Skip to main content
Nadó en una tovallola. Freepik

La flora cutània normal del nen i la seva funció protectora

Nadó en una tovallola. Freepik

Es parla de flora cutània normal o comensal per descriure el conjunt de microorganismes que colonitzen i entapissen la nostra pell i les nostres mucoses de forma normal, en persones sanes. Està composta de bacteris (estafilococs, micrococos, corinebacterias...), alguns fongs (Malasezzia, llevats), artròpodes microscòpics (Demodex folliculorum) i virus.

Es tracta de flora comensal, i no parasitària, ja que no són perjudicials per al nostre organisme. La flora cutània s'alimenta de les cèl·lules de descamació i altres productes de la nostra pell, així com uns dels altres. En competir per la colonització de la pell entre ells i amb altres microorganismes que sí poden produir malalties, generen un efecte protector sobre el nostre organisme.

La composició de la flora no és homogènia en tota l'extensió de la nostra pell i de les nostres mucoses. Hi ha microorganismes que colonitzen únicament les mucoses i no la pell, i viceversa.

A més, a la pell hi ha gèrmens que predominen en unes localitzacions, com els plecs, en llocs amb predomini de glàndules de la sudoració, a la regió genital, etc.

Factors que influeixen en el tipus de flora de la pell

La colonització de la pell d'un nen comença al naixement, amb els gèrmens del canal del part de la mare. La majoria d'ells no són patògens. És a dir, no són invasius ni tenen la capacitat de produir malalties, excepte alguns bacteris i virus.

En alguns casos és important detectar, prèviament al part, si hi ha evidència de l'existència d'algun d'ells a la mare, com l'estreptococ del grup B o S. agalactiae. Posteriorment la pell del nounat es colonitza per contacte amb els gèrmens de la pell de la mare i dels familiars amb els que té contacte directe, de tal manera que passats els primers mesos la flora de la pell del nadó és similar a la que podem trobar en un adult sa.

Per tant, l'edat és un factor que determina la composició de la flora. A part de l'edat hi ha múltiples factors que influeixen en ella:

  • Factors macroambientales, com el grau d'humitat i la temperatura ambiental o l'exposició a la llum solar.
  • Factors personals: el sexe, l'estat del seu sistema immunològic, el tipus d'higiene i de productes que utilitzi, així com de fàrmacs, ja siguin tòpics (en cremes o pomades) o sistèmics (sobretot antibiòtics i corticoides). Si bé la higiene disminueix el nombre de microorganismes, aquests es reprodueixen de nou ràpidament, de manera que el rentat té només un efecte transitori, d'unes hores.
  • Un dels factors més importants en nens és el microambient, és a dir, el seu entorn més proper.

La influència de l'entorn del nen

En primer lloc, es refereix al nombre de membres de la família, la seva edat i els factors personals a sobre indicats per a cada un d'ells. És una evidència que els segons, tercers... germans estan exposats a un ambient microbiològic diferent al dels primers fills i pateixen amb més freqüència malalties infeccioses pròpies de la infància.

Un altre factor de l'entorn que determina el tipus de flora microbiològica de la pell del nen és si assisteix a guarderia o si està hospitalitzat i, en aquest cas, en quin tipus d'unitat. Els nens que assisteixen a l'escola bressol, per la freqüència amb la qual a aquestes edats es pateixen malalties infeccioses pròpies de la infància, estan exposats a un ambient microbiològic patogen de forma rutinària. Hi ha nombrosos estudis que demostren i quantifiquen en nens que assisteixen a l' escola bressol l'increment del risc de patir malalties, sobretot respiratòries i digestives. Per aquest motiu es recomana que, si les possibilitats de la família ho permeten, els nens menors de dos anys no assisteixin a llars d'infants.

Així mateix, els nens ingressats, sobretot en unitats d'hospitalització de malalties infeccioses i en unitats de cures intensives, estan exposats a ambients amb major nombre de microorganismes i, el que és més important, amb més freqüència de resistències a antibiòtics.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  28/02/2017 Última modificació:  08/11/2023
nadó

Continguts relacionats

El xumet, és bo o dolent per al nadó? Pros i contres
Article

El xumet, és bo o dolent per al nadó? Pros i contres

Molts pares confien en el xumet per calmar al nadó, però és realment adequat? A continuació llistem una sèrie de pros i contres respecte a l’ús i alguns consells.

És un problema que el teu fill es xucli el dit?
Article

És un problema que el teu fill es xucli el dit?

A molts bebès els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Té conseqüències per la salut bucodental del nadó?

Els nadons i els nens no han de dormir amb llum
Article

Els nadons i els nens no han de dormir amb llum

Molts pares deixen un llum encès a l'habitació del nadó per reduir la seva "por" a la foscor. Es tracta d'un costum innecessari que, a més, pot afectar la seva salut.

Obstrucció del conducte lacrimal: com cal actuar?
Article

Obstrucció del conducte lacrimal: com cal actuar?

L'obstrucció del conducte lacrimal és habitual en nadons i sol resoldre's espontàniament abans del primer any. Provoca llagrimeig constant, irritació ocular i, en alguns casos, infecció. El massatge diari a la zona pot ajudar a alleujar els símptomes i prevenir complicacions.

Activitats relacionades