La construcció de la identitat durant l’adolescència: qui sóc i qui vull ser?

Una de les principals tasques durant l’adolescència, per no dir que gairebé la principal, és la construcció de la identitat pròpia. Una identitat que haurà de ser coherent, única, i més o menys estable al llarg del temps. 
 

Nois i noies hauran d’explorar, imaginar, reflexionar, provar i experimentar diferents aspectes de la seva personalitat, valors i interessos. Al llarg d’aquest procés, que implica una gran feina d’autoconsciència o autoconeixement, alhora que d’autoinvenció i creació, descobreixen com són i com volen arribar a ser.  
 

Tenen relació la identitat i la personalitat?

Quan parlem d’identitat hem de referir-nos al concepte de personalitat. Aquest és un constructe psicològic, que s’ha definit de diverses maneres segons l’escola psicològica i l’època. De forma sintetitzada podem dir que la identitat seria el conjunt de característiques o patró de creences o pensaments, sentiments, actituds, hàbits, conductes de cada individu, que persisteix al llarg del temps davant diferents situacions. Aquest patró és propi de cada persona i atorga a l’individu una unicitat o percepció d’ésser únic, independent i diferent de la resta de persones.  
 

Aquests dos aspectes, diferenciació i persistència o consistència, tenen una gran relació amb la construcció de la identitat, que es conforma amb característiques anomenades trets o conjunts de trets que, afegits a altres aspectes del comportament, s'integren en una unitat coherent que finalment descriu la persona.

La identitat és pròpia de cada persona i atorga a l’individu una unicitat o percepció d’ésser únic, independent i diferent de la resta de persones. Font de la imatge: AdobeStock

 

La personalitat depèn d’aspectes temperamentals, amb un component biològic o constitucional, i d’aspectes caracterials, que són característiques apreses a través de la criança, l’educació, les relacions socials, les experiències vitals, etc. Per tant, en sentit ampli, es desenvolupa al llarg de tota la vida, des de la primera infantesa fins l’etapa adulta. No obstant això, es considera l’adolescència com una època especialment rellevant perquè en ella es donen les condicions per acabar de perfilar-la, fixant el patró més o menys estable de personalitat i que conforma la identitat.
 

La personalitat és una variable rellevant pel benestar emocional de les persones. Si bé no és la única, atès que la salut de la que gaudim les persones depèn, tant d’aspectes individuals (personals), com de variables socials i contextuals. Es relaciona amb la capacitat de les persones per afrontar els reptes, canvis i desafiaments i les possibles adversitats vitals. Aquestes habilitats d’afrontament, la majoria de tipus emocional.
 

El llistat de factors o variables de personalitat que s’han descrit en l'àrea de la psicologia i que s'engloben dins el constructe “personalitat” és tan àmplia que seria impossible abordar tots aquest aspectes en aquests text. Malgrat això, esmentarem algunes variables que són d’especial importància en el desenvolupament durant l'adolescència.
 

La regulació emocional

Durant l'adolescència, millora la capacitat per a gestionar i regular les emocions. Els adolescents aprenen, de forma progressiva i al llarg de tota l’etapa, a identificar millor els seus estats emocionals, acceptar les emocions que senten, i regular-les mitjançant estratègies saludables per afrontar les emocions que els provoquen malestar o els impedeixen aconseguir els seus objectius.  
 

L’adquisició d'aquesta habilitat és possible gràcies al desenvolupament de les àrees cerebrals involucrades amb el control emocional (sistema límbic) i a l’efecte de l’ambient, és a dir, de l’educació orientada a afavorir aquesta adquisició.  
 

Alguns adolescents presenten, durant les primeres fases d’aquesta etapa, una elevada reactivitat emocional, i certes dificultats per a controlar les emocions més intenses. Experimenten canvis d’humor ràpids i, en ocasions, sembla que estan provocats per estímuls que, a ulls dels observadors adults, no són rellevants o no justifiquen una reacció tan intensa.  
 

Amb el desenvolupament dels circuits cerebrals i hormonals implicats en la regulació de les emocions i l’acompanyament dels adults, l’adolescent va desenvolupant progressivament estratègies cada vegada més eficaces per a acceptar i gestionar les emocions, tant les considerades “negatives”, com la tristesa o la por, com les “positives”, com l’alegria o l’excitació. En realitat, totes són necessàries per al correcte desenvolupament emocional.  

Alguns adolescents presenten una elevada reactivitat emocional, i certes dificultats per a controlar les emocions més intenses. Font de la imatge: AdobeStock

 

Demora de la gratificació i control de la impulsivitat

Durant l’adolescència, nois i noies van aprenent, també de forma progressiva, a posposar la satisfacció immediata de les seves necessitats. Aprenen a esperar els premis i les recompenses (enteses en sentit ampli, no només material) i, progressivament, aprenen a renunciar a una recompensa immediata de poca importància, a canvi d’una gratificació superior, a mig o llarg termini.     
 

Autoestima i autoconcepte

A l’inici de l’etapa, l’autoconcepte pot ser negatiu en molts aspectes. Els canvis físics, l’establiment de noves i diferents relacions socials fora de l’àmbit familiar, la pressió dels aprenentatges acadèmics, les expectatives que es generen, els seus “Jo” ideals imaginats i, en general, la major complexitat del seu món extern i intern poden fer que el concepte que tenen d’ells mateixos sigui negatiu i la seva autoestima se’n resenteixi.  
 

Sortosament, en aquesta etapa el reconeixement i acceptació social, sobretot per part dels iguals, i proposar-se objectius i expectatives coherents amb les seves capacitats són factors que poden protegir de la vulnerabilitat que suposa una identitat en construcció, canviant i inestable.   
 

La imatge i els aspectes físics

La imatge es considera un aspecte clau en aquesta etapa, ja que els canvis en l’aparença física són molt importants, i influeixen en l'autoconcepte i el benestar psicosocial dels nois i noies. Sovint és emprada per a comunicar al seu entorn el tipus d’identitat que estan construint, els valors amb els que s’identifiquen, etc.
 

Amb la imatge, entesa en sentit ampli, l’adolescent projecta el tipus de persona que és o vol ser, el grup o subgrup cultural al que pertany o vol pertànyer, la seva filosofia vital, etc.  
 

La imatge digital, és a dir, la imatge que projecten i comparteixen a les xarxes socials, forma part d’aquesta projecció i intervé en la construcció de la identitat i en les relacions socials que construeix o vol construir.  
 

La satisfacció amb la imatge pot ser un element clau en l’autoconcepte i l’autoestima de l’adolescent, que ha d’adaptar-se, en ocasions molt ràpidament a canvis corporals molt significatius. Aquests canvis físics, a més, es concreten en l’adquisició d’un cos sexualment madur, que els obliga a entendre, integrar i aprendre a manegar els impulsos sexuals, a aprendre a descobrir i exercir una conducta sexual saludable, a establir la seva pròpia identitat sexual, i a desenvolupar les habilitats per a mantenir relacions sexoafectives de forma saludable.  

 Els canvis en l'aparença física influeixen en l'autoconcepte i el benestar psicosocial de nois i noies. Font de la imatge: AdobeStock

 

Construcció d’un sistema de valors i desenvolupament ètic

Relacionat amb la personalitat i la identitat, un aspecte rellevant durant l’adolescència és la construcció del sistema de valors i principis ètics. Així, els adolescents construeixen una mena de “filosofia de vida”, que està formada per creences al voltant del sentit de justícia, la responsabilitat i el canvi social, entre d’altres aspectes relacionats amb aspectes socials i culturals.  
 

Aquesta construcció és possible gràcies als avenços en el desenvolupament cognitiu, que permet una comprensió més profunda i complexa de les qüestions morals i ètiques. Aquest sistema de valors possibilita que, de forma progressiva, al llarg de l’adolescència els nois i noies esdevinguin adults, compromesos amb les convencions culturals establertes, experimentin el sentiment de pertinença amb el seu grup social, i facin possible la presa de decisions responsable, així com que agrupin aquesta integració amb la necessària voluntat de canviar les normes i la cultura a la que pertanyen. Així, diferents autors han descrit el procés de desenvolupament d’aquesta capacitat de judici moral i ètic en la majoria d'adolescents (Kohlberg , 2014).
 

Vocació acadèmica i professional

Una altra de les dimensions que es solen considerar en relació a la identitat és el desenvolupament de la vocació acadèmica i professional. L'adolescent comença a explorar els seus interessos i les vies al seu abast per a fer-los possibles.
 

L’ajustament entre les aspiracions i la percepció sobre els seus recursos pot influir de manera significativa en el benestar emocional dels adolescents. Si perceben que les seves capacitats i habilitats, així com l’accés als recursos materials i educatius necessaris, no són suficients per assolir les seves expectatives i objectius, poden sentir-se aclaparats o incapaços de comprometre’s amb un pla d’acció coherent i realista.    
 

Trobaràs aquest article en el 16è Informe FAROS: Navegant les adversitats. Claus per a una infància i adolescència resilients. 

 

Imatge de portada d'AdobeStock

Escrit per: Anna Sintes Estévez