Jet lag escolar: com impacta el dèficit de son en l’adolescència?
Al voltant dels 52 % dels adolescents acudeix a classe havent dormint menys de vuit hores; el 78 % acaba el dia davant d’una pantalla i el 84 % té dificultats per aixecar-se al matí. Aquestes dades, publicades al 15è Informe FAROS dedicat a l’impacte del son en la infància i l’adolescència, evidencien que una gran part dels joves presenta dèficit de son durant el curs: pateix l’anomenat jet lag escolar.
El jet lag escolar és un fenomen comú en l’adolescència i fa referència al desfasament entre els horaris de son dels dies lectius amb els del cap de setmana. Els adolescents se’n va a dormir molt més tard els divendres i els dissabtes, i dilluns els hi costa molt tornar-se a adaptar a l’horari de l’escola. Aquest canvi en el rellotge biològic té conseqüències en la seva salut física i emocional, així com en el seus resultats acadèmics. De fet, el 24% dels adolescents tenen un pijtor rendiment escolar a causa de la somnolència diürna.
Per què es produeix el jet lag escolar?
Durant l’adolescència, el rellotge biològic intern que regula la relació amb el medi ambient es desplaça cap a un horari més tardà. Això dificulta sovint tant l’inici del son (en el període en què la temperatura corporal és més elevada) com el fet de llevar-se d’hora (quan la temperatura corporal és més baixa). Aquest ritme es pot avançar de manera natural un cop superada l’adolescència o mitjançant una intervenció professional, que requereix una conducta constant durant diverses setmanes.
Aquest desfasament biològic afavoreix l’aparició d’un cercle viciós de dèficit de son, que s’ha relacionat amb dificultats acadèmiques i alteracions en l’estat d’ànim. Els adolescents que dormen habitualment sis hores i quinze minuts o menys presenten una major tendència a la depressió que aquells que dormen vuit hores i quaranta-cinc minuts o més.
El temps dedicat al son és fonamental, però també ho és la regularitat dels horaris. La manca de regularitat s’ha associat a un pitjor rendiment escolar, alteracions en l’atenció, la concentració, el raonament i les habilitats psicomotores, així com a un augment de la irritabilitat, l’ansietat i la depressió, fins i tot en adolescents que dormen vuit hores de manera regular.
Relació entre el jet lag escolar, el dèficit de son i la conducta de l’adolescent
En la relació entre el dèficit de son, el rendiment i la conducta de l'adolescent, se sap que:
Un 24 % dels adolescents presenten un pitjor rendiment escolar a causa de l’excessiva somnolència diürna.
Els estudiants amb pitjors qualificacions dormen entre 25 i 30 minuts menys durant els dies lectius que els seus companys amb millors resultats acadèmics.
El sexe no té una influència significativa sobre les notes. En canvi, el nombre d’hores de son sí que és estadísticament significatiu i influeix en el rendiment escolar dels alumnes enquestats: a menys hores de son, pitjor rendiment acadèmic.
Un 18 % dels adolescents manifesten haver reduït les seves activitats extraescolars a causa de la somnolència.
Un 6 % pateixen algun trastorn del son no diagnosticats.
El dèficit crònic de son pot ser un precursor de la depressió.
Aquest dèficit també afecta la memòria, la conducta, el rendiment acadèmic i la sociabilitat dels adolescents, i incrementa el risc de consum d’estimulants per combatre la somnolència diürna (fins a un 76 % en el cas d’abús de cafeïna).
Des del punt de vista metabòlic, el dèficit crònic de son en l’adolescència s’ha associat a un augment de la resistència a la insulina, de manera que educar per millorar els hàbits de son en aquesta etapa podria ajudar a reduir el risc de diabetis.
En el cas dels adolescents esportistes, encara és més important complir diàriament amb l’horari de son necessari per poder recuperar-se del cansament. El son influeix en moltes tasques esportives que requereixen un estat d'alerta màxim i una atenció sostinguda, afectant a la recuperació de la fatiga.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Pediatra especialista en Medicina del Son. Cap de Servei Unitat de Pediatria Integral - Unitat del Son. Hospital Quirón Salud. Responsable de la Unitat de Son CLINEVA (València). Coordinador del Grup de Son i Cronobiologia de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP). Grup de Son de la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP). Vocal de la Federación Español de Sociedades de Medicina del Sueño (FESMES).
La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola, però ja que això difícilment ho podran evitar, ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics.
Durant el primer any de vida, el nen juga explorant i interactua amb el món que el rodeja amb els cinc sentits per comprendre’l. La major part del seu joc consisteix en agafar objectes i posar-se’ls a la boca, agitar-los, colpejar-los o tirar-los.
Si quan el teu fill era un nadó ja el veies com un petit científic utilitzant els seus cinc sentits i descobrint el món que el rodeja, ara que ja té entre 1 i 3 anys és veritablement tot un enginyer, i tracta d’entendre com funcionen aquests objectes.
Enregistrament del seminari web sobre els principals problemes de son que poden aparèixer durant la infància, així com algunes pautes i recomanacions per trobar solucions adequades, de la mà del Neurofisiòleg clínic, Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del seminari web sobre què hem de tenir en compte per a saber si el nostre fill pot tenir un trastorn de l'aprenentatge i com el podem ajudar.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
