La sarna, també coneguda com a escabiosi, és una infecció cutània contagiosa causada per un àcar microscòpic anomenat Sarcoptes scabiei. Es caracteritza per picor intensa, especialment a la nit, i l'aparició de petites lesions a la pell. Afecta a persones de totes les edats i pot transmetre's fàcilment entre convivents o mitjançant objectes contaminats. S'estima que la sarna és una de les malalties dermatològiques més comunes en entorns de contacte estret.
La sarna o escabiosi és una infecció produïda per un paràsit (àcar) microscòpic anomenat Sarcoptes scabiei varietat hominis. Es tracta d’una malaltia contagiosa freqüent i afecta persones de qualsevol edat, origen, condició social o hàbits higiènics.
Com es transmet?
La transmissió de la sarna és per contacte directe i perllongat amb la pell d’una persona infectada. Un contacte físic breu, com una encaixada de mans o una abraçada, no suposa una font de contagi habitual. Es transmet fàcilment entre els convivents familiars o contactes estrets.
La sarna també es pot transmetre de manera indirecta mitjançant fòmits (objectes), com ara la roba de vestir, roba de llit o les tovalloles contaminades recentment, ja que els àcars poden sobreviure fora del cos humà entre 2 i 4 dies.
Els animals no propaguen la sarna humana, ni un animal amb sarna pot transmetre-la a una persona, donat que es tracta de varietat d’àcar diferent.
Com es manifesta?
El símptoma principal de la sarna és el picor intens generalitzat, que acostuma a ser més intens per la nit.
A més, la sarna habitualment provoca l’aparició d’uns granets vermells a qualsevol zona del cos, especialment a zones com: espais interdigitals, canells, avantbraços, colzes, plecs, abdomen, cuixes i peus.
Poden observar-se solcs (túnels) lineals diminuts entre els dits i la part interna dels canells, que són molt característics i representen el camí que ha excavat l’àcar per sota la pell. És freqüent observar també lesions produïdes pel gratat que, en ocasions, es poden sobreinfectar.
Quin és el seu tractament?
El tractament de la sarna l’han de realitzar tant el pacient com tots els seus contactes estrets encara que no presentin símptomes i iniciar-lo a la vegada. Aquests contactes inclouen als convivents i tota persona que hagi tingut un contacte directe i perllongat (pell a pell) amb la persona infestada durant el mes anterior a l’inici dels símptomes.
La permetrina en crema al 5% és el tractament de primera elecció en la majoria de situacions. Està indicat tant en adults com en nens majors de 2 mesos, tot i que hi ha estudis que observen la seva eficàcia i seguretat per sota d’aquesta edat.
Prèviament a començar el tractament, es recomana tallar les ungles per evitar que el paràsit s’hi acumuli a sota. La crema s’ha d’aplicar directament a la pell, per tot el cos acabat de dutxar i ben sec, com si es tractés de crema hidratant i insistint en l’aplicació en les zones més afectades. Normalment, 20 grams de crema són suficients per l’aplicació individual en un nen (mig envàs de 40 gr) i 30 gr en un adult (mig envàs de 70 gr aproximadament). Cal deixar actuar la crema durant 8-12 hores, preferentment per la nit, sense esbandir-la ni rentar-se les mans fins al matí següent. Aquest procediment es repetirà al cap de 7 dies. En total, s’hauran realitzat dues aplicacions nocturnes separades per una setmana.
La permetrina en crema també és el tractament d’elecció en embarassades i durant la lactància perquè s’absorbeix molt poc a través de la pell i s’elimina ràpidament. Als nadons i infants se’ls hi poden posar guants i mitjons perquè no es xumin els dits. Cal evitar en tots els pacients el contacte amb els ulls i no es pot aplicar sobre ferides ni mucoses.
Si el nen té menys de 2 mesos, el seu especialista li pot prescriure un preparat de farmàcia amb sofre precipitat, com a alternativa a la permetrina.
Una alternativa al tractament tòpic és el tractament oral amb ivermectina. Cal prendre una dosis ajustada al pes del nen que haurà de repetir al cap d’una setmana. És eficaç i segur, i és el tractament d’elecció en el control de brots epidèmics o famílies amb molts convivents. Tot i que no es recomana en nens amb pes inferior a 15 kg, estudis recents han demostrat la seva seguretat i eficàcia en aquests pacients.
D’altra banda, per tractar el picor i les lesions cutànies pel gratat es poden utilitzar antihistamínics orals o cremes amb corticoides seguint les indicacions del/la metge/ssa. També es recomana l’ús d’hidratants durant i setmanes després del tractament.
Es important comentar amb el seu especialista de referència la millor opció en cada cas.
Quines mesures higièniques s’han de prendre?
La realització d’unes mesures higièniques adequades és crucial, tan important com el tractament mèdic. Aquestes mesures determinen, en gran part, la correcta erradicació del paràsit i permeten evitar una possible reinfecció del nen. Així mateix, és imprescindible que es realitzi el mateix dia que s’iniciï el tractament mèdic.
A continuació es detallen les mesures a realitzar:
Roba o material que es pugui rentar: (roba de vestir, llençols, ...) s’ha de posar a la rentadora amb aigua calenta, mínim 10 minuts a 60ºC; o utilitzar l’assecadora en un cicle calent durant 20 minuts.
Roba o material que no es pugui rentar: (mantes, coixins, sabates i abrics per exemple) directament s’ha de posar en una bossa de plàstic ben tancada durant 7 dies com a mínim.
Sofàs, mobles, seients del cotxe: neteja amb aigua i sabó o aplicar insecticides i, posteriorment, passar l’aspiradora a fons. Aquests objectes es poden cobrir amb fundes de plàstic per evitar el contacte directe amb la roba.
Superfícies dures del mobiliari: neteja i desinfecció rutinària amb lleixiu o sistemes de neteja a vapor que poden assolir altes temperatures.
A més, s’ha de tenir en compte:
Les persones afectades no han de tornar a l’escola o lloc de treball fins haver realitzat la primera aplicació del tractament.
No es compartirà roba ni tovalloles.
El personal que reculli i/o renti la roba ha d’utilitzar guants d’un sol ús.
No gratar. El rascat pot fer que les lesions de la pell s’infectin.
No cal fumigar.
Què passa després del tractament?
Atès que els símptomes de la sarna es deuen a una inflamació front als àcars i a la seva femta, la picor pot persistir fins a 6 setmanes després del tractament. Normalment aquesta disminueix al cap d’un o dos dies després del tractament, però pot continuar amb menys intensitat encara que tots els àcars i els ous s’hagin mort.
La sarna deixa de ser contagiosa a les 8-12 hores posteriors de realitzar la primera aplicació del tractament. En situacions de brot com a les escoles es recomana la valoració de cada cas pel seu equip assistencial de referència que decidirà el seu tractament i mesures específiques d’aïllament.
Com es pot prevenir la sarna?
S’ha d’evitar el contacte directe (pell amb pell) amb la persona afectada fins que no hagi realitzat al menys la primera tanda de tractament.
Es tractaran preventivament les persones que hagin tingut contacte estret o perllongat amb el nen afectat. Tots hauran d’iniciar el tractament alhora per prevenir la reinfecció.
Davant la presentació d’un símptoma sospitós de sarna entre els companys, i sobretot dins la família de la persona afectada, cal consultar al seu metge/ssa.
Imatge de portada de creació pròpia.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties i l'US Department of Health and Human Services han publicat una guia amb set claus senzilles per prevenir aquestes malalties i aconseguir una llar lliure de gèrmens.
El rentat de mans amb sabó és una de les maneres més efectives i econòmiques de prevenir malalties infeccioses tan freqüents com el refredat comú, la grip i la gastroenteritis aguda.
Mossegar-se les ungles és una pràctica poc saludable i força habitual entre adults, però també entre nens i adolescents, sobretot quan estan ansiosos o nerviosos. En general no és un problema greu, però és un hàbit poc saludable.
La pell és l'òrgan responsable de funcions tan importants com la termoregulació, les relacions sensorials amb el medi ambient o la protecció davant d'agressions externes (infeccions, llum ultraviolada, traumatismes mecànics...). Amb la pràctica de l'esport, la pell pot patir alteracions, sobretot als peus (infeccions per fongs, ferides, irritacions...). A continuació us oferim pautes per tenir-ne cura.
De petits ens han ensenyat que utilitzar un raspall de dents de forma regular és una de les millors maneres de mantenir les dents i les genives saludables. Però, quin raspall de dents és millor?
En comparació amb altres parts del cos, les orelles "no ens demanen gran cosa": només hem de rentar-nos-les amb regularitat, protegir-les del sol i del fred, cuidar-nos bé els forats dels pírcings, anar al metge quan les tinguem brutes o quan notem molèsties o dolor i, sobretot, no ens hem de ficar coses punxegudes en el seu interior!
Molts pares no saben quan han de començar a ensenyar al seu fill a fer servir el vàter o l'orinal. No tots els nens estan llestos per aprendre a la mateixa edat per això és tan important estar pendent dels indicadors que ens poden ajudar a fer pensar que el nen ja està preparat.
Les infeccions fúngiques en les ungles dels peus no acostumen a desenvolupar altres problemes mèdics, però no remeten per si soles i solen ser difícils de tractar.
Julita Sanz, higienista dental de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ofereix els principals consells per una bona higiene dental en pacients amb ortondòncia.
Ens hem de treure les sabates abans d'entrar a casa? Encara que es tracta d'una pràctica comuna a la majoria de cultures orientals, lligada a la religió i l'estil de vida, a les societats occidentals hi ha diferents opinions.
El mol·lusc contagiós és una infecció viral cutània que causa pàpules o nòduls elevats amb aparença de perla a la pell. És una infecció benigna, i és força comú entre els nens. Què hem de fer si aquestes lesions apareixen a la pell del nostre fill?
