L'ambliopia és un trastorn en què la visió d'un ull no es desenvolupa adequadament durant la infància. Aquest problema de salut, també conegut com a "ull gandul" o "ull mandrós", es produeix quan el cervell "apaga" o suprimeix la imatge que dóna l'ull afectat perquè no pot fusionar-la o unir-la amb la imatge de l'altre ull, cosa que ocasiona una visió borrosa. L'ambliopia pot ser unilateral o bilateral, segons aparegui en un o als dos ulls.
Pot estar produïda per estrabisme, o manca d'alineació dels ulls, per problemes de graduació (coneguts com a defectes refractius) o, menys freqüentment, per algunes malalties de l'ull, com poden ser les cataractes.
Quins són els símptomes?
El símptoma principal d'ambliopia és una visió menor a l'esperable per a l'edat en un o tots dos ulls. Quan l'ambliopia està causada per un estrabisme, el signe més evident és la manca d'alineament dels ulls. A més, l'ambliopia anirà acompanyada d'una dificultat per a la visió en tres dimensions.
És important tenir en compte que alguns nens amb ambliopia potser no tenen símptomes evidents, especialment si l'ambliopia és unilateral o si la visió a l'ull afectat només està lleument reduïda. Per tant, es recomana fer una avaluació oftalmològica primerenca per detectar i tractar l'ambliopia com més aviat millor.
Com es diagnostica?
Durant les revisions del nen sa dutes a terme per pediatria als centres d'atenció primària s'inclou una avaluació de la visió i, en molts casos, dels problemes de graduació de la vista, per tal de fer-ne una detecció precoç d'alguns problemes. Si la família sospita, o en aquestes revisions es detecta, una baixa visió, una manca d'alineació als ulls o un problema de graduació, cal derivar el nen a l’oftalmòleg.
A la consulta d'oftalmologia, davant la sospita d'una ambliopia, s'avaluaran la visió, l'alineació i el moviment dels ulls, es realitzarà una graduació, i es durà a terme una exploració completa de les parts anterior i posterior de l'ull (fons d'ull) ). Cal destacar que la graduació en la infància s'ha de fer sota cicloplegia. Això significa que cal posar col·liris oculars que produiran dilatació de la pupil·la i paralitzar la capacitat d'acomodació de l'ull, per obtenir la graduació exacta del pacient.
Quin és el tractament?
L'objectiu principal del tractament és millorar la visió a l'ull afectat i facilitar l'ús equilibrat de tots dos ulls.
El tractament de l'ambliopia s'ha de personalitzar en funció de la causa que ho estigui provocant.
En el cas dels problemes de graduació és imprescindible prescriure, en primer lloc, les ulleres per corregir-los. Quan hi hagi estrabisme podria estar indicat el tractament amb cirurgia, encara que en molts casos es realitza una vegada que s'ha tractat la diferència de visió entre tots dos ulls.
L'únic tractament amb evidència científica per millorar la visió en els pacients amb ambliopia és l'oclusió de l'ull amb una visió més bona entre 2 i 6 hores diàries en funció del cas. L'oclusió, generalment, és duta a terme amb pegats adhesius. Els pegats de roba o aquells que es posen sobre la ullera no han demostrat la mateixa utilitat.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Si l'ambliopia es detecta i es tracta precoçment, el pronòstic generalment és favorable, millorant significativament la visió a l'ull afectat i prevenint complicacions a llarg termini, com la disminució permanent de la visió.
És important tenir en compte que el tractament de l'ambliopia pot necessitar temps i paciència, i que el procés de millora de la visió a l'ull afectat sol ser gradual. Tot i així, amb un tractament adequat i un bon seguiment al tractament a càrrec d'un equip expert de professionals, és possible obtenir bons resultats en la majoria de casos.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en tractar les diferents malalties o afeccions de l'ull i les seves parts: la retina, la pupil·la, la parpella, el globus ocular, el llagrimer, el nervi òptic, la musculatura, etc.Coneix-nos
La conjuntivitis és una inflamació de la part blanca de l'ull i de la superfície interna de les parpelles. Encara que alguns tipus de conjuntivitis desapareixen per si sols, altres requereixen tractament farmacològic.
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
La hipermetropia és un defecte refractiu comú en nens, on els objectes s'enfoquen darrere de la retina, causant visió borrosa. Pot ser causada per ulls petits o còrnies planes.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
La miopia, referida en algunes ocasions com a visió curta, és un trastorn de la vista que impedeix veure amb tota nitidesa els objectes més allunyats del camp visual.
