L'estenosi de la vàlvula pulmonar és una anomalia congènita (de naixement) en què la vàlvula pulmonar no té una obertura correcta, és més estreta del normal i, de vegades, també més petita. En aquests casos, la vàlvula no s'obre prou i passa menys quantitat de sang als pulmons.
Al cor hi ha dues vàlvules, anomenades aòrtica i pulmonar, que s'encarreguen de controlar el flux de sang des del cor i que circuli cap endavant, sense retrocedir. Per fer això, s'obren perquè passi la sang i després es tanquen ràpidament perquè la sang que ha entrat a les cavitats del cor no surti o vagi cap enrere.
La vàlvula pulmonar és com la porta que permet el pas de la sang del ventricle dret cap als pulmons a través de l'artèria pulmonar.
L'estenosi de la vàlvula pulmonar és una anomalia congènita (de naixement) en què la vàlvula pulmonar no té una obertura correcta, és més estreta del normal i, de vegades, també més petita. En aquests casos, la vàlvula no s'obre prou i passa menys quantitat de sang als pulmons.
Quins són els símptomes?
En la majoria dels casos, l'estenosi de la vàlvula pulmonar no dóna símptomes i l'única cosa que es detecta és un buf que se sent amb l'auscultació en una exploració de rutina. Ocasionalment, la vàlvula pot estar molt estreta i manifestar-se aquest problema en néixer. Els símptomes que apareixen en aquests casos poden ser distensió abdominal (inflor), poca gana, dificultat respiratòria, poc augment de pes, to blavós de la pell (perquè passa poca quantitat de sang als pulmons que és on s'oxigena, cosa que produeix cianosi-color blau), etc.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de l'estenosi de la vàlvula pulmonar es pot sospitar amb l'auscultació cardíaca. A l'auscultació, s'escolta un buf o soroll xiulant durant el batec del cor.
També es poden fer altres proves, encara que el diagnòstic més efectiu es realitza mitjançant una prova anomenada ecocardiograma.
Quin és el tractament?
En casos molt lleus, l'estenosi de la vàlvula pulmonar no necessita cap tractament.
En les situacions que sí que necessiten tractament, el més habitual és dilatar (eixamplar) l'estretor de la vàlvula pulmonar mitjançant un cateterisme cardíac i, només en casos molt greus, pot ser necessària la cirurgia. En tot cas, el pronòstic sol ser favorable.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Tot i que molts nens amb aquest problema no necessitaran tractament mèdic, en altres casos, caldrà fer revisions mèdiques amb el cardiòleg.
En algunes ocasions en què es fa tractament, malgrat haver dilatat la vàlvula estreta, aquesta torna a estrènyer-se i cal tornar-la a dilatar mitjançant un cateterisme.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les cardiopaties congènites són un grup de malformacions de l’estructura del cor o dels seus vasos que s’originen durant el creixement fetal. En la majoria de casos, el tractament acostuma a ser farmacològic combinat amb quirúrgic.
A continuació, presentem algunes recomanacions i pràctiques saludables per viure amb una cardiopatia congènita davant de situacions amb què pots trobar-te a la teva vida adulta, amb l'objectiu de millorar la teva expectativa i qualitat de vida.
