Estrabisme
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
Què és l'estrabisme?
L'estrabisme és un trastorn en què els ulls no estan alineats i cada ull mira en una direcció diferent. El desviament pot ser sempre del mateix ull o de tots dos, pot ser constant o intermitent i pot ser vertical o horitzontal. Cada tipus d'estrabisme té característiques, tractament i pronòstic.
La causa exacta no sempre és clara, però generalment es deu a un problema als músculs oculars o al sistema nerviós que controla els moviments dels ulls. De vegades té un component hereditari.
Quins són els seus símptomes?
El símptoma més característic pel qual solen consultar els pares, sobretot quan el nen està cansat o manté la mirada fixa, és la percepció que els ulls del nen no estan alineats. De vegades es produeixen altres símptomes com a visió doble o borrosa, fatiga visual, mal de cap, tendència a picar l'ullet, torticoli o inclinació del cap.
L'edat d'inici dels símptomes és variable, però sol començar a ser visible als pocs mesos d'edat i anar-se incrementant progressivament.
Com es diagnostica?
Davant la sospita d'un estrabisme s'ha de consultar amb un oftalmòleg pediàtric o general per fer una revisió oftalmològica completa que inclogui exploració de l'agudesa visual, desviació i moviments oculars, etc.
És important diagnosticar-lo tan aviat com sigui possible per evitar complicacions i assegurar una bona evolució.
L'exploració per part d'un oftalmòleg expert és suficient per confirmar-ne el diagnòstic. Excepcionalment seran necessàries altres proves.
Quin és el seu tractament?
El tractament de l’estrabisme dependrà del tipus que cada pacient tingui. Per tant, ha de ser personalitzat ja que cada cas és diferent. De vegades, el tractament de l'estrabisme pot ser important per motius estètics, però, sobretot, ho és per evitar que la visió del pacient pugui malmetre’s.
En alguns casos, quan el nen es va acomodant a aquesta visió (estrabisme acomodatiu), el problema es resol només amb l'ús d'ulleres. Si hi ha ambliopia associada (ull mandrós), caldrà l'ús de pegats o de gotes d'atropina per a la seva rehabilitació.
Hi ha ocasions en què s'han de combinar diversos enfocaments terapèutics i, és possible que, en alguns casos, altres tractaments, com ara exercicis oculars o teràpia prismàtica, puguin ser suficients.
En els casos en què l'estrabisme no se soluciona amb els tractaments conservadors, sol ser necessari l'ús de toxina botulínica o cirurgia sobre els músculs extraoculars. Ambdós procediments solen fer-se de forma ambulatòria i el nen pot tornar a casa el mateix dia del tractament.
Quines altres coses cal tenir en compte?
El pronòstic de l'estrabisme és bo, especialment quan s'ha consultat precoçment el metge. D'aquesta manera s'aconseguirà:
- Prevenir i/o tractar l'ambliopia associada. Quan els dos ulls no miren al mateix lloc envien dues imatges diferents del cervell. En un nen petit el cervell “triarà” la millor imatge (normalment la de l'ull que no està desviat i té més visió) i “ignorarà” la imatge que li arriba de l'altre ull frenant-ne el desenvolupament.
- Descartar altres patologies del propi ull (com cataractes o alteracions a la retina) que han de ser descartades i, si és possible, tractades precoçment per millorar el pronòstic visual.
- Descartar altres patologies associades. Tot i que la majoria d'estrabismes no estan associats a altres problemes mèdics, algunes malalties cerebrals, vasculars o neuromusculars poden manifestar-se amb l'aparició d'estrabisme.
