Activitat física en la infància i en l’adolescència: beneficis immediats i a llarg termini

Més enllà de la salut física

L'activitat física aporta amplis beneficis a curt i a llarg termini. Aquest beneficis inclouen una millor cognició i la prevenció de malalties cardiovasculars (MCV), la diabetis, el càncer, la hipertensió, l'obesitat, la depressió, l'osteoporosi i la mort prematura, entre altres (Donnelly et al. 2016; Subramanian et al. 2015; Warburton, Nicol i Bredin, 2006). Participar en activitats físiques a primerenca edat és important per assolir molts d'aquests beneficis a curt termini, a més de per aconseguir una reducció del risc acumulat al llarg de la vida. 

Persistència de l'activitat física des de la joventut fins a l'edat adulta

Molts donen per fet que participar en activitats físiques en la joventut prediu la pràctica d'activitat física en l'edat adulta i que, per tant, iniciar les activitats físiques a primerenca edat pot ser essencial per inculcar en els infants uns hàbits saludables que mantinguin al llarg de la seva vida (Cleland, Dwyer i Venn, 2012). L'activitat física en la infància no és el millor factor pronòstic de l'activitat física en l'edat adulta (el que es coneix com a "persistència" o tracking), encara que el nivell de condició física sovint es manté en l'edat adulta (Cleland, Dwyer i Venn, 2012; Dohle i Wansink, 2013; Jose et al. 2011; Telama et al. 2014).

La persistència de l'activitat física sembla ser major en homes que en dones (Telama et al. 2014). Es pot preveure que els nens i les nenes que practiquen activitats esportives estructurades realitzaran més activitat física com a adults per estar habituats a destinar temps per a això (Cleland et al. 2012; Jose et al. 2011). Les nenes a les quals no els agrada practicar esports a l'escola tendeixen a ser menys actives en l'edat adulta (Jose et al. 2011). Un major temps dedicat a les classes d'educació física a l'escola s'ha associat a les nenes a un increment d'un 50% en el nivell de participació en activitat física en l'edat adulta (Clealand et al. 2012).

En les noies, l'aptitud per als esports percebuda durant la infància i l'adolescència és molt important per predir la persistència de l'activitat en l'edat adulta (Jose et al. 2011).

El paper de la família

La manera en què pares i mares donen suport a l'activitat física en nens i nenes té una enorme importància, sobretot en les nenes, que solen rebre menys suport parental en aquest sentit en comparació amb els nens (Trost et al. 2003). 

Pots animar veritablement a fills i filles a participar en activitats físiques saludables, tant pares com mares no poden simplement "predicar amb l'exemple", sinó que han de prendre un paper actiu pel que fa a afavorir l'activitat física dels seus fills i filles (Gustafson i Rhodes, 2006; Trost et al. 2003). En el cas de les nenes, fer activitat física amb algun germà, germana o amb la mare pot ser important per fomentar l'activitat física de moderada a intensa (Cleland et al. 2011). A més, el major suport que el nen o nena percep dels seus progenitors es relaciona amb nivells més alts d'activitat física més tard en l'adolescència (Dowda et al. 2007).

Consum de substàncies

Quan s'arriba a l'adolescencia, se sol gaudir de més llibertat i disminueix el control i la supervisió parental. Aquesta llibertat arriba amb les consegüents oportunitats per experimentar amb l'alcohol, el tabac i les drogues. A causa dels efectes nocius del consum de substàncies en el rendiment esportiu, és raonable creure que l'augment d'activitat física s'associarà amb un menor consum de substàncies.  

Quan els nivells d'activitat física són alts, els nivells de consum de cigarrets són baixos (Ali, Amialchuk, i Heller, 2015). En un estudi realitzat en adolescents, afegir una sessió d'exercici a la setmana va tenir com a conseqüència una disminució del 0,3% en la probabilitat de començar a fumar; en els ja fumadors, l'exercici afegit va donar lloc a una reducció del 4,1% en el nombre de cigarrets fumats per mes (Ali, Amialchuk, i Heller, 2015). 

En una mostra d'adolescents espanyols de la regió de Múria d'entre catorze i disset anys, el 48,2% de les noies van informar que havien consumit alcohol en almenys cinc ocasions diferents en les últimes dues setmanes. Les que feien exercici de manera regular (practicant esports o activitat física més de tres vegades per setmana) tenien menos probabilitat de beure alcohol. 

Formar part d'un equip esportiu pot afavorir conductes de conformitat amb el grup així com de risc, el que explica la inversió de la relació observada entre l'exercici i el consum d'alcohol (Terry-McElrath, O'Malley i Johnston, 2011).

L'activitat física s'ha associat amb la reducció del consum d'altres substàncies il·lícites. La participació en equips esportius i l'exercici en general, s'associen al consum reduït de marihuana, i els alts nivells d'activitat física intensa, amb un consum de marihuana menys freqüent i en menor quantitat (Delisle et al. 2010; Terry-McElrath, O'Malley i Johnston, 2011). 

El nivell d'activitat física en l'adolescència permet predir el consum de substàncies en els primers anys de l'edat adulta (Korhonen et al. 2009). Les dones que solien fer exercici amb freqüència durant l'adolescència tenien menys probabilitats de beure amb freqüència en l'edat adulta, en comparació amb les que eren menys actives quan eren adolescents (Korhonen et al. 2009). El risc de consumir drogues en l'edat adulta en el grup de nois i noies adolescents i inactius va resultar superior que en aquells i aquelles adolescents que feien exercici amb constància (Korhonen et al. 2009).

Per a més informació, consulta el 11è Informe FAROS «Salut i esport en femení: La importància de mantenir-se activa des de la infància».