Un de cada cinc adolescents europeus és reticent a vacunar-se

Segons un estudi publicat a la revista BMC Public Health i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), el 20,8% dels adolescents europeus mostra reticència a l’hora de vacunar-se. La recerca ha detectat que els principals motius d’aquesta resistència són la por als efectes secundaris de les vacunes i la desconfiança de les recomanacions que fan els governs. 

L’estudi, que s’emmarca en el projecte europeu Science4Pandemics (S4P), ha comptat amb la participació de 1.877 joves d’entre 12 i 17 anys, i 1.135 pares i mares de menors de 18 anys d’Espanya, Itàlia, Portugal i Polònia. Cada un d’aquests països registra un percentatge diferent en quant a la reticència a la vacunació, sent Polònia el que presenta el més alt (30,1%) i Espanya, el més baix (12,5%). 

Quins motius porten els joves a dubtar de les vacunes? 

Més de la meitat dels joves i dels pares i mares enquestats (56,1 % i 51,9 %, respectivament) revelen que el principal motiu que els genera aquesta reserva envers la vacunació és la por als seus efectes secundaris. La segona raó és la manca de confiança en les recomanacions governamentals (22 % i 22,8 %, respectivament). En menor percentatge, els enquestats també tenen la percepció que les infeccions prevenibles per les vacunes no són greus (8,4 % i 10,4 %), i que la possibilitat d’emmalaltir és molt baixa (8,4 %). Els pares i mares afegeixen al llistat les barreres econòmiques per accedir a les vacunes (10,9 %).

Els autors de l’estudi apunten que per revertir aquesta tendència i garantir la immunització entre els joves cal treballar en unes estratègies de salut pública que fomentin la confiança en la vacunació. En aquest sentit, proposen enfortir les campanyes de comunicació i educació adreçades a adolescents i les seves famílies tot incidint en l’eficàcia i la seguretat de les vacunes. 

Segons apunta Begonya Nafria, coordinadora de l’Àrea de Participació del Pacient en Recerca de l’IRSJD i investigadora principal del projecte S4P, “la desinformació sobre les vacunes i la influència de les xarxes socials són factors clau que cal abordar per millorar les taxes de vacunació i reduir la reticència”. 

Els experts apunten que cal incidir en l'eficàcia i la seguretat de les vacunes.

L’impacte de les vacunes en la salut pública mundial 

Les vacunes permeten que s’assoleixin la immunitat individual i la col·lectiva davant de malalties que, d’altra manera, provocarien elevades xifres de mortalitat. Gràcies a la vacunació la verola s’ha eradicat a tot el món, la poliomielitis, a la gran majoria de països, i infeccions com la diftèria, el tètanus o el xarampió són força infreqüents. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salud (OMS), les vacunes prevenen cada any en tot el món entre 3,5 i 5 milions de morts, la majoria de les quals, infants menors de cinc anys.  

No obstant això, la pròpia OMS també alerta de l’augment dels brots d’algunes malalties que ja  estaven sota control a causa de les crisis humanitàries, la desinformació, el creixement demogràfic i les retallades en el finançament de la sanitat. Per això, fa una crida als governs nacionals a invertir recursos i reforçar els programes d’immunització per protegir la població, especialment la infantil. L’organisme internacional remarca la importància de no posar en perill els avenços que s’han aconseguit en els últims 50 anys. 
 

_{Imatge de portada de Freepik}