Ganglis en nens. Quins són els signes d'alarma?

Què són els ganglis?

Els ganglis limfàtics són petites estructures que formen part del sistema limfàtic. Aquest sistema s’encarrega de recollir les substàncies que el cos no necessita, com bacteris i virus i les porta a altres òrgans per a que puguin ser eliminades. Està format per una xarxa de vasos limfàtics, més petits que les artèries i venes, que en comptes de sang contenen un líquid anomenat limfa. Els ganglis són les “estacions de control” o filtres que estan distribuïts al llarg del recorregut dels vasos limfàtics.

Els ganglis contenen, entre altres components, els limfòcits que són cèl·lules que formen part del sistema immune, encarregades de la defensa del nostre organisme contra les infeccions i altres malalties. Estan distribuïts per gairebé la totalitat del cos, tot i que s’agrupen més en zones com el coll, aixelles o engonals.

En condicions normals són fàcilment palpables en nens, sobretot al coll. Són petits, habitualment de menys d'un centímetre de diàmetre, de consistència tova i mòbils. 

És el mateix un gangli que una adenopatia?

A vegades, quan hi ha una infecció o inflamació, els ganglis poden incrementar de volum o consistència. Quan el gangli està inflamat i augmenta de mida, es coneix com a adenopatia. Tot i que la majoria de vegades aquest augment de mida es temporal i, una vegada resolta la infecció, desapareix, en algunes ocasions pot ser un signe d'alarma per a patologies més greus. 

Hi ha moltes malalties que produeixen adenopaties. 

Les infeccions, tant víriques com bacterianes, són la causa més freqüent en nens, sobretot en menors de cinc anys. Si bé en aquest cas les adenopaties són transitòries, atès que els nens pateixen nombrosos episodis d'infeccions respiratòries superiors (refredats, faringitis, amigdalitis, otitis, sinusitis) durant els primers anys, és freqüent observar adenopaties en la regió lateral del coll de forma contínua, en ocasions durant diversos mesos o anys.

Les infeccions per fongs o per paràsits també poden produir adenopaties, si bé aquestes infeccions són molt menys freqüents.
Altres possibles causes menys freqüents són: malalties immunològiques (malaltia granulomatosa crònica, síndrome limfoproliferatiu autoimmune..), endocrinològiques (hipotiroïdisme, dèficit de corticoides...), malalties reumatològiques (lupus eritematós, artritis idiopàtica juvenil, síndrome de PFAPA...), vasculitis (malaltia de Kawasaki), tumorals (limfomes, leucèmies, metàstasis tumorals) o alguns fàrmacs.

La majoria de vegades les adenopaties per sí soles no requereixen tractament. Donat que la majoria d’episodis son per causa vírica, es recomanarà tractament per millorar els símptomes, com analgèsics o antitèrmics (paracetamol i ibuprofè). En cas de sospita de sobreinfecció per bacteris és possible que es recomani antibiòtic i alguns casos requereixen drenatge quirúrgic. 

Quins són els signes d'alarma?

Si bé la majoria de les malalties que produeixen adenopaties són benignes i no solen precisar exploracions complementaries, s'ha de tenir en compte una sèrie de característiques que han d'alertar-nos sobre la possibilitat que es tracti de la manifestació d'alguna malaltia greu.

 Les més importants són:

• Consistència de l’adenopatia molt dura, com la d'una pedra, amb úlcera o que sembli adherida a la pell
• Que no siguin mòbils.
• Una mida gran, major de 2.5 cm en absència d’infecció o major d’1 cm en nounats; o si presenta un creixement ràpid en dues setmanes o no disminueix de mida en 4-6 setmanes. 
• Si apareixen de forma generalitzada, per tot el cos, sobretot si es palpen per sobre de la clavícula o darrere del genoll.
• Si s’acompanya de pèrdua de pes, afectació de l’estat general, febre perllongada, dolors generalitzats, sudoració nocturna, dificultat respiratòria, dificultat per menjar o pal·lidesa.
• Si s’acompanya de creixement del fetge o de la melsa, que poden produir distensió de l'abdomen del nen.
• Si apareixen després d’una mossegada o picada d’animal o insecte. 

Davant de qualsevol dubte o aparició de signe d’alarma es recomana visitar al pediatre perquè pugui realitzar una valoració i orientació diagnòstica i prescriure el tractament més adequat.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.

_{Imatge de portada d'AdobeStock}