Ciutats: efectes de l'exposició ambiental en la salut infantil

Exposició ambiental urbana i salut infantil

Los niños son una población especialmente vulnerable en las ciudades porque aún se están desarrollando en el plano físico, social y emocional. La contaminación del aire, el ruido, las temperaturas extremas y la falta de zonas verdes y actividad física se han asociado a asma infantil, retrasos en el desarrollo cognitivo, problemas psicológicos y obesidad infantil. 

Els nens són una població especialment vulnerable a les ciutats perquè encara s’estan desenvolupant en el pla físic, social i emocional. La contaminació de l’aire, el soroll, les temperatures extremes i la manca de zones verdes i activitat física s’han associat a asma infantil, retards en el desenvolupament cognitiu, problemes psicològics i obesitat infantil.

Des del punt de vista de la salut i de la planificació de sòl i el transport urbans, el desenvolupament urbanístic actual no ha estat un gran encert. Moltes ciutats segueixen dues formes urbanes dominants:

1. Estan densament poblades, amb grans estructures de formigó com les torres de pisos i infraestructura vial per al trànsit motoritzat.

2. Tenen poca densitat de població, amb molta dispersió i una infraestructura viària extensa.

Les dues deixen bastant a desitjar pel que fa a la sostenibilitat, l’habitabilitat i la salut, sobretot la segona, atès que, per exemple, hi ha molta distància entre les destinacions, poc ús mixt del sòl i poc transport públic. Per descomptat, també hi ha moltes ciutats que combinen les dues formes. Finalment, el ràpid procés d’urbanització sovint ha redundat en un creixement descontrolat amb una mínima atenció a les seves repercussions en relació a la salut pública a part de les malalties contagioses.

Hi ha clars indicis que hi ha una relació directa entre el disseny urbà, com es desplacen les persones, i com afecta això a l’exposició ambiental i a factors relacionats amb l’estil de vida i, per tant, a la morbiditat i mortalitat.

En una ciutat dissenyada amb i per a grans inversions en infraestructura destinada a l’automòbil, hi haurà moltes persones que l’utilitzin. Això ocasionarà, per exemple, alts nivells de contaminació de l’aire, soroll i estrès, l’efecte illa de calor, una manca d’activitat física, contactes socials i zones verdes, i un augment, per exemple, de la morbiditat cardiovascular i respiratòria, el deteriorament cognitiu i el càncer i, per tant, de la mortalitat prematura . D’altra banda, en una ciutat amb i per a inversions en infraestructura destinada a mitjans de transport actiu com la bicicleta, hi haurà més persones que la utilitzin. Això ocasionarà, per exemple, nivells més baixos de contaminació de l’aire, soroll i estrès, un menor efecte illa de calor, més activitat física, contactes socials i zones verdes i una disminució, per exemple, de la morbiditat cardiovascular i respiratòria, un millor funcionament cognitiu i menys càncer i, per tant, menys mortalitat prematura.

Una sèrie d’exhaustius estudis recents han avaluat i matisat la relació entre exposició ambiental (contaminació de l’aire, soroll, zones verdes, temperatura) i les seves conseqüències per a la salut infantil (desenvolupament fetal i neuronal, desenvolupament infantil i salut respiratòria i cardiometabólica).

Contaminació de l’aire

Els nens són especialment vulnerables a l’exposició ambiental perquè encara s’estan desenvolupant. Així mateix, a causa de les seves diferències fisiològiques (per exemple, alta freqüència respiratòria) i conductuals (per exemple, molta activitat física), poden rebre dosis més altes de contaminants de l’aire que els adults. Les exposicions altes i durant poc temps poden tenir efectes especialment importants sobre la salut dels nens. A la ciutat de Barcelona, per exemple, s’ha vist que gairebé el 50 % dels casos d’asma infantil es deuen a la contaminació de l’aire (Pierangeli, 2020).

No hi ha cap etapa de la vida, òrgan o sistema del cos que no es vegi afectat per la contaminació ambiental; no obstant això, l’etapa prenatal i la primera infància són les etapes de la vida més vulnerables a aquesta exposició a l’aire tòxic, ja que perjudica el desenvolupament cerebral i la salut respiratòria i augmenta el risc de desenvolupar malalties cròniques en el futur.

Els contaminants de l’aire que més preocupen a les ciutats són la PM2.5 i el NO2. Les principals fonts de PM2.5 a les ciutats inclouen el trànsit, la crema local de combustibles per a la calefacció domèstica, la combustió industrial i la crema de fusta i carbó. La principal font de NO2 són les emissions dels automòbils, sobretot dels motors de gasoil (com més vells, més contaminen). Els nivells de NO2 són generalment més alts en les ciutats pel seu major volum de trànsit i solen estar relacionats amb com estan dissenyades.

Hi ha clars indicis que la contaminació de l’aire pot provocar parts prematurs i reduir el pes en néixer, causar asma infantil i disminuir la funció pulmonar. També afecta al sistema immunitari. Hi ha nous indicis que té un efecte perjudicial sobre el desenvolupament cognitiu infantil i que pot contribuir al sobrepès i a l’obesitat.

Soroll

Les ciutats tendeixen a ser bastant sorolloses i hi ha dades que indiquen que el soroll afecta el desenvolupament cognitiu infantil. També pot reduir el pes al néixer i contribuir a la sobrecàrrega i a l’obesitat, però les dades són menys clares en aquest terreny.

Zones verdes

Moltes ciutats no tenen zones verdes. Les ciutats més verdes amb una quantitat suficient de parcs accessibles i arbres als carrers poden contribuir positivament a la salut dels seus habitants. Redueixen la contaminació de l’aire, el soroll i l’efecte illa de calor. Més zones verdes es tradueix en un augment del pes al néixer i una millora del funcionament cognitiu i la salut mental dels nens. Hi ha dades que indiquen que redueix el sobrepès i l’obesitat. La relació entre les zones verdes i les malalties respiratòries és dispar, ja que alguns estudis indiquen que són beneficioses, mentre que altres mostren que són perjudicials. Sembla ser que depèn del tipus de vegetació present.

Temperatura

Al centre de les ciutats tendeix a fer més calor (4 -5 ºC més en alguns casos) que a les zones circumdants, el que s’anomena efecte illa de calor. Això es deu a les zones edificades i carreteres i a la manca de zones verdes. Hi ha noves dades que indiquen que les temperatures altes poden desencadenar parts prematurs, redueixen el pes al néixer i poden afectar la salut respiratòria dels infants.