Com impacten emocionalment els ingressos hospitalaris en els nens amb malalties cròniques
Quan un nen o nena amb malaltia crònica afronta un ingrés hospitalari programat, el seu estat emocional pot veure's afectat. En aquest impact anímic influeixen diversos factors, el més important dels quals és l'edat del pacient.
L'afectació emocional d'un nen o nena que te un ingrés hospitalari programat pot manifestar-se en forma d'ansietat o por –en haver de fer front a alguna cosa desconeguda–, de preocupació –per l’impacte que l'ingrés tindrà en la seva vida quotidiana– o de tristesa, ja que l'ingrés li recorda la seva condició de malalt i la seva vulnerabilitat.
La por és una emoció molt habitual en aquestes situacions i, sovint, es relaciona amb la separació del pacient del seu entorn, amb el dolor, amb el patiment que preveu o amb l'aversió a determinades pràctiques sanitàries, essent les punxades un exemple paradigmàtic.
En aquest impacte anímic influeixen diversos factors, el més important dels quals és l'edat del pacient.
Com influeix l'edat del pacient
Edat preescolar
En aquesta edat predominen la por i la confusió davant la separació dels pares o el canvi a un entorn sanitari inhòspit. Encara més en una situació que no poden comprendre i a una edat en què tenen dificultat per expressar les seves emocions.
Edat escolar
En els pacients en edat escolar hi ha una millor comprensió de la malaltia i de l'ingrés hospitalari però, alhora, hi ha una major preocupació pel fet de separar-se de l'escola, de les activitats socials i de la interacció amb els seus amics.
Adolescència
Els adolescents tenen una comprensió completa del significat de l'ingrés, la qual cosa incrementa la variabilitat de la resposta emocional i la preocupació pel futur. En aquests pacients, sol produir-se una situació que els provoca una certa perplexitat i frustració: mentre es troben en un moment vital on floreix el seu potencial de presa de decisions compartides –amb els pares o amb els professionals–, aquest potencial pot veure's truncat per les restriccions que comporta un ingrés a l'hospital.
Un altre element l’impacte del qual cal considerar són les experiències prèvies, que poden rememorar preocupacions i pors d'anteriors ingressos; tot i així, aquestes experiències també podrien activar els recursos de resiliència acumulats.
Amb freqüència, les circumstàncies que impacten més negativament es donen quan l'ingrés programat té a veure amb una intervenció quirúrgica, un procediment diagnòstic o terapèutic invasiu, amb exacerbacions de la malaltia de base o amb estades a l'hospital que previsiblement seran llargues.
Contràriament, els factors que més contribueixen a millorar l'experiència de l'ingrés es produeixen quan el flux d'informació és clar i comprensible, quan es dóna un suport emocional constant i es permet la participació activa en la presa de decisions i en contextos on l'atenció és personalitzada, centrada en les necessitats del nen o de la nena.
Davant d'aquestes previsions d'impacte emocional, és important preparar-se adequadament.
Com preparar al teu fill per a l'ingrés?
Cal assegurar suport emocional constant i generar un espai perquè el teu fill expressi els seus sentiments i preocupacions, sobre la base dels quals podràs oferir-li explicacions clares.
En tot cas, és primordial adaptar la preparació a l'edat del nen. A la taula següent et fem un resum dels consells principals a la taula següent:
Bebés
No és necessària una gran preparació. Només cal parlar-li i explicar-li amb tendresa en el moment de sortir de casa cap a l'hospital, i davant de cada situació que haurà d'afrontar.
1 a 3 años
Comença a parlar-li molt genèricament de l'ingrés 1 o 2 dies abans.
Anima'l a triar objectes de casa que es pugui emportar a l'hospital.
Gestiona la por a la separació passant el màxim temps amb ell o amb ella, sense sobreprotegir-lo ni infantilitzar-lo.
Comunica-li constantment que estàs amb ell.
Reforça el contacte corporal.
3 a 5 años
Informa'l de l'ingrés entre 3 i 4 dies abans, explicant-li amb paraules senzilles i tranquil·litzadores per què va a l'hospital.
Fes servir jocs de simulació que l'ajudin a comprendre què passarà durant l'ingrés.
Prova de manejar la por a la separació i al dolor, per exemple: explicant que estaran "adormits" durant la cirurgia, comparant les agulles amb picades d'insectes sense picor...
6 a 12 años
Inicia la preparació 1 o 2 setmanes abans, oferint informació detallada de manera reconfortant.
Utilitza material gràfic que millori la comprensió: llibres il·lustrats, vídeos educatius o històries d'altres nens que l'ajudin a visualitzar millor allò que succeirà.
Pots abordar la por al dolor, a l'anestèsia i a les possibles seqüeles físiques explicant que l'anestesiòleg li donarà medicació per evitar el dolor, que es despertarà després...
Aborda la vergonya a la nuesa explicant-li quins podran examinar el seu cos i com s'explorarà de manera segura i respectuosa. Parla-li de les possibles cicatrius d'una manera realista i sensible.
Pots aportar informació completa i adaptada al jove. Són útils els recursos il·lustrats.
Adolescencia
Permet-li participar activament en el procés i en la presa de decisions.
Anima'l a formular preguntes directament al metge.
Parla-li amb sensibilitat sobre la por al dolor, al canvi en l'aparença física i a despertar durant la cirurgia.
Comparteix amb ell o amb ella les pors relacionades amb la vergonya i la imatge social.
Considera seriosament les seves pors i ajuda'l a buscar maneres de combatre-les.
Quines altres coses pots fer durant l'ingrés?
Sovint, l'hospital mateix implementa accions organitzatives per millorar l'experiència de l'ingrés. Aquestes accions inclouen la comunicació clara i constant, la planificació prèvia a l'ingrés, la coordinació interdisciplinària, la preparació psicològica i el suport emocional, la creació d'un ambient hospitalari acollidor i la promoció d'un enfocament centrat en la família i en la continuïtat de les cures.
Aquestes mesures ajuden a reduir l'estrès, milloren la comunicació i proporcionen un suport integral, minimitzant així l'impacte negatiu de l'ingrés en els nens amb malalties cròniques pediàtriques complexes i en les seves famílies. És fonamental que coneguis l'estratègia de l'hospital en aquest sentit i que col·laboris amb ella durant l'ingrés.
Paral·lelament, és important intentar generar un ambient familiar i segur al voltant del teu fill. Crea un entorn càlid a l'habitació de l'hospital amb objectes reconfortants i decoració personalitzada. Permet la companyia d'un familiar proper per oferir suport addicional. En la mesura del possible, mantingues una rutina diària similar a la de casa i fomenta activitats lúdiques adequades.
En nadons i nens petits, mantingues una rutina diària estable, ofereix-li contacte físic i objectes reconfortants. Si el teu fill és una mica més gran, utilitza jocs, contes o materials educatius.
Planteja’t involucrar-lo en la planificació de les activitats que pugueu realitzar mentre estigui ingressat.
Si és adolescent, aporta-li informació detallada, fomenta la seva participació i mantingues la seva connexió amb amics i activitats
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'enuig és una emoció bàsica que sentim tots. No obstant això, quan es perd el control, es torna destructiu. Com podem ajudar els més petits a gestionar aquesta emoció?
Des del punt de vista de l'intel·ligència emocional, l'optimisme és una actitud que impedeix caure en l'apatia, la desesperació o la depressió davant les adversitats. Com podem fer que els nostres fills siguin optimistes?
Quan un nen amb una malaltia minoritària o un problema de salut complex està a l'espera d'una hospitalització programada, és natural que el propi pacient i la seva família sentin preocupació i ansietat.
Els germans d'un nen amb discapacitat també són especials, perquè experimentem sensacions i sentiments que poden ser difícils de comprendre per la resta de persones de la seva mateixa edat.
