Conseqüències de l'impacte de la pressió estètica en l'adolescència
La pressió actual de la publicitat, els mitjans de comunicació i les xarxes socials promouen la primesa extrema com un estàndard de bellesa i salut. Aquesta pressió, amplificada per la viralitat de les imatges a les xarxes socials, normalitza aquests ideals. La sobrevaloració de l'aparença física pot convertir els estàndards de bellesa en normes infrangibles per a aquells que volen encaixar a la societat. Sentir que no es compleix aquests estàndards pot portar a una pressió estètica i insatisfacció corporal crònica i a sacrificis poc saludables, augmentant el risc de desenvolupar trastorns alimentaris, com ara dietes extremes o exercici excessiu.
En l'adolescència, es transmet constantment el missatge que la primesa extrema és sinònim d'atractiu, competitivitat i èxit. En aquesta etapa crucial de desenvolupament personal, l'autoimatge i l'autoestima es modelen, cosa que fa que la pressió estètica sigui especialment impactant.
La pressió estètica es manifesta a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els comentaris quotidians, enfocant-se en estàndards difícils d'assolir, però idealitzats.
Aquesta pressió afecta de manera desproporcionada les dones, que es veuen pressionades per tenir cossos prims i “perfectes”.
En el cas dels homes, es promou la musculació com a estàndard de bellesa. Aquesta pressió estètica reforça estereotips de gènere, perpetua la cosificació del cos i manté la cultura de la dieta.
Cultura de la dieta
La creença que la primesa està relacionada amb la salut ha normalitzat àmpliament la pràctica de fer dietes. D'altra banda, el sobrepès o la diversitat corporal s'associen amb connotacions negatives, com ara la manca de cura personal. Aquests judicis poden derivar en gordofòbia i violència estètica.
Les xarxes socials solen fomentar molt de contingut de rutines d'exercici, dietes de diferent índole i exposen cossos “perfectes” (moltes vegades retocats amb filtres o Photoshop) que tenen un impacte ja en persones sanes, però especialment en les més vulnerables o amb certa insatisfacció corporal, cosa que sumada a altres factors pot ser un factor de risc associat als trastorns alimentaris com és l'anorèxia nerviosa.
Cal esmentar, a més, que molts continguts sobre dieta i exercici no serveixen a tothom, sinó que cal individualitzar, a més la fiabilitat sol ser qüestionable ja que molts comptes per exemple d'Instagram no tenen un professional de la salut acreditat darrere.
Adolescència, identitat i autoconcepte
En l'adolescència, la pressió estètica és especialment rellevant a causa de l'impacte de les xarxes socials i la comparació constant entre iguals. Els adolescents es reflecteixen en els seus iguals i les xarxes socials amplifiquen aquest fenomen. El sentiment de pertinença és crucial en l'autoestima dels adolescents, fet que explica la seva tendència a imitar comportaments.
Per prevenir l'obsessió per la imatge corporal i els trastorns alimentaris és essencial que els adolescents desenvolupin un pensament crític i eines emocionals per resistir la pressió estètica. La construcció de la identitat s'ha de basar en valors i experiències, no pas en estàndards de bellesa.
Com combatre la pressió estètica a casa
Fomentar l'apreciació de la diversitat corporal.
Reforçar l’autoestima basada en aspectes no relacionats amb l’aparença física.
Desviar l’atenció de la imatge corporal cap a altres temes.
Promoure la comunicació emocional i el contacte físic.
Estar actualitzat i conèixer el consum digital adolescent.
Desenvolupar un esperit crític cap a les xarxes socials i limitar-ne l'ús quan sigui necessari.
Evitar vincular la felicitat amb la quantitat de “likes” a les fotos.
Davant qualsevol dubte es recomana visitar a l'especialista.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
És un fet que els joves s'inicien en les relacions sexuals cada vegada més aviat. El més important és que, quan decideixin fer-ho, tinguin al seu abast tota la informació, entre ella els anticonceptius disponibles. T'oferim una guia sobre els principals anticonceptius i les seves característiques.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
