La hipoacúsia o sordesa és la pèrdua d'audició d'una persona que es produeix de manera parcial o total. Aquesta dificultat per sentir es pot donar per l'existència d'un problema en alguna part de l'oïda –a l'orella interna, mitjana o externa–, o bé en els nervis d'aquesta zona. Els símptomes de la hipoacúsia o sordesa són la disminució o pèrdua d'audició.
La hipoacúsia o sordesa és la pèrdua d'audició d'una persona que es produeix de manera parcial o total. Aquesta dificultat per sentir es pot donar per l'existència d'un problema en alguna part de l'oïda –a l'orella interna, mitjana o externa–, o bé en els nervis d'aquesta zona.
Si la hipoacúsia apareix ja al naixement, s'anomenarà hipoacúsia o sordesa congènita. En aquests casos, aproximadament el 50 % són d'origen genètic. L'altre 50 % és degut a causes prenatals d'origen ambiental. Per exemple, infeccions durant l'embaràs, alguns fàrmacs presos durant l'embaràs que poden ser tòxics per al fetus o exposició a algunes radiacions durant l'embaràs.
Quan la hipoacúsia afecta nens petits, abans que aprenguin a parlar, aquesta dificultat per sentir també afectarà el desenvolupament del llenguatge. Com a conseqüència d'aquesta situació, es pot afectar també el desenvolupament emocional, escolar i social de nen. És important, per aquest impacte en el desenvolupament de nen, detectar com més aviat millor la presència d'hipoacúsia.
Els símptomes de la hipoacúsia o sordesa són la disminució o pèrdua d'audició. És a dir, el nen sent malament o no sent els sons que passen al seu voltant.
En nens petits, s'observa que no responen a aquests sons, quan se'ls crida o intenta captar la seva atenció, o bé tenen dificultat per parlar, comencen a parlar tard i ho fan de forma lenta.
En altres ocasions, pot semblar que el nen es troba abstret i no para atenció al que li diuen. O, si hi ha molt soroll de fons al lloc on es trobi, pot no atendre els sons propers.
El diagnòstic de la hipoacúsia es pot realitzar amb proves de cribratge auditiu en nadons. També s'utilitza una prova anomenada “Potencials evocats auditius del tronc cerebral automatitzats”. Aquesta prova es basa en registrar lactivitat del sistema nerviós auditiu com a resposta a lestimulació acústica.
Si el nen és gran, es realitza una valoració clínica per part del professional i una timpanometria, una prova que es realitza per veure si hi ha problemes a l'orella mitjana i al timpà. També es poden fer proves de diagnòstic per la imatge (ressonància magnètica o tomografia computaritzada) o proves genètiques si se sospita un problema d'aquest tipus.
El tractament de la hipoacúsia se centra a tractar la causa que l'ocasiona, sempre que sigui possible. En els casos reversibles, que es poden guarir, es donaran tractaments adaptats a cada situació. Per exemple, les infeccions de l'oïda es poden tractar amb antibiòtics, el cerumen es pot treure o dissoldre amb gotes, etc.
En els casos en què la pèrdua d'audició del nen no es pot recuperar, es pot fer servir un audiòfon. És un aparell o dispositiu electrònic que es col·loca dins o darrere de l'orella. Aquest aparell augmenta o amplifica alguns sons, de manera que és més fàcil sentir-los.
Un altre tractament és l'implant coclear. És un aparell que s'implanta mitjançant cirurgia i que envia senyals elèctrics al nervi auditiu en resposta als sons.
De vegades, també pot ser necessari afegir el llenguatge de signes com a suport per al desenvolupament del llenguatge.
Especialistes en el tractament de totes les patologies relacionades amb l'oïda, el nas i la laringe (via aèria)
Coneix-nos
Detecció precoç de la hipoacúsia en nounats: estratègia de salut per a identificar sordesa congènita i brindar tractament primerenc.
Si tens algun dubte o suggeriment sobre els nostres continguts, escriu-nos aquí.
Recorda que l'Escola de Salut no ofereix assessorament mèdic personalitzat.
