Alguns infants presenten dificultats globals en el desenvolupament infantil. En alguns casos, aquestes dificultats globals s'associen a síndromes o malalties neurològiques i es poden detectar precoçment. Altres poden tenir un aspecte normal i els problemes només es fan evidents a l'escola, en presentar moltes dificultats en l'aprenentatge, en general amb necessitats educatives diferents i suports educatius específics per avançar en el procés d'aprenentatge.
La discapacitat intel·lectual (DI) o trastorn del desenvolupament intel·lectual (TDI) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per tenir dificultats globals per aprendre. Fa que els nens i les nenes no aconsegueixin un desenvolupament complet de les seves capacitats cognitives (o que s'interrompi), així com d'altres àrees importants del desenvolupament, com ara: la comunicació, l'autocura, les relacions interpersonals, entre d'altres; influint en l'adaptació a l'entorn.
La discapacitat intel·lectual no és un trastorn mèdic, ni tampoc és un trastorn de salut mental.
Les causes poden ser múltiples i s'estima que afecta entre un 1-3% de la població occidental i és més freqüent en homes que en dones. La prevalença de la discapacitat intel·lectual als països en desenvolupament és més gran, a causa de la presència de factors de risc, com el menor accés al sistema sanitari, la manca de cobertura de necessitats bàsiques i la manca d'oportunitats d'educació especialitzada.
Algunes de les causes de la discapacitat intel·lectual poden ser conegudes i detectades a les primeres etapes de vida. En altres casos, és possible que el diagnòstic sigui més tardà, a causa d'alguna situació com un cop greu al cap durant un accident (traumatisme cranioencefàlic), un tumor, una hemorràgia cerebral, entre d'altres, que poden afectar el desenvolupament cerebral i contribuir a la discapacitat intel·lectual.
A la següent llista es presenten possibles causes i factors prenatals, perinatals i postnatals. És important tenir en compte que no sempre es presentarà una discapacitat intel·lectual en presentar aquestes causes o factors de risc.
Genètics (> 50%):
Alteracions cromosòmiques.
Alteracions associades a un gen.
Errors innats del metabolisme.
Adquirits:
Exposició a tòxics durant l'embaràs: alcohol, drogues o altres tòxics.
Malnutrició uterina.
Infeccions durant l'embaràs: citomegalovirus, toxoplasmosi, virus de la immunodeficiència humana (VIH), etc.
Encefalopatia hipòxic-isquèmica.
Prematuritat extrema.
Molt baix pes en néixer.
Infeccions del sistema nerviós central.
Causes metabòliques (hipoglucèmia, hiperbilirubinemia…).
Accident cerebrovascular (ACV).
Traumatisme cranioencefàlic (TCE).
Tumors del sistema nerviós central.
Infeccions del sistema nerviós central.
Epilèpsies refractàries.
Exposició a tòxics endògens (fallida renal, fallada hepàtica…).
Exposició a tòxics exògens (plom, pesticides, pol·lució ambiental…).
Gairebé ofegament (ofegament amb supervivència a les 24 hores de l'esdeveniment).
Deprivació psicoemocional.
En els casos en què és possible identificar les causes, l'equip mèdic pot predir amb una mica més d'exactitud com serà el desenvolupament infantil i, de vegades, es poden dur a terme determinades actuacions, com ara dietes específiques en nens amb errors innats del metabolisme.
Es produeix i manifesta abans dels 18 anys i es pot presentar de forma comòrbida amb altres problemes relacionats amb la salut, del neurodesenvolupament, neurològics i altres condicions mèdiques. Les discapacitats lleus poden passar desapercebudes fins que els nens tenen més edat i són més visibles les seves dificultats acadèmiques i d'adaptació.
Les discapacitats intel·lectuals han de ser especificades com a lleus, moderades, greus o profundes, depenent de la gravetat en el funcionament adaptatiu.
Habilitats conceptuals: En educació infantil (abans dels 6 anys) poden no detectar-se diferències respecte del grup d'iguals. A l'etapa escolar poden presentar dificultats en l'aprenentatge de la lectura, escriptura, aritmètica. Tendeixen a enfocar els problemes i les solucions de manera molt concreta. La majoria poden assolir nivells d'educació primària amb dificultats a la secundària.
Habilitats socials: El desenvolupament sol ser similar al grup d'edat, encara que poden presentar dificultats de relació social. La comunicació, la conversa i el llenguatge solen ser més concrets o poc elaborats. Poden existir dificultats de regulació emocional i de comportament respecte del grup d'edat.
Habilitats pràctiques: El funcionament en la cura personal pot ser adequat, encara que requereixen certa ajuda en tasques complexes de la vida quotidiana i per realitzar de forma competent una ocupació. Amb mínima supervisió externa poden portar una vida independent.
Habilitats conceptuals: Els èxits escolars són molt limitats. Poden aprendre a llegir i a escriure algunes paraules i a explicar en una manera molt simple.
Habilitats socials: Presenten dificultats en la percepció i la interpretació dels senyals socials, a més de la presa de decisions.
Habilitats pràctiques: Cal un llarg aprenentatge i temps per treballar l'autonomia.
Habilitats conceptuals: Important retard en el desenvolupament del llenguatge i el motor, es requereix un alt grau d'ajuda per a la resolució de problemes durant tota la vida.
Habilitats socials: El llenguatge parlat sol estar molt limitat respecte del vocabulari i la gramàtica. La relació amb la família sol ser font de satisfacció i ajuda.
Habilitats pràctiques: Cal ajuda constant per a totes les activitats de la vida diària.
Habilitats conceptuals: Llenguatge limitat i es redueix a la producció de sons sense sentit.
Habilitats socials: L'existència freqüent d‟alteracions sensorials i físiques poden impedir moltes activitats socials.
Habilitats pràctiques: Hi ha una dependència per a tots els aspectes de la cura física diària, la salut i la seguretat.
Atesa la complexitat clínica i l'enorme variabilitat que hi ha a la discapacitat intel·lectual, el diagnòstic ha de ser realitzat per un equip multidisciplinari. El procés diagnòstic ha d'incloure els passos següents:
Història clínica: Recollida d'informació mitjançant la història clínica com a part de la vostra avaluació mèdica i amb l'objectiu de definir o orientar un diagnòstic. En alguns casos, s'observa un retard o una alteració en l'assoliment de les fites del desenvolupament.
Exploració física i neurològica.
Avaluació neuropsicològica: Valorar la capacitat intel·lectual i de la conducta adaptativa i determinar-ne un perfil cognitiu (punts forts i febles).
Exploracions complementàries.
Anteriorment, el quocient intel·lectual (CI) era el criteri principal per poder fer el diagnòstic. Actualment, es considera clau per fer el diagnòstic de les limitacions en el funcionament intel·lectual i de la conducta adaptativa.
La intervenció, en el cas de la discapacitat intel·lectual, té com a objectiu que els nens i nenes assoleixin el nivell de desenvolupament més alt possible tenint en compte el grau d'afectació. D'altra banda, es tracta també de compensar i reduir l'impacte, tant com sigui possible, de les dificultats derivades de la DI.
El tractament pot i s'ha d'iniciar com més aviat millor i una vegada es tingui el diagnòstic. L'estimulació primerenca, l'educació especial i les intervencions específiques ajudaran els infants a desenvolupar-se i ser tan funcionals com sigui possible, encara que hi pugui haver limitacions.
Amb freqüència, la intervenció ha de ser realitzada per diversos especialistes de diferents disciplines que tractin totes les àrees afectades de la persona amb discapacitat intel·lectual.
L'acceptació de la discapacitat no és fàcil. En un primer moment, suposa un impacte per a la família, és una situació dolorosa que deriva en una sèrie de sentiments com ara enuig i rebuig.
És important que les famílies comprenguin la discapacitat intel·lectual i tinguin estratègies per poder ajudar els seus fills i filles. Dotar eines en el maneig de la conducta als nens i el seu entorn resulta molt útil per reforçar els comportaments desitjats i reduir o eliminar les conductes inadequades. En alguns casos, podrà ser necessari incloure una pauta farmacològica quan hi ha trastorns conductuals o emocionals que no poden ser tractats únicament mitjançant la teràpia.
Consulta més informació en el 14è Informe FAROS L'aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament. Claus per evitar el fracàs escolar.
A l'etapa infantojuvenil, el funcionament intel·lectual límit (FIL) es troba en nens i nenes amb moltes dificultats d'aprenentatge i adaptació, però sense tenir discapacitat intel·lectual.
Contacta amb nosaltres si tens qualsevol suggeriment respecte al contingut de
l'Escola de Salut. Et donarem resposta tan aviat com sigui possible.
