Claus per detectar si el teu fill té una infecció d'oïda
Quan el teu fill es posa la mà a l'orella reiteradament i fins i tot tira d'ella, pots trobar-te davant l'existència d'una infecció d'oïda. I serà més difícil de saber si encara no té edat per contestar a les teves insistents comprovacions i preguntes sobre si sent dolor.
Efectivament, quan els nens noten molèstia, es toquen les orelles, però aquesta no és l'única manera de detectar la infecció. A més d'aquestes accions que poden ser fortuïtes, per saber si el teu fill pateix una infecció d'oïda, has de comprovar si se sent molest, intranquil, plora més del normal o, fins i tot, si té problemes per agafar el son i febre.
Altres dels efectes ocasionats per les infeccions d'oïda són moviments maldestres o dificultats per mantenir l'equilibri, problemes per sentir tons suaus o supurar líquids.
En resum, els cinc signes més habituals de la infecció d'oïda són tocar-se les orelles, la supuració de líquids, caràcter irritable, febre i infecció respiratòria superior.
Què és la infecció d'oïda?
Aquest tipus d'infecció és una inflamació de l'orella mitjana que passa quan s'acumula líquid darrere del timpà. Coneguda com otitis mitjana, la pot patir qualsevol persona, però és més comú en nens amb edats compreses entre els sis mesos i els tres anys.
S'han descrit tres tipus d'infeccions d'oïda que mostren una combinació diferent de símptomes:
Otitis mitjana aguda (OMA). És la més habitual i es genera quan parts de l'oïda mitjana s'infecten i s'inflamen i hi ha líquid atrapat darrere del timpà.
Otitis mitjana amb efusió (OME). Apareix després d'una infecció d'oïda sense curar completament a causa que ha quedat líquid atrapat darrere del timpà. Únicament el metge, amb un instrument especial, pot comprovar la presència del líquid.
Otitis mitjana crònica amb efusió (OMCE). Es produeix quan el líquid roman a l'oïda mitjana de forma perllongada o quan aquest apareix reiteradament. Aquest tipus d'infecció pot dificultar als petits a l'hora de combatre altres infeccions, i fins i tot, afectar l'oïda.
Com s'origina?
Sol ser degut a l'acció d'un bacteri i passa, normalment, després que els nens hagin patit una infecció de gola, un refredat o altres afeccions de les vies respiratòries altes.
Tractaments comuns
El subministrament d'antibiòtics per part dels pediatres és el tractament més comú per a les infeccions d'oïdes infantils. També poden recomanar analgèsics per tal de reduir el dolor o gotes per les orelles.
Si el metge recepta antibiòtics, és convenient que recordis que és fonamental que el teu fill els prengui durant el període recomanat i amb la periodicitat indicada. És a dir, mai has de suspendre la presa de medicament encara que es percebi una millora, perquè podria afavorir una recaiguda. I, en darrer terme, no oblidis que has de tornar a l'especialista perquè verifiqui que la malaltia ha desaparegut.
No obstant això, quan aquestes inflamacions són recurrents i més greus, els doctors recomanen alternatives, entre les quals destaquen la implantació de petits tubs de drenatge a l'interior de les orelles. Un mètode més agressiu perquè implica una petita intervenció quirúrgica per a la seva col·locació.
Tres motius per a la col·locació de tubs de drenatge:
Quan es produeixen tres infeccions d'oïda en sis mesos o quatre en un any.
Si la infecció no aconsegueix resoldre's amb antibiòtics.
En el cas que es produeixi pèrdua de la capacitat auditiva.
Es pot prevenir la infecció d'oïda?
És difícil que puguis evitar les infeccions d'oïda en els teus fills. La millor recomanació és reduir els factors de risc, sovint causats per un altre tipus d'afeccions de les vies respiratòries. Per això, cal acudir a l'especialista sense demora per evitar que les inflamacions s'agreugin.
Entre les actuacions preventives de la infecció d'oïdes es troben diverses modalitats. Entre les més agressives estan l'administració de la vacuna contra la grip o la pneumocòccica conjugada 13 lent (PCV13), entre d'altres. Mentre que, d'altra banda, es recomana l'hàbit de pràctiques més senzilles d'higiene convencional com el rentat freqüent de les mans per evitar la transmissió de gèrmens, evitar exposar als teus petits al fum del tabac, no ficar al llit al teu nadó amb el biberó o evitar que els teus fills passin molt temps en contacte amb nens malalts.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
És una de les malalties més comunes que afecten a nadons i a nens petits: en complir els 3 anys, tres de cada quatre nens hauran tingut otitis mitjana.
El mol·lusc contagiós és una infecció viral cutània que causa pàpules o nòduls elevats amb aparença de perla a la pell. És una infecció benigna, i és força comú entre els nens. Què hem de fer si aquestes lesions apareixen a la pell del nostre fill?
La infecció urinària en nens és comú i pot afectar tant nenes com a nens, especialment en els primers anys de vida. Aquesta afecció es produeix quan els bacteris ingressen al sistema urinari. Els símptomes varien segons l'edat i la ubicació de la infecció. El diagnòstic es basa en proves d'orina, i el tractament implica antibiòtics. Prevenir la infecció urinària implica mantenir una bona higiene genital i una adequada hidratació, especialment en nens més petits.
La toxoplasmosi és una infecció ocasionada pel paràsit Toxoplasma gondii. És una malaltia generalment lleu en persones amb sistemes immunitaris sans que la major part de les vegades pot passar desapercebuda o confondre amb una grip.
