La comunicació interauricular és una anomalia congènita del cor que es caracteritza per la presència d'un orifici a la paret que separa les aurícules dreta i esquerra. Aquest defecte permet que la sang flueixi anormalment entre les dues cambres, cosa que pot alterar la circulació i sobrecarregar el cor.
La comunicació interauricular és un defecte congènit del cor (és present en néixer). Normalment, mentre el nadó es desenvolupa a l'úter de la mare, es forma l'envà interauricular; és a dir, una paret que divideix l'aurícula esquerra de la dreta. En els casos de comunicació interauricular es produeix una malformació en què apareix un orifici a l'envà que separa les dues aurícules, i queden comunicades entre si.
Aquest orifici fa que part de la sang que arriba a l'aurícula esquerra passi de forma anormal a l'aurícula i ventricle drets, on es barreja amb sang poc oxigenada. Quan això passa, el costat dret del cor s'engrandeix i va més sang als pulmons.
Quins són els símptomes?
Les persones sense cap altre problema del cor i que tinguin un orifici petit a l'envà poden estar sense símptomes.
Tot i això, en cas de presentar símptomes a la infància, els més freqüents causen una disminució progressiva de la capacitat a l'esforç: dificultat respiratòria, infeccions respiratòries, palpitacions, manca d'alè amb l'activitat, cansament, poc creixement, etc.
Com es diagnostica?
La forma de presentació pot variar en funció de la mida de l'orifici; però, en la major part dels casos, la comunicació interauricular es descobreix en nens que no tenen símptomes a partir d'una exploració física on pot cridar l'atenció escoltar un buf a l'auscultació.
Quin és el tractament?
En els casos en què la comunicació interauricular produeix una sobrecàrrega del ventricle dret, està indicat el tancament de l'orifici. Aquest tancament pot ser percutani, per cateterisme o quirúrgic, segons les característiques de l'orifici i l'edat del nen:
Tancament percutani: s'introdueix un catèter per l'engonal, a través del qual es col·loca un dispositiu que tanca la comunicació entre les aurícules.
Correcció quirúrgica: es fa una cirurgia a cor obert per reparar el defecte mitjançant una sutura o col·locació d'un pegat.
Un cop tancat l'orifici, l'evolució és favorable i permet que els pacients portin una vida totalment normal.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Un cop tancada la comunicació interventricular, bé sigui per cateterisme o amb cirurgia, s'ha de fer seguiment a consultes externes de cardiologia per comprovar, mitjançant ecografia cardíaca, la bona evolució i tancament de l'orifici.
No se sol requerir cap medicació després del tancament de l'orifici i la vida que segueixen els pacients un cop finalitzat el període de recuperació és normal, fins i tot per practicar esport.
Se sol recomanar que els pares i germans es facin una ecografia cardíaca per comprovar que la comunicació interauricular no és present en altres membres de la família.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.
A continuació, presentem algunes recomanacions i pràctiques saludables per viure amb una cardiopatia congènita davant de situacions amb què pots trobar-te a la teva vida adulta, amb l'objectiu de millorar la teva expectativa i qualitat de vida.
