L'esport en la infància no sols promou la salut física, sinó que també exerceix un paper crucial en l'educació i socialització. Els nens aprenen valors com la responsabilitat, el respecte i l'esportivitat a través d'una pràctica esportiva positiva. El fairplay, o joc net, és essencial en aquest procés, fomentant el respecte per les regles, l'equip adversari i l'esforç propi. Els pares, entrenadors i educadors exerceixen un paper fonamental en establir una comunicació efectiva, promoure la participació esportiva saludable i ensenyar als nens a afrontar la competició amb esportivitat.
Foment del fairplay i valors prosocials a través de l'esport infantil
La pràctica regular d’activitats fisicoesportives en la infància té una gran utilitat educativa i socialitzadora, important per al desenvolupament moral i per a l’adquisició de valors prosocials.
Quan el personal educador, entrenador i familiars contemplen un enfocament positiu, l’esport contribueix a l’ensenyament d’aspectes com la responsabilitat, el respecte de les normes, l’acceptació del “saber perdre” i de l’endarreriment de les recompenses, així com l’assumpció de riscos per tal d’assolir determinats objectius.
El Grup d’Estudis de Psicologia de l’Esport (GEPE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estudiat les variables psicològiques que determinen el fairplay (“joc net”) i la conducta d’esportivitat, aspectes molt importants d’aquesta funció educativa i socialitzadora de l’esport infantil.
Fairplay (o “joc net”) i esportivitat
El fairplay o “juego limpio” es una calidad que se puede alcanzar con el deporte infantil. Concretamente, el fairplay se refiere a los comportamientos particulares que se caracterizan por el principio de justicia para todos, que a su vez no pretenden conseguir una ventaja injusta sobre el adversario, ni intencionalmente ni de forma fortuita.
El fairplay o “joc net” és una qualitat que es pot assolir amb l’esport infantil. Concretament, el fairplay es refereix als comportaments particulars que es caracteritzen pel principi de justícia per a tots, els quals no pretenen aconseguir un avantatge injust sobre l’adversari, ni intencionalment ni de forma fortuïta.
Basant-nos en el Diccionari de ciències de l’esport, un nen o nena jugaria amb fairplay quan es pot respondre afirmativament a les següents qüestions quan practica esport:
Reconeix i respecta les regles del joc o esport.
Mostra unes relacions correctes amb l’equip adversari.
Respecta el manteniment de la igualtat d’oportunitats i de condicions per a totes.
Rebutja l’objectiu d’aconseguir la victòria a qualsevol preu.
Mostra una actitud digna tan en la victòria com en la derrota.
Manté un compromís real de donar de si tot allò possible.
El fairplay es pot generalitzar a tota la pràctica esportiva infantil i llavors parlaríem de jugar amb esportivitat. L’esportivitat és mostrar fairplay sistemàticament i de forma consistent en vàries circumstàncies de la pràctica esportiva. L’esport ajuda a traslladar a d’altres àmbits quotidians aquesta manera positiva d’afrontar la competitivitat.
De fet, un objectiu important per a molts educadors i educadores amb un enfocament positiu és fomentar la incorporació de l’esportivitat a l’estil personal dels nens i nenes en edat escolar. Per exemple, sovint es genera competitivitat a l’aula en relació al rendiment acadèmic. Hi ha nenes que volen destacar traient les millors notes.
Però no tot hauria de valdre a qualsevol preu. Haurien de competir amb esportivitat i això vol dir jugar amb fairplay també a l’aula, respectant les normes acadèmiques, mostrant relacions correctes i respectant la igualtat d’oportunitats amb els iguals a classe, rebutjant les estratègies per aconseguir bones notes “a qualsevol preu”, sabent afrontar les possibles males notes, i esforçant-se al màxim en l’estudi i en l’actitud a l’aula.
En definitiva, l’esport en edat escolar és una eina fonamental per tal d’incorporar el fairplay i l’esportivitat a l’estil personal del nens i nenes. Aquest estil els pot facilitar la possible incorporació més endavant a un món laboral especialment competitiu per a elles.
Què podeu fer les famílies per fomentar l'esportivitat i prevenir l'abandonament esportiu?
El contingut d’aquest apartat està basat en una campanya d’assessorament, en la qual va participar el GEPE de la UAB amb l’objectiu d’oferir a les famílies orientacions i recursos per actuar adequadament davant l’activitat esportiva dels seus fills i filles i, d’aquesta manera, aconseguir un esport més educatiu, amb promoció del fairplay i de l’esportivitat. Segons les i els experts, les estratègies per assolir-ho són:
Establir una bona comunicació entre els tres elements d'aquest triangle.
Aconseguir una orientació educativa en la pràctica esportiva.
Evitar la pressió pels resultats inmediats i el consegüent estrés dels esportistes.
El papel dels progenitors en l'esport infantil
Molt sovint, mares i pares acostumen a delegar la formació esportiva de les seves filles en un club esportiu o una escola esportiva. És cert que hi ha moltes facilitats per establir comunicació directa i ràpida amb l’entrenador/a i altres mares i pares per mitjà d’un grup creat en alguna xarxa social. Però això no vol dir que fomentem l’educació esportiva de qualitat, sinó que a vegades pot ócorrer tot el contrari.
Per exemple, podem "escalfar" un partit en un grup de WhatsApp de mares i pares, escrivint comentaris sobre l'adversari i posant pressió pel resultat. A continuació, es resumeixen les tasques educatives de les i els responsables en
l’entorn familiar:
Afavorir la participació esportiva dels nens i nenes. Els progenitors haurien de plantejar-se la pràctica esportiva com a una activitat extracurricular, ja que no n’hi ha prou amb l’educació física a l’escola. Segur que hauran de competir amb la voluntat de la filla per realitzar altres activitats.
Ajudar als fills a decidir quin esport practicar. Es tracta d’assessorar i de proporcionar accés a tota la informació disponible per a que el nen o nena pugui triar una activitat esportiva al seu abast, però també a l’abast de l’entorn familiar (econòmica i logísticament). És molt important que el fill o filla pugui escollir l’esport segons les seves preferències, enlloc de forçar-la a la pràctica de l‘esport desitjat per la família.
Ajudar en l’elecció de l’esport. Cada nen o nena és important i cada nen o nena és diferent. A partir d’aquest principi, cal tenir en compte, a l’hora d’ajudar a escollir un esport per a la filla, aspectes com les característiques del nen o nena com el seu nivell de condició física, d'habilitats esportives, d'autoestima o d'autocofiança, així com a les característiques de l'esport a triar.
Facilitar la participació esportiva i l'elecció d'un club. Quan els fills i filles són petits, la decisió a l’hora d’escollir un club pot ser determinant per a la història esportiva dels teus fills i filles. És difícil encertar-ho a la primera, però la decisió hauria de cobrir els desitjos i expectatives tant dels progenitors com dels fills i filles.
Mostrar interès per les activitats esportives dels fills i filles. La millor prova de l’interès de les mares i pares és que els fills o filles puguin parlar amb ells de les seves experiències esportives, tan positives com negatives.
Assegurar que els nens i nenes practiquen esport d'una manera saludable. L’educació esportiva hauria de formar part d’una educació més global vigent en tots els àmbits importants en la maduració del nen o nena esportista. En aquest sentit, es pot traslladar a l’àmbit acadèmic i al familiar.
Ajudar en les tasques logístiques del club o escola esportiva. S’ha comentat que és important la implicació de mares i pares i altres membres de l’entorn familiar assistint a competicions i a entrenaments. Entre altres coses, això permetrà valorar la progressió esportiva del vostre fill o filla.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
El Carnestoltes és una festa coneguda mundialment per les disfresses, un mitjà d'expressió que molts nens valoren i gaudeixen. Descobreix com fer-ho sense deixar d'inculcar valors positius ni d'ensenyar tradicions.
Els avis són un pilar molt important a les famílies actuals. A més d’oferir una ajuda molt important als pares, el vincle que es crea entre avis i néts és molt ric i aporta valors essencials al petit.
L'actitud sexista encara està molt patent entre els més joves. Per prevenir actituds discriminatòries i casos greus de maltractaments en un futur és bàsica l'educació per a la igualtat des de la primera infància i ser un model positiu de conducta.
La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
