Cuidar els peus de l'esportista

La importància de tenir cura de la pell

Els peus ens molesten quan la pell que els recobreix pateix i mostra signes o símptomes d'aquest patiment. Les rascades, callositats, berrugues, erosions, per diverses raons fan que pensem en ells i ens ocupem en prevenir la seva aparició en el futur.

La pell és l'òrgan més gran del nostre cos. Té funcions molt importants, com la termoregulació, les relacions sensorials amb el medi ambient, la protecció davant d'agressions externes que pugui rebre el nostre cos, infeccions, llum ultraviolada, traumatismes mecànics, etc. i és un òrgan on s'expressen moltes malalties sistèmiques. Per això és important conèixer el seu estat i entendre en quins moments està patint o s'intenta defensar.

En l'àmbit de l'esport, la pell pot patir alteracions freqüents, sobretot als peus, com ara infeccions per fongs, ferides, irritacions o hiperqueratosi (durícies i durícies).

En general, el més important és identificar què ens passa, consultant l'especialista, per identificar el perquè. Mai hem d'oblidar que les alteracions de la pell tenen una causa i hem d'actuar correctament per detectar problemes que poden ser perjudicials per a la nostra salut.

Cura bàsica dels peus. La higiene

1. Els peus s'han de rentar diàriament amb sabó o gel de ph àcid i aigua tèbia o freda.

2. Cal eixugar-los bé. Sempre per contacte i no per fricció, per tal d'evitar provocar-se ferides. Cal posar especial atenció als espais interdigitals. Deixar-los humits facilita l'aparició de fongs. 

3. S'ha de procurar mantenir la pell hidratada fent servir a diari crema hidratant, excepte als espais interdigitals. 

4. El tall de les ungles ha de ser recte. Si és difícil fer-ho, per trencaments o malformacions, cal anar al podòleg.

5. Les durícies i les callositats s'han de tractar amb pedra tosca. No utilitzeu tisores o estris tallants, ni callicides o abrasius, per evitar fer-se ferides.

6. Cal evitar els mitjons massa ajustats, que comprimeixin i dificultin la circulació, o aquells massa folgats, per evitar arrugues que puguin lesionar el peu. 

7. Procurar que els mitjons siguin de fibres naturals, de llana o cotó, per exemple. Cal canviar-los diàriament, i fins a dos o tres vegades si hi ha excés de suor. 

8. Utilitzar calçat adequat, tant per a l'activitat que es duu a terme com per al peu. Evitar calçat inestable, sabates molt ajustades o, tot al contrari, fer servir calçat massa folgat o amb els cordons descordats. Fer servir sandàlies en espais públics com ara dutxes o piscines.

9. Molts esportistes necessiten fer servir plantilles mentre estan creixent per oferir un bon suport i no ocasionar molèsties a la resta del cos. Han d'estar orientades sempre per un podòleg.

10. Evitar autotractar-se i visitar el podòleg amb certa freqüència, com a mínim un cop l'any. 

Rentar-se els peus

Rentar-se els peus s'ha de fer amb aigua freda o tèbia i amb sabó o gel de pH àcid 5.5, que és similar al de la pell durant un temps màxim de 10 minuts. No és convenient fer servir sabons bàsics o neutres perquè poden alterar l'ecosistema del peu i fer-lo vulnerable a les infeccions. Tampoc és recomanable afegir fórmules casolanes a l'aigua, com ara bicarbonat o sal, ja que no tenen poder terapèutic i ressequen la pell. No s'ha demostrat que fer servir sal, bicarbonat, vinagre o altres productes tingui efectes terapèutics als peus.

Eixugar-se els peus

La humitat afavoreix les infeccions per fongs, bactèries o virus, pel que és important eixugar bé el peu, especialment entre els dits, amb una tovallola o gasa amb lleugers tocs, sense friccionar la pell, per tal d'evitar lesions.

Hidratació del peu

Cal emprar cremes hidratants amb lanolina o vaselina a tota la superfície del peu, especialment al taló, on solen aparèixer callositats i esquerdes, però sempre en petites quantitats. Un truc molt acceptat per alguns esportistes és aplicar una mica de vaselina per tot el peu i després assecar-lo amb paper o fins i tot rentar-lo lleugerament, per evitar l'excés de vaselina i que només quedi una molt lleu capa adherida a la pell. Aquesta acció disminueix enormement l'aparició de lesions per fregament del mitjó sobre la pell.

Tallar-se les ungles

Per norma general les ungles es tallen rectes, sense tallar els pics i seguint, en la mesura del possible, la morfologia del dit. Sempre cal deixar que la vora lliure de l'ungla sobresurti un o dos mil·límetres per davant del tou del dit.