La pell és l'òrgan responsable de funcions tan importants com la termoregulació, les relacions sensorials amb el medi ambient o la protecció davant d'agressions externes (infeccions, llum ultraviolada, traumatismes mecànics...). Amb la pràctica de l'esport, la pell pot patir alteracions, sobretot als peus (infeccions per fongs, ferides, irritacions...). A continuació us oferim pautes per tenir-ne cura.
Els peus ens molesten quan la pell que els recobreix pateix i mostra signes o símptomes d'aquest patiment. Les rascades, callositats, berrugues, erosions, per diverses raons fan que pensem en ells i ens ocupem en prevenir la seva aparició en el futur.
La pell és l'òrgan més gran del nostre cos. Té funcions molt importants, com la termoregulació, les relacions sensorials amb el medi ambient, la protecció davant d'agressions externes que pugui rebre el nostre cos, infeccions, llum ultraviolada, traumatismes mecànics, etc. i és un òrgan on s'expressen moltes malalties sistèmiques. Per això és important conèixer el seu estat i entendre en quins moments està patint o s'intenta defensar.
En l'àmbit de l'esport, la pell pot patir alteracions freqüents, sobretot als peus, com ara infeccions per fongs, ferides, irritacions o hiperqueratosi (durícies i durícies).
En general, el més important és identificar què ens passa, consultant l'especialista, per identificar el perquè. Mai hem d'oblidar que les alteracions de la pell tenen una causa i hem d'actuar correctament per detectar problemes que poden ser perjudicials per a la nostra salut.
Cura bàsica dels peus. La higiene
Els peus s'han de rentar diàriament amb sabó o gel de ph àcid i aigua tèbia o freda.
Cal eixugar-los bé. Sempre per contacte i no per fricció, per tal d'evitar provocar-se ferides. Cal posar especial atenció als espais interdigitals. Deixar-los humits facilita l'aparició de fongs.
S'ha de procurar mantenir la pell hidratada fent servir a diari crema hidratant, excepte als espais interdigitals.
El tall de les ungles ha de ser recte. Si és difícil fer-ho, per trencaments o malformacions, cal anar al podòleg.
Les durícies i les callositats s'han de tractar amb pedra tosca. No utilitzeu tisores o estris tallants, ni callicides o abrasius, per evitar fer-se ferides.
Cal evitar els mitjons massa ajustats, que comprimeixin i dificultin la circulació, o aquells massa folgats, per evitar arrugues que puguin lesionar el peu.
Procurar que els mitjons siguin de fibres naturals, de llana o cotó, per exemple. Cal canviar-los diàriament, i fins a dos o tres vegades si hi ha excés de suor.
Molts esportistes necessiten fer servir plantilles mentre estan creixent per oferir un bon suport i no ocasionar molèsties a la resta del cos. Han d'estar orientades sempre per un podòleg.
Evitar autotractar-se i visitar el podòleg amb certa freqüència, com a mínim un cop l'any.
Rentar-se els peus
Rentar-se els peus s'ha de fer amb aigua freda o tèbia i amb sabó o gel de pH àcid 5.5, que és similar al de la pell durant un temps màxim de 10 minuts. No és convenient fer servir sabons bàsics o neutres perquè poden alterar l'ecosistema del peu i fer-lo vulnerable a les infeccions. Tampoc és recomanable afegir fórmules casolanes a l'aigua, com ara bicarbonat o sal, ja que no tenen poder terapèutic i ressequen la pell. No s'ha demostrat que fer servir sal, bicarbonat, vinagre o altres productes tingui efectes terapèutics als peus.
Eixugar-se els peus
La humitat afavoreix les infeccions per fongs, bactèries o virus, pel que és important eixugar bé el peu, especialment entre els dits, amb una tovallola o gasa amb lleugers tocs, sense friccionar la pell, per tal d'evitar lesions.
Hidratació del peu
Cal emprar cremes hidratants amb lanolina o vaselina a tota la superfície del peu, especialment al taló, on solen aparèixer callositats i esquerdes, però sempre en petites quantitats. Un truc molt acceptat per alguns esportistes és aplicar una mica de vaselina per tot el peu i després assecar-lo amb paper o fins i tot rentar-lo lleugerament, per evitar l'excés de vaselina i que només quedi una molt lleu capa adherida a la pell. Aquesta acció disminueix enormement l'aparició de lesions per fregament del mitjó sobre la pell.
Tallar-se les ungles
Per norma general les ungles es tallen rectes, sense tallar els pics i seguint, en la mesura del possible, la morfologia del dit. Sempre cal deixar que la vora lliure de l'ungla sobresurti un o dos mil·límetres per davant del tou del dit.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties i l'US Department of Health and Human Services han publicat una guia amb set claus senzilles per prevenir aquestes malalties i aconseguir una llar lliure de gèrmens.
El rentat de mans amb sabó és una de les maneres més efectives i econòmiques de prevenir malalties infeccioses tan freqüents com el refredat comú, la grip i la gastroenteritis aguda.
Mossegar-se les ungles és una pràctica poc saludable i força habitual entre adults, però també entre nens i adolescents, sobretot quan estan ansiosos o nerviosos. En general no és un problema greu, però és un hàbit poc saludable.
De petits ens han ensenyat que utilitzar un raspall de dents de forma regular és una de les millors maneres de mantenir les dents i les genives saludables. Però, quin raspall de dents és millor?
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web per conèixer, de primera mà, les recomanacions dels professionals experts en medicina de l'esport i la psicologia, així com els testimonis de pacients i famílies per als quals patir una malaltia no els hi ha suposat un impediment per a gaudir de la pràctica esportiva.
