
Halo o armilla

L'halo o armilla és un dispositiu mèdic dissenyat per a immobilitzar el cap i el coll en nens amb problemes en la columna cervical, ajudant a la seva recuperació després de lesions o cirurgies. Consta d'una corona metàl·lica, perns que la fixen al crani, una armilla de plàstic o guix amb folre suau, i barres que connecten totes dues parts. Encara que el seu ús pot generar molèsties inicials, la majoria dels nens s'adapten bé. És essencial seguir les recomanacions mèdiques per a la seva cura i limitar activitats que puguin afectar l'estructura, prioritzant la seguretat i el benestar del pacient.
Què és l'halo o armilla?
L'halo (també anomenat armilla) és un dispositiu mèdic (un aparell) per ajudar els nens que tenen problemes a la columna vertebral cervical. Es tracta d’una estructura que manté el cap i el coll immòbils perquè els ossos de la columna vertebral es puguin recuperar correctament després d'una cirurgia o d'una lesió.
En què consisteix l'halo o armilla?
L'halo o armilla està format per diverses parts:
- Corona metàl·lica (halo), que envolta el cap i es subjecta a l'os amb perns.
- Perns, són uns cargols que fixen l'halo al cap.
- Armilla, feta de plàstic o guix, amb un folre suau per a més comoditat.
- Barres verticals, que connecten l'halo amb l'armilla.
Il·lustració de les partes d'un halo. Il·lustració pròpia.
L'halo l'ha de col·locar un equip especialitzat. Els perns de l'halo s'ajusten acuradament al cap del nen per assegurar que se subjecti bé al seu lloc, però sense causar dolor.
Al principi, el fet de portar l'halo pot fer que el pacient se senti estrany o causar una mica de mal de cap, però no ha de ser realment dolorós. Si ho fos, cal parlar amb el metge de referència.
El temps que cal dur l'halo és molt variable i dependrà del tipus de lesió del pacient o de la cirurgia que s'hagi realitzat. Habitualment, s'ha de portar durant alguns mesos i els pacients s'hi solen acostumar bé.
En quins problemes de salut es recomana?
L'halo s'utilitza en casos on els nens han patit lesions o se'ls ha fet una cirurgia a la columna vertebral cervical.
És especialment útil en els casos en què la columna vertebral no s'ha de moure per poder curar-se correctament.
Què cal tenir en compte quan es fa aquest tractament?
Activitat física
Si el nen ha de portar un halo, cal tenir en compte que haurà d'evitar moviments bruscos o jocs que puguin colpejar l'estructura de l'halo, encara que normalment el nen s'acostumarà a portar-lo i podrà fer moltes activitats normals.
És preferible no realitzar algunes activitats com aixecar coses pesades, practicar esports com córrer, nedar, anar amb bicicleta, saltar o ballar.
Algunes activitats que podrien considerar-se, sempre amb el consentiment i sota la supervisió de l'equip mèdic, serien: fer caminades lleugeres i per terreny segur, participar en jocs tranquils que no requereixin moviments bruscos o contacte físic o activitats que es facin assegut (dibuixar, pintar, jocs de taula, etc.).
S'ha de tenir cura en caminar, ja que, en tenir el cap fix, no es pot mirar cap a terra.
Son
En dormir, s'ha de buscar una posició còmoda, usant coixins per recolzar-se.
Higiene
S'ha de mantenir l'armilla seca durant la neteja diària, sobretot en rentar-se el cap. En aquesta situació, no es pot banyar el nen, s'ha de netejar per parts.
Cal netejar els perns regularment i seguir les indicacions de l'equip mèdic per tenir cura de l'armilla.
Malestar
Si hi ha dolor persistent, febre, problemes amb els perns, o irritació a la pell, caldrà contactar amb l'equip de professionals que atenen al nen normalment.
Suport psicológic
Portar un halo o armilla és un canvi important per al nen i pot afectar-ne l'estat d'ànim. Per això, és important oferir-li suport emocional, ajudar-lo a adaptar-se a la nova rutina i fomentar la participació en activitats segures que són clau per al seu benestar. Si preocupa com se sent el nen emocionalment, pot ser útil cercar ajuda professional.
En aquest sentit, és important mantenir una relació de confiança i comunicació efectiva i continuada amb l'equip que atén el pacient.
