Crosta làctia: Què és? Quan cal consultar? Es pot complicar?

Què és la crosta làctia?

La crosta làctia és una forma de dermatitis seborreica infantil. Es presenta en el 10% de la població general i si bé afecta tots dos sexes s'ha vist una major freqüència en nens. Sol aparèixer en els tres primers mesos de vida i s'acaba resolent amb el temps.

Per què apareix?

El seu origen en l'actualitat és desconegut, però, hi ha dues teories que explicarien la seva aparició:

La primera hipòtesi és que les hormones maternes que queden circulant a la sang del nadó després del part activen les glàndules sebàcies i aquestes comencen a produir seu. El seu és una substància oliosa (barreja de greixos) que en condicions normals contribueix a la hidratació de la pell. La sobreproducció d'aquest seu fa que els corneòcits (cèl·lules mortes de l'última capa de la pell) en lloc de desprendre's, quedin adherides a la pell.

L'altra hipòtesi dona suport a la presència en excés d'un llevat (un tipus de fong) anomenat Malassezia que forma part de la nostra flora normal de la pell. En els nadons amb crosta làctia la Malassezia descompon el seu consumint els àcids grassos saturats i deixant lliure els àcids grassos insaturats. Aquests, com tot residu, es comencen a acumular i inicia un cercle viciós.

Com es manifesta?

Es caracteritza per l'aparició (a vegades des de la primera setmana de vida) de crostes i escates groguenques, de sensació i aspecte greixosa al tacte en el cuir cabellut. Algunes es poden retirar fàcilment i altres estan molt adherides. És típic que en intentar retirar la pell es vegi rosada i brillant.

Com la crosta làctia és un tipus de dermatitis seborreica, també es poden veure afectades altres àrees del cos conegudes com a seborreiques (regió frontal, celles, pavellons auriculars, darrere de les orelles, parpelles, regió anterior del coll, el pit i l'àrea del bolquer).

A diferència de la dermatitis atòpica, no sol produir picor, per la qual cosa la seva aparició no es veu acompanyada d'irritabilitat en el lactant.

Com es pot tractar? Quan cal consultar?

En general, és una condició autolimitada, és a dir que resol per si sola.

Es recomana rentar diàriament el cap de l'infant amb un xampú suau. Pot ajudar a desprendre la crosta làctia l'ús d'alguna substància que ajudi específicament a desprendre-la, o bé algun tipus d'oli.

Si amb aquestes mesures inicials no millora, es poden fer servir cremes antifúngiques com el ketoconazol al 2%, que en la majoria de casos disminueix la concentració de Malassezia.

En alguns nens de pell més sensible (atòpics) la crosta làctia pot picar i formar-se esquerdes o fissures. En aquests casos pot ser necessari l'ús de corticoides tòpics suaus com la hidrocortisona a l'1% d'una a dues setmanes.

L'ús de sulfur de seleni, piritionat de zinc i àcid salicílic està avalat en adults amb dermatitis seborreica, però en nens és desconegut el seu perfil de seguretat i eficàcia pel que se suggereix visitar al pediatre o al dermatòleg abans d'aplicar-los.

Quan cal consultar?

Si no millora amb les mesures conservadores o amb el maneig tòpic de primera línia és recomanable consultar. Pot ser que sigui una dermatitis seborreica refractària que requereixi un altre tipus d'abordatge o que es tracti d'una altra condició o malaltia que demani un tractament diferent.

Es pot complicar?

Poques vegades es complica i en tot cas és degut al rascat repetitiu, generalment en nadons que a més són atòpics. Hi poden haver casos de sobreinfecció bacteriana: en aquest cas apareixeran crostes i exsudació groguenca. En aquests casos també cal visitar el pediatre o al dermatòleg.

Com es pot prevenir?

Prevenir que mai aparegui és difícil i més partint del punt que el seu origen precís és desconegut, però, la rentada diària amb el xampú és una bona estratègia per anar retirant diàriament l'escates i així evitar la seva acumulació.

És important que els pares estiguin informats de la benignitat del procés, així el seu maneig serà més fàcil i suportable.