels pares pot provocar inseguretat en els nens, problemes socials o emocionals. 

Com ajudar als nens a guanyar autonomia

Molts pares es pregunten què poden fer o davant de quins senyals cal estar alerta per facilitar que els fills vagin guanyant autonomia. Cal reconèixer que fomentar l'autonomia en els nens és un procés gradual i continu que requereix una combinació d'orientació, suport i oportunitats per a l'aprenentatge. 

Aquí teniu algunes estratègies per a facilitar aquest desenvolupament:

1. Establir expectatives clares: És important definir quines responsabilitats són adequades per a l'edat del nen i comunicar-les de manera clara i consistent. Això ajuda a proporcionar un marc de referència per al seu desenvolupament.

2. Fomentar la presa de decisions: Donar als nens la oportunitat de prendre decisions, fins i tot petites, els ajuda a desenvolupar un sentit d'autoeficàcia i confiança en les seves capacitats. Per exemple, permetre'ls triar la seva roba o decidir quin joc volen jugar.

3. Animar la resolució de problemes: Quan els nens s'enfronten a obstacles o conflictes, és important guiar-los en la resolució de problemes en lloc de proporcionar una solució immediata. Això els ajuda a desenvolupar habilitats per a la vida i a sentir-se capacitats.

4. Proporcionar suport gradual: En lloc de fer-ho tot per ells, oferiu suport gradual mentre aprenen noves habilitats. Per exemple, podeu ensenyar-los com rentar-se les mans, després supervisar-los mentre ho fan ells mateixos i finalment permetre'ls que ho facin de manera independent.

5. Reforçar la independència positiva: Felicitar i recompensar els esforços dels nens per ser independents els anima a continuar desenvolupant aquestes habilitats. És important reconèixer els seus èxits, fins i tot si són petits, per tal de reforçar un comportament positiu.

6. Modelar el comportament autònom: Com adults, podem modelar l'autonomia mitjançant el nostre propi comportament. Això significa mostrar als nens com prenem decisions, gestionem les nostres responsabilitats i resolem problemes de manera independent.

7. Fomentar la curiositat i la investigació: Animar la curiositat dels nens i donar-los llibertat per explorar i investigar el món que els envolta els permet desenvolupar habilitats d'aprenentatge autònomes i creatives.

8. Oferir espais segurs per a l'aprenentatge: Proporcionar un entorn segur i de suport on els nens puguin experimentar i cometre errors és fonamental per al seu creixement i desenvolupament. Això els dóna la confiança necessària per provar coses noves i aprendre de les seves experiències.

Cal tenir present que en el desenvolupament de l’autonomia també jugaran un paper transcendental múltiples factors, com son les amistats , les interaccions socials, les experiències amb l’entorn, les seves capacitats intel·lectuals i aptituds,  els trets de personalitat particulars de cada nen, etc. 

Cal tenir en compte que no tots els nens adquireixen l'autonomia al mateix ritme. Així, mentre alguns aprendran a desenvolupar-se sols de forma ràpida, altres necessitaran més temps, i es desprendran del suport dels pares més a poc a poc. La clau rau en respectar el temps que cada nen necessiti. 

En definitiva, l'autonomia en els nens és un procés fascinant (i tot un repte per als pares), que comença des del moment en què són nadons i es desenvolupa a mesura que creixen i maduren. És una història d'aprenentatge, experimentació i descobriment constant, on aniran trobant nous reptes i oportunitats imprescindibles per al seu creixement personal.