Al·lèrgies respiratòries: què són i què podem fer per a prevenir-les
Amb l'arribada de la primavera i el bon temps realitzem més activitats a l'aire lliure i passem més temps a l'exterior, però per a algunes persones aquesta estació és sinònim de cansament, moqueig, picor i afectació de qualitat de vida a causa de l'al·lèrgia respiratòria. La primavera és una estació en la que es produeix la pol·linització de la majoria de plantes, arbres i herbes. És a més una època en la qual la concentració d'altres al·lergògens perennes, com els àcars de la pols i els fongs, és màxima.
El pol·len, l'espora masculina de les plantes necessària per a la fecundació, està format per partícules de grandària microscòpica que plantes, arbres i herbes desprenen i conseqüentment queden a l'aire. Les plantes causants de l'al·lèrgia al pol·len són les anemòfiles. Els seus grans de pol·len són petits i poden viatjar a quilòmetres de distància del lloc de producció amb el vent, aquest és el motiu pel que no és necessari viure prop de plantes al·lergògenes per a presentar clínica d'al·lèrgia respiratòria.
La quantitat de pol·len present a l'aire pot variar depenent del clima i les condicions meteorològiques, especialment de la pluja. Si ha plogut molt en els mesos previs, serà una primavera amb molt de pol·len. Els dies plujosos disminueixen la concentració de pol·len a l'aire, però aquesta augmenta els dies secs i assolellats, especialment abans d'una tempesta. Les al·lèrgies seran més intenses quant menys plogui a la primavera, ja que l'atmosfera no ha pogut netejar-se. Al llarg del dia hi ha més quantitat de pol·len a l'alba i al vespre.
A les zones d'interior, l'alliberament de pol·len sol ser curta, però intensa, a causa del contrast de temperatures mentre que, a les zones costaneres, amb temperatures més suaus, l'alliberament del pol·len és més prolongada i de menor intensitat.A les ciutats, la combustió dels vehicles potencia els al·lergògens.
Per què tenim al·lèrgia?
Les al·lèrgies són una resposta anormal del sistema immunitari de defensa contra substàncies que es troben en l'aire i que són innòcues per a la majoria de persones. Aquestes substàncies desencadenen en les persones al·lèrgiques inflamació a les vies respiratòries.
Les substàncies a l'ambient, denominades aeroal·lèrgens, més freqüents de la primavera són:
Pol·len de gramínies: Són la primera causa d'al·lèrgia. Està present a les herbes que creixen a les vores de carreteres, camps de cultiu o descampats.
Pol·len d'olivera: Es troba present a la flor de l'olivera.
Pol·len de parietaria: És una família de males herbes (urticaceae) i una de les principals fonts de pol·len a la zona costanera mediterrània. La seva pol·linització és molt àmplia, de febrer a novembre.
Pol·len de plataner: El plàtan d'ombra, predominant en ambients urbans, allibera gran quantitat de pol·len a l'atmosfera i es dispersa a quilòmetres de distància. La pol·linització és molt curta però molt intensa.
Àcars de la pols: Són microorganismes invertebrats, pertanyents a la subclasse d'aràcnids. Són al·lergògens domèstics que s'acumulen en sofàs, matalassos i coixins. Predominen a la tardor i la primavera.
Fongs: Són microorganismes molt ubics les espores dels quals, les causants dels símptomes al·lèrgics, suren a l'aire pertot arreu. El seu creixement és afavorit per la humitat i les temperatures temperades.
Símptomes de les al·lèrgies respiratòries
Els símptomes varien segons la zona afectada:
Rinitis al·lèrgica: Afecta al nas. Es produeix una inflamació de la mucosa nasal caracteritzada per congestió, mucositat contínua, esternuts i picor; molt sovint acompanyada de símptomes oculars.
Asma al·lèrgica: Afecta als bronquis amb símptomes d'ofec, dificultat per a respirar i xiulets.
Altres símptomes característics són picor de paladar, d'oïdes i irritació de gola.
Tots aquests símptomes minven la qualitat de vida dels afectats. En el cas d'infants i adolescents pot afectar la qualitat del son i disminuir la seva capacitat d'aprenentatge i concentració.
Diagnòstic i prevenció
El pediatre al·lergòleg realitzarà un estudi d'al·lèrgies i de funcionalisme respiratori per a poder aplicar el tractament adequat en coordinació amb el pediatre d'atenció primària. Una vegada identificat el tipus de pol·len causant de l'al·lèrgia, es pot obtenir informació a través d'Internet sobre la quantitat de pol·len que hi ha en una zona determinada i època.
Es poden adoptar mesures de prevenció a l'exterior i a l'àmbit domèstic:
Evitar sortides al camp i activitats a l'aire lliure els dies de concentració de pol·len elevat, així com en les hores prèvies a una tempesta.
Protegir els ulls amb ulleres de sol i cobrir nas i boca amb una mascareta els dies d'alta pol·linització.
Ventilar l'habitació al migdia o al capvespre; uns 10 minuts són suficient. Mantenir les finestres del dormitori tancades la resta del temps.
Mantenir les finestretes del cotxe i els filtres que incorpora el sistema d'aire condicionat tancats per a reduir l'entrada de pol·len en el vehicle.
Evitar estendre la roba a l'aire lliure durant l'època de pol·linització, principalment primavera.
Davant la sospita d'al·lèrgia primaveral, resulta fonamental realitzar un estudi per a identificar el pol·len causant i poder realitzar un tractament adequat.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'arribada de la primavera equival a multitud de partícules de pol·len suspeses en l'aire, i això pot provocar rinitis al·lèrgica en moltes persones. Els símptomes són molt molestos, i poden donar lloc a altres problemes com otitis mitjana, sinusitis o pòlips nasals. Com combatre la rinitis?
Les al·lèrgies respiratòries són una reacció immunològica davant partícules inhalades que provoca esternuts i dificultats respiratòries. Coneix els tractaments efectius per al seu maneig.
Si els teus fills tenen alguna al·lèrgia alimentària, en aquesta època de l'any has d'anar amb compte amb les receptes amb aliments que els nens no tolerin.
En la majoria de famílies arriba un moment en què els més petits comencen a demanar insistentment una mascota, sovint a partir dels quatre anys. Si el teu fill ja ha pronunciat la frase "Vull un gos!", ha arribat l'hora d'analitzar tot el que suposa introduir un animal de companyia a casa.
