Els éssers humans som éssers socials. Venim al món programats per respondre i relacionar-nos amb els altres. Fins i tot els infants giren el cap com a resposta al so d’una veu humana. Ja en els primers anys de vida, els nens comencen a interactuar amb altres nens fora de l’àmbit familiar. L’amistat entre els infants és diferent a l’amistat que estableixen amb els pares i amb altres familiars. Les relacions familiars proporcionen un sentit d’intimitat més profund i proper, però no substitueixen les altres relacions. Des de la infància fins l’adultesa, passant per l’adolescència, l’amistat és una de les coses més importants de la vida.
Les amistats són importants per ajudar els nens i nenes a desenvolupar-se emocional i socialment. Proporcionen un camp d’entrenament per provar diferents maneres de relacionar-se amb els altres. A través de la interacció amb els amics, els nens aprenen a establir normes, sospesar alternatives i prendre decisions. Experimenten por, enuig, agressió i rebuig, aprenen a guanyar i a perdre i entenen el que és apropiat i el que no. També adquireixen coneixements sobre el posicionament social i les classes de poder: qui està dins, qui està fora, com dirigir i com seguir, què és just i què no, etc. Els nens aprenen que diferents persones i diferents situacions requereixen diferents comportaments, i arriben a comprendre els punts de vista d’altres persones.
Els amics proporcionen companyonia i els nens descobreixen qui són en comparar-se amb altres nens: qui és més gran, qui és més ràpid, etc. Aprenen que són similars als altres nens, però que cadascú té les seves particularitats. En els infants, l’amistat i el fet de formar part d’un grup millora el sentiment d’autoestima.
El consol i el suport que donen els amics ajuda els nens a fer front a moments difícils o a períodes de transició, com el canvi a una nova escola, l’entrada a l’adolescència, assumptes familiars complicats, decepcions, etc.
Les amistats no són un luxe, són una necessitat per a un desenvolupament psicosocial sa. Estudis previs demostren que els nens amb amics gaudeixen d’un estat de benestar òptim, d’una millor autoestima i tenen menys problemes socials en l’edat adulta que els nens que no tenen amistats. D’altra banda, els nens amb problemes a l’hora de fer amics tenen més possibilitats de sentir-se sols, de rebre burles dels companys, de tenir problemes acadèmics i d’adquirir males conductes.
Tenir amics
Quant més petits siguin els nens a l’hora de començar a tenir amics, més probable serà que tinguin amistats en edats posteriors. Un 75% de nens en edat preescolar tenen amistats, i a l’adolescència, entre un 80% i un 90% afirmen tenir amics, normalment indicant que un o dos són millors amics i els demés bons amics.
Nens i adolescents de totes les edats pensen en l’amistat en termes de reciprocitat, és a dir, el que fa cadascú per l’altre, però les relacions d’amistat canvien amb l’edat. El nen petit ajudarà un company a reconstruir una torre de blocs, el nen en edat escolar ajudarà l’amic a fer els deures, i l’adolescent donarà consell a un amic sobre un tema que aquest no vol parlar amb els pares. Encara que els termes de la reciprocitat esdevenen constants, el concepte d’amistat i del comportament associat a aquesta canvia a mesura que el nen creix.
L’amistat segons els grups d’edat
En l’edat preescolar, els nens comencen a establir contacte amb els companys, desenvolupar els fonaments de comportament del joc i fer visibles les preferències per certs companys. Identifiquen nens específics com a amics i interactuen de manera diferent amb ells. Dins d’aquest grup d’edat, l’amistat no es reflecteix a través del llenguatge, però durant el temps que passen junts estan immersos en una mateixa activitat.
Durant l’etapa escolar, els nens i nenes, generalment, trien amics que presenten alguna similitud amb ells i amb els que comparteixen interessos. A aquesta edat, els nens se solen orientar a un grup determinat d’amics. Els grups reflecteixen molts dels problemes que existeixen en qualsevol relació social: inclusió, exclusió, conformitat, independència, por o rebuig.
També reflecteixen diferències de gènere. Quant més edat, els grups es tornen cada vegada més determinats pel sexe: les noies solen manifestar relacions més íntimes i de suport amb les amigues. Els nois tendeixen a formar grans grups d’amics, centrats sobretot en l’esport, mentre que les noies, en general, prefereixen formar grups més petits i mantenir converses més personals. Els grups de nenes solen ser més petits i exclusius que els de nois durant la infantesa, però a l’adolescència la situació es reverteix.
La formació de grups és un fenomen natural. Pertànyer a un grup, ja sigui d’esport, polític, etc. proporciona un sentiment de pertinença. Entre els 10 i els 12 anys es comencen a formar les colles; a mesura que els nens creixen, es recolzen més en els amics, i els prenen com a guia a seguir, en detriment dels pares. Les colles es poden formar en base a l’aparença, a les habilitats atlètiques, als resultats acadèmics, a l’estatus econòmic o social, al talent, a l’habilitat per atraure al sexe oposat, etc. Per a alguns nens, no pertànyer a cap colla és un motiu de preocupació. Alguns d’ells poden patir sentiments de rebuig si no són inclosos i, fins i tot, poden ser motiu de burles i bullying.
La quantitat de temps que els nens passen amb els amics és més gran durant l’escola primària, la secundària i l’adolescència. Els joves passen quasi un terç del seu temps en companyia. La majoria dels adolescents tendeixen a allunyar-se dels pares i d’altres familiars i, en canvi, desenvolupen uns lligams més estrets amb els companys.
Mentre que l’amistat entre els nens petits es basa, generalment, en la companyonia, els nens més grans prefereixen compartir inquietuds, pensaments i sentiments personals. Les característiques de l’amistat en la preadolescència, com la companyonia, l’ajuda, la validació, el tenir cura dels amics i la confiança són determinants, però, a més, les amistats adolescents es tornen significativament més íntimes. Els adolescents reconeixen i valoren la complexitat de les relacions humanes: consideren l’amistat un fort vincle perdurable en el temps.
Els amics i els resultats acadèmics
Sembla lògic que tenir amics a l’escola potenciï el progrés acadèmic dels nens. L’escola pot esdevenir una font d’experiències gratificants i convertir-se en un espai natural de reforçament de comunitats. Els amics es poden ajudar mútuament amb les tasques escolars i els deures, i el que és més important, fan que l’escola sigui més divertida.
Estudis demostren que els nens que tenen amics i canvien de grau escolar, tenen millors resultats escolars i els és més fàcil conservar antics amics i fer-ne de nous. Paral·lelament, els adolescents que tenen amics experimenten menys problemes psicològics a l’hora de canviar de curs o d’institut.
Quan l’amistat no ajuda
La qualitat de l’amistat és important. La coneguda expressió “pressió de grup”, que comença a l’adolescència, encara que positiva per a molts, pot comportar també conseqüències negatives. Els nens que es relacionen amb altres nens que mostren conductes antisocials corren el risc de seguir aquest mateix patró de comportament. Els amics antisocials no són un bon model a seguir.
Especialment durant l’adolescència, els joves que tenen un historial de comportament difícil i unes relacions pobres amb els companys, tenen més risc d’involucrar-se en conductes delictives. Al contrari, els adolescents que tenen un historial de bones relacions i són socialment madurs tenen més capacitat de resiliència i millors aptituds per fer front als canvis i a l’estrès.
Què poden fer les escoles?
Per als nens que necessiten ajuda individualitzada:
Ensenyar als nens habilitats socials a través d’un coach o d’un assessor, i practicar amb ells les noves estratègies.
Teràpia en parella: 2 nens amb dificultat interactuen l’un amb l’altre mentre reben feedback d’un adult.
Intervencions de grup a la classe:
Realitzar programes de resolució de conflictes que ensenyin els nens a trobar alternatives per gestionar els problemes.
Treballar tasques de cooperació, organitzar jocs, etc. que fomentin la interacció i enforteixin les aliances entre els companys.
Mitjançant un reforç de les habilitats socials adequades es pot millorar la sociabilitat del nen.
Què poden fer els pares?
Fes saber al teu fill què representa per a tu l’amistat. Aquesta transmissió és important i cal dedicar-hi esforç.
Respecta l’estil de sociabilitat del teu fill. Alguns nens es desenvolupen millor amb molts amics, d’altres amb menys però més íntims, etc. Alguns fan amistats de manera més ràpida mentre que d’altres necessiten més temps.
Ajuda al teu fill a que dediqui temps a fer amics. Això és especialment important si el nen és tímid o reticent a mantenir interaccions amb altres nens. Per exemple, ofereix casa teva perquè el nen pugui convidar companys de classe, queda amb altres famílies amb nens o suggereix-li directament que convidi algun amic.
Tot i que sovint molts pares senten que poden estar forçant massa aquestes estratègies, estudis recents indiquen que els nens que van ser reconduïts socialment tenien pares que estaven involucrats en les seves activitats socials.
Si el teu fill té problemes amb algun amic, fomenta que parli amb ell o ella i pensin de quina manera poden gestionar situacions similars si tornen a aparèixer.
És important ajudar el nen a manejar la situació de forma positiva, i també ajudar-lo a entendre les seves reaccions i sentiments.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Com els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles.
La història està plena d'activitats, de tot tipus, les quals són impossibles de dur a terme de forma individual. Està clar que el treball en equip ha estat un element de superació i que el seu rol ha estat clau en l'evolució humana.
Els nens veuen persones desconegudes tots els dies a les botigues, al parc i en els seus barris. La majoria d'elles són persones normals i agradables, però algunes poden no ser-ho. Aprèn com ensenyar al teu fill a identificar a aquelles persones i situacions que poden ser perilloses.
Una de les activitats a la qual pots apuntar els teus fills fora de l’horari escolar són els centres juvenils. Allà podran compartir jocs i diversió amb altres nens i aprendran valors com l’empatia, la creativitat o la cooperació.
Durant l’adolescència continua el desenvolupament socioemocional, un procés a través del qual les persones aprenen a entendre i gestionar les seves emocions.
D’aquí a pocs dies els nens tornaran a l’escola i es trobaran amb els seus companys, nous professors, noves classes, etc. Molts d’ells la nit anterior ni tan sols podran dormir dels nervis que suposa un esdeveniment tan important.
Si bé la tornada a l’escola és un moment emocionant, en el cas dels nens que canvien d’escola, la incertesa és major, i per això encara és més important acompanyar-los de la millor manera possible.
Cada vegada són més els alumnes que s’enduen la carmanyola al centre escolar. És important planificar els menús i assegurar-se que el nen s'alimenti de manera sana i equilibrada.
La majoria de nens no finalitza l’activitat diària amb la jornada escolar, sinó que va a classes extraescolars, que en ocasions poden suposar un estrès per al petit. Què hem de tenir en compte per escollir correctament aquestes activitats?
Com van els teus fills a l’escola? Si la distància entre casa teva i el col·legi ho permet, es recomana fer el trajecte a peu o en bicicleta: faran exercici, parlaran amb els seus amics i aprendran seguretat viària.
Llibres, uniformes, motxilles, llapis, sabates i un llarg etcètera, són moltes les compres a fer abans de la tornada a l’escola dels nens. Malgrat tot, abans de comprar, has de tenir en compte les seves necessitats i la qualitat dels productes.
