La comunicació interventricular és una de les cardiopaties congènites més comunes en nens, caracteritzada per la presència d'un orifici a la paret que separa els dos ventricles del cor. Aquesta condició pot variar en mida i severitat, afectant el flux de sang i el funcionament cardíac de diferents maneres.
La comunicació interventricular és la cardiopatia (defecte o anomalia cardíaca) congènita més freqüent en nens. Es tracta d'un orifici a la paret que divideix els ventricles i que, en auscultar el pit, produeix un so anomenat bufa.
En condicions normals, la sang transporta oxigen, hormones i nutrients per tot el cos. El cor s'encarrega d'enviar la sang amb l'oxigen a les cèl·lules. Quan aquest oxigen s'ha distribuït, la sang torna al cor, que l'envia als pulmons perquè es torni a carregar d'oxigen i s'inicia el cicle de nou.
En la comunicació interventricular, la sang pot passar a través de l'orifici a la paret dels ventricles, i normalment ho fa del ventricle esquerre al dret. La quantitat de sang de més que va al ventricle dret fa que vagi més sang als pulmons, cosa que fa que el cor s'hagi d'esforçar més per bombar la sang.
Quins són els símptomes?
En els casos de comunicació interventricular gran poden aparèixer símptomes com a dificultat en respirar, sudoració en menjar, o problemes per augmentar de pes en nens petits.
Amb el pas del temps, si aquest problema no se soluciona, poden donar-se complicacions com insuficiència cardíaca, pressió arterial als pulmons alta o ritme cardíac irregular (arrítmia), entre d'altres.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la comunicació interventricular es fa mitjançant l'exploració del nen. Durant l'examen físic, a l'auscultació del pit, es pot sentir un so xiulet anomenat bufa. En cas que s'escolti aquesta bufa o hi hagi altres signes, el metge pot demanar més proves per confirmar el diagnòstic.
La prova més comuna és l'ecocardiograma, una ecografia del cor. Aquesta prova no emet radiació i és d'ús habitual per al diagnòstic de problemes del cor com és el cas de la comunicació interventricular.
A més, es poden necessitar altres proves com ara un electrocardiograma, que permet conèixer el ritme del cor.
Cal tenir en compte que, moltes vegades, la comunicació interventricular tendeix a fer-se més petita i fins i tot a tancar-se espontàniament durant els primers mesos o anys de vida.
Quin és el tractament?
El tractament pot variar en funció de la mida de l'orifici o dels símptomes que pot presentar el pacient. En cas que es tracti d'un orifici petit, pot ser que es tanqui per si mateix sense complicacions ni seqüeles.
Per contra, si es tracta d'un orifici gran, afecta el funcionament global del cor o provoca símptomes al pacient, cal valorar el tancament de l'orifici mitjançant una intervenció quirúrgica o, de vegades, per cateterisme cardíac.
Per controlar els símptomes que pot ocasionar la comunicació interventricular, de vegades es fan servir medicaments que controlen la pressió arterial i la quantitat d'orina per ajudar que el cor treballi amb menys esforç. Els lactants amb una comunicació interventricular, de vegades poden necessitar una alimentació especial i fàrmacs que s'administren en forma de xarop.
Quines altres coses cal tenir en compte?
En aquells casos en què, malgrat el tractament amb fàrmacs i del suport nutricional, el lactant no aconsegueix créixer, presenta símptomes de fatiga (cansament) davant el mínim esforç i no té prou pes per poder-li efectuar l'operació definitiva (tancament quirúrgic de la comunicació interventricular), caldrà fer una cirurgia intermèdia de l'artèria pulmonar, anomenada banding.
Aquesta petita intervenció quirúrgica permetrà que, limitant la quantitat de sang que arriba cap als pulmonars, el nadó continuï creixent fins que es pugui tancar el defecte de manera definitiva.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.
A continuació, presentem algunes recomanacions i pràctiques saludables per viure amb una cardiopatia congènita davant de situacions amb què pots trobar-te a la teva vida adulta, amb l'objectiu de millorar la teva expectativa i qualitat de vida.
