Al·lèrgia respiratòria

Què és una al·lèrgia respiratòria?

L'al·lèrgia respiratòria és un tipus d'al·lèrgia que afecta principalment el sistema respiratori (nas, sins nasals, gola o pulmons). Els al·lèrgens respiratoris més comuns són el pol·len, els àcars de la pols, els pèls d'animals i els fongs. Quan una persona al·lèrgica respira aquests al·lèrgens, es desencadena una resposta inflamatòria a les vies respiratòries. 

L'al·lèrgia respiratòria és un problema molt habitual i la seva causa exacta no es coneix completament, tot i que es creu que és una combinació de factors genètics i ambientals. 

És freqüent que hi hagi un component familiar i, per això, és més fàcil que un infant pateixi una al·lèrgia respiratòria si els seus pares o germans també la pateixen. 

La forma clínica de l'al·lèrgia respiratòria del pacient es manifesta i s'anomena en funció de la zona del tracte respiratori que acumula més inflamació. Les més característiques són: 

• Rinitis al·lèrgica, quan afecta el nas. 

• Asma, quan la inflamació predomina sobretot als conductes més grans dels pulmons (bronquis). De vegades, també és present als conductes més petits (bronquíols). 

• També pot haver-hi sinusitis, quan s’inflamen els sins paranasals, que són unes cavitats del crani situades al voltant del nas i els ulls, o faringitis/laringitis segons la zona de la gola que s’afecta.

Quins són els seus símptomes?

Els símptomes més habituals són: 

• Esternuts freqüents. 

• Congestió nasal o nas tapat. 

• Picor al nas, la gola o els ulls. 

• Ulls plorosos i enrogits. 

• Tosseta seca o que, sovint, empitjora de nit. 

• Dificultat per respirar o xiulets al pit. 

• Fatiga o manca d'energia. 

El tipus i la intensitat de la simptomatologia depenen de la predisposició personal, el tipus i la quantitat d'al·lèrgens, factors ambientals – especialment relacionats amb la qualitat de l'aire – o els estils de vida del pacient. 

Com es diagnostica?

El diagnòstic de l'al·lèrgia respiratòria es basa en la revisió dels antecedents familiars i personals del pacient, els símptomes que presenta i les dades de l'exploració física que duu a terme el professional. A més, i en funció de cada cas, es poden recomanar altres proves – com proves cutànies o anàlisis de sang – per identificar els al·lèrgens desencadenants del problema.

Quin és el seu tractament?

El tractament de l'al·lèrgia respiratòria ha de ser personalitzat i generalment es basa en la combinació de diverses mesures, essent les més habituals: 

• Evitar els desencadenants coneguts: si s'identifiquen substàncies específiques que desencadenen l'al·lèrgia, és important evitar el contacte amb elles tant com sigui possible. 

• Medicaments: els més utilitzats són els antihistamínics, els derivats de la cortisona (per via nasal, inhalada o oral), altres medicaments inhalats que dilaten els bronquis (el salbutamol és el més conegut) o altres fàrmacs que permeten alleujar els símptomes o reduir la inflamació. 

• Immunoteràpia, popularment coneguda com a "vacuna contra l'al·lèrgia", que ajuda el cos a desenvolupar una tolerància gradual als al·lèrgens. 

És important mantenir una bona higiene de l’ambient del pacient i, de vegades, utilitzar filtres d'aire per reduir els al·lèrgens presents a l'aire i a l'entorn.

Com que cada cas és diferent, és fonamental mantenir una bona comunicació amb l'equip que atén el nen i la seva família per ajustar el tractament quan sigui necessari, adquirir la capacitació i el màxim potencial d'autocura o rebre l'orientació addicional que convingui. 

Es tracta, doncs, d'un tractament que pot resultar complex i minuciós i, per això, ha d'estar prescrit per un professional mèdic expert.

Quines altres coses cal tenir en compte?

Cal sospitar una situació greu quan l’infant tingui: 

• Dificultat per respirar: respiració ràpida o entretallada, sensació d'opressió al pit o xiulets audibles. 

• Inflor a la cara, llavis, llengua o gola. 

• Vermellor o urticària al cos. 

• Marejos o desmai. 

• Nàusees, vòmits o diarrea. 

• Ansietat o sensació de pànic. 

• Afectació important de l'estat general. 

En aquests casos, el pacient ha de ser traslladat al centre d'urgències més proper.