El meu fill m’ha dit que no és heterosexual: infinitat d’opcions

Afortunadament, la societat ha anat evolucionant i els nostres joves se senten cada vegada més confiats i capaços d’expressar la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere, i l’avenç més gran, poder-ho viure de manera plena. 

Ser pare o mare no ve amb un manual d’instruccions 

La majoria del que fem per educar i relacionar-nos amb els nostres fills i filles és instintiu. Que un fill ens comuniqui la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere pot agafar-nos desprevinguts en el moment, però probablement hem treballat molt per generar aquest clima en el què el nostre fill se senti prou confiat com per compartir amb nosaltres la seva vida personal i privada. 

Tot i que l'orientació sexual i la identitat de gènere són dues coses diferents, moltes persones que són lesbianes, gais o bisexuals i les que són transgènere o no conformes de gènere poden tenir experiències similars en créixer: un fort sentiment que són diferents de les persones que els envolten i temen el rebuig de les seves famílies i amics.

Hi ha un munt de maneres en què algú ens pot parlar de la seva sexualitat o identitat de gènere; ens poden demanar de parlar, ens poden escriure un missatge, ens poden parlar de que tenen un amic “gay”... No importa com ho facin, com responem i mostrem el nostre suport és el més important en aquest moment i necessiten sentir-se en una llar segura, protegits i recolzats.

Hi ha coses que hem de tenir en compte, i potser la més important és que es necessita molta valentia i coratge per a què una criatura comuniqui als seus pares la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere, tinguin l’edat que tinguin, així que mostrem-los tot el respecte, el suport i l’amor que es mereixen.  

“Sortir de l’armari”

És probable que la revelació, o “sortir de l’armari” se l’hagin estat pensant durant molt temps, i també és probable que no siguem els primers en saber-ho. “Sortir de l’armari” significa fer-se vulnerable i enfrontar-te potencialment al rebuig, vol dir ser honest sobre com et sents i no mantenir una part de la teva vida amagada. 

Poden haver-ho dit als seus amics més propers i fins i tot a algun adult de confiança, ja sigui un familiar, un tutor o el pare/mare d’algun amic. Per què això? Perquè som el més important, així que hi ha molt en joc. Molts adolescents tenen por de decebre els seus pares, o fins i tot poden tenir por de ser rebutjats o expulsats. Els nens i adolescents poden sentir-se molt sols, i poden buscar aprovació en l’entorn en el què necessiten sentir-se integrats i hauran fet proves d’aquesta acceptació abans de trobar-se amb nosaltres, i d’aquesta manera, també s’hauran anat preparant per possibles preguntes o comentaris que puguin rebre per part nostre.

El millor consell?

Deixa que parli i escolta. Escolta amb respecte i no interrompis o jutgis. Com hem mencionat, és probable que li hagi estat donant moltes voltes per dir-nos-ho. Quan es tracta d'orientació sexual o d’identitat de gènere, intenteu no suposar que la coneixeu fins que ells mateixos us ho diguin. Ells es coneixen millor a ells mateixos, els seus sentiments i les seves experiències en el seu cos. Encara que la seva experiència sigui molt diferent a la teva i a les teves creences, el millor que pots fer és escoltar i validar les seves vivències i les seves pors. 

Hi ha un munt de reaccions possibles, des del sempre comentari negatiu a evitar del “n’estàs segur?”, el “potser és una fase”, el del “ja ho sabia”... a comentaris i gests de validació com “me n’alegro que ho hagis compartit amb mi”, “t’estimo molt”, “gràcies” i abraçar-los. L’important és ajudar-los a saber que et prens seriosament els seus sentiments i que respectes les seves decisions.

Què podem fer a partir de llavors?  

El suport i l’amor incondicional és el més important que podem oferir. No cal que preguntem cada dia “com estàs?”, podem mostrar el nostre suport i enfortir el nostre vincle amb ells fent un esforç per informar-nos i educar-nos. Podem aprendre sobre sexualitat, sobre identitats de gènere i expressions. 

Ser proactiu i aprendre és una bona manera de mostrar el nostre interès i el nostre suport, hi ha molt vocabulari i temes per explorar sense necessitat de convertir-nos en experts. Feu servir la mateixa paraula que fa servir el vostre adolescent per descriure la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere, i si el vostre fill adolescent no vol utilitzar una etiqueta per descriure’s, també està bé.

Podem preguntar si els sembla bé que ho pugueu comunicar a altres amics i familiars, podem observar si les passes que anem donant els fa sentir bé i si necessiten algun suport de part nostre. Podem aprendre sobre sexualitat i gènere, és probable que el nostre fill també estigui aprenent. També podem preguntar per pronoms preferits ja que són els únics que ens poden respondre, però si preguntem, respectarem i utilitzarem les seves preferències. 

De ben segur que ens passaran pel cap tot tipus d’emocions i de pors. Por a què puguin sentir-se discriminats, por a plantejar-nos altres opcions i models de família: si voldran tenir fills, si es voldran casar... Tots aquests sentiments són vàlids, el que hem d’intentar evitar és que aquests s’interposin en el procés de recolzar els nostres fills. Probablement només necessitarem una mica d’informació i temps per a ajustar-nos a la realitat que ens acaben de comunicar i el fet que puguin continuar el seu camí amb el nostre acompanyament i acceptació els pot ajudar a desenvolupar un sentit d'autoestima i confiança per afrontar els reptes futurs i per portar una vida més saludable i plena.