El cor univentricular és una malformació congènita en la qual només un dels ventricles es desenvolupa adequadament, afectant el flux de la sang. Afecta nounats i nens, i sol requerir diverses intervencions quirúrgiques.
El cor univentricular, també anomenat ventricle únic, és una malformació congènita del cor (apareix ja al naixement). Es tracta d'un cor que només té un ventricle en comptes de dos. En aquests casos, aquest ventricle s'encarrega de bombar la sang cap a tot el cos i cap als pulmons, la qual cosa representa una sobrecàrrega.
En una situació normal, el cor té dues aurícules i dos ventricles. El ventricle dret bomba sang que no té oxigen cap als pulmons, on recull oxigen. Aquesta sang ja oxigenada torna al cor i és bombada pel ventricle esquerre a la resta del cos per lliurar aquest oxigen als òrgans.
En el cas de cor univentricular, un sol ventricle ha de fer tota la feina. Això implica que la sang oxigenada i la que té poc oxigen es barregin, reduint així la quantitat d'oxigen que arriba als teixits.
Hi ha diverses patologies que funcionen com un cor univentricular, cadascuna té les seves pròpies característiques.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes del cor univentricular depenen de la quantitat de sang que arriba als pulmons. Quan arriba poca quantitat de sang als pulmons apareix un color blavós a la pell (cianosi). Aquesta situació apareix ja els primers dies de vida i afecta més del 50% dels pacients.
En canvi, si arriba molta sang als pulmons, pot aparèixer insuficiència cardíaca congestiva els primers dies de vida, que es manifesta amb problemes respiratoris, dificultat per guanyar pes i retard en el desenvolupament, entre altres símptomes.
Com es diagnostica?
Per tal de diagnosticar el cor univentricular se sol fer una ecocardiografia. Aquesta prova permet veure l´estructura del cor i dels grans vasos.
Quin és el tractament?
El tractament del cor univentricular sol ser complex, pal·liatiu (no curatiu) i múltiple. Es necessiten diferents intervencions (cirurgies) per millorar el flux sanguini i l’oxigen que arriba al cos. Aquest tractament s'ha de fer per etapes, en moments diferents del creixement del nen.
Durant les primeres setmanes o mesos de vida es fa una cirurgia pal·liativa (primera etapa) que serveix per millorar l'oxigenació de la sang i preparar el cor per a les futures intervencions.
Entre els 3 i els 6 mesos d’edat (segona etapa), es realitza la intervenció de Glenn, que fa disminuir la sobrecàrrega del ventricle únic.
Entre els 18 mesos i els 4 anys (tercera etapa), es realitza la intervenció de Fontan, amb la qual s'aconsegueix redirigir tota la sang amb poc oxigen directament als pulmons, sense passar pel cor. En alguns casos, amb el pas dels anys, el ventricle únic no pot suportar tanta sobrecàrrega de treball i s’ha de realitzar un trasplantament cardíac.
La supervivència dels pacients amb cor univentricular ha augmentat en els darrers anys, atès que s’han millorat els tractaments mèdics i quirúrgics en el moment més crític, entre la primera i la segona etapa.
La major part dels nois que ja han completat la tercera etapa de la cirurgia pot seguir sense restricció les activitats bàsiques de la vida diària encara que, en alguns casos, les activitats físiques moderades o intenses poden quedar limitades.
Quines altres coses cal tenir en compte?
El cor univentricular necessita un enfocament conjunt entre diferents professionals (cardiòlegs, cirurgians, fisioterapeutes, neonatòlegs, intensivistes, nutricionistes, infermeres i treballadors socials, entre d’altres) i un seguiment mèdic continuat i estret, a més d’altres cirurgies o cateterismes cardíacs.
L'avenç que s'ha produït a nivell tecnològic i l'atenció sanitària després de les operacions quirúrgiques han millorat el pronòstic i la qualitat de vida d'aquests pacients.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.
A continuació, presentem algunes recomanacions i pràctiques saludables per viure amb una cardiopatia congènita davant de situacions amb què pots trobar-te a la teva vida adulta, amb l'objectiu de millorar la teva expectativa i qualitat de vida.
