Introducció
És natural que els petits empassin molt d'aire mentre estan sent alletats. Això és perquè encara no dominen bé la tècnica de succió, i a més, encara no expulsen del tot bé els gasos per si mateixos. Amb algunes tècniques senzilles, però, els pares poden ajudar-los a fer-ho, i així estalviar-los alguns dels símptomes més molestos d'ingerir aire.
Si el nadó fa les preses amb molta avidesa és possible que empassi molt d'aire. Per ajudar-lo a eliminar els gasos recorda subjectar-lo uns minuts després de la presa en posició vertical perquè pugui expulsar-los eructant. Si pren llet materna, és important assegurar-se que el nadó buida bé un pit abans de canviar-lo a l'altre, ja que la llet que surt en buidar completament el pit és més rica en greix i energia, per la qual cosa sacia millor la gana.
Quatre postures per expulsar l'aire
Hi ha aquestes quatre postures que poden ajudar al nadó a expulsar-lo:
- Sobre el pit. La forma més comuna. Ha d'estar amb el cos gairebé dret, amb el cap a l'alçada de l'espatlla de l'adult. I s'acompanya amb lleugers copets a l'esquena.
- Cap per avall. Consisteix en subjectar el nen, ficat al llit bocaterrosa, sobre un braç de l'adult. Com en el cas anterior, amb la mà lliure es dona al petit copets a l'esquena. El seu cap ha de quedar sempre una mica més alt que la resta del cos.
- Sobre les cames.El cos del nadó es col·loca en una posició similar a l'anterior, però en comptes de subjectar-se amb un braç, l'adult s'asseu i el recolza sobre la falda.
- Assegut. Més adequada per quan el nen ja ha crescut una mica. Amb una mà se sosté la barbeta, i amb l'altra s'apliquen els mateixos copets lleugers.
Encara que no hi ha una norma estricta sobre cada quant ha d'eructar el nadó, és recomanable que ho faci cada vegada que canviï de pit (o cada 60 mil·lilitres si pren biberó).
Hem de tenir present que no sempre emeten soroll i de vegades ens pot passar inadvertit. El més recomanable és ajudar-lo a expulsar l'aire entre cinc i deu minuts, abans de tombar-lo al llit.
Regurgitacións
No t'has d'alarmar si el nadó expulsa una mica de llet després d'alletar-lo, ja que és força freqüent. De vegades es tracta només de petites regurgitacions, que no s'han de confondre amb un vòmit. La causa és que el tub digestiu del nadó encara no és madur, i la boca de l'estómac roman oberta.
Solen ser més freqüents després de les preses, quan l'estómac és ple, i quan el nen està al llit, ja que llavors és més fàcil que torni el contingut de l'estómac cap amunt.
Poden ser útils algunes mesures, com mantenir-lo incorporat una estona després de dinar i no posar-lo al llit immediatament després de les preses.
Les regurgitacions són normals al nen petit. Si el nen menja bé i està tranquil no cal preocupar-se'n. Cal consultar amb el pediatre si té vòmits amb esforç, són de color verdós o tenen restes de sang. També si deixa de menjar, està molt irritable, o si no guanya pes.
Còlics del lactant
Els còlics de lactant es defineixen com a episodis recurrents i prolongats de plor intens o irritabilitat, que succeeixen sense una causa aparent i que els cuidadors no són capaços de resoldre.
És normal que un nadó plori en determinades situacions: perquè tingui gana o set, incomoditat per calor, fred o bolquer mullat, soroll ambiental o, simplement, com a forma de reclamar atenció o contacte dels seus pares. En aquests casos el nadó es tranquil·litza si se satisfan les demandes. Però amb els còlics del lactant el nadó continua plorant. Poques coses poden ser més frustrants per a uns pares que veure el nadó plorant de manera contínua sense causa aparent.
El còlic del nadó el presenten gairebé tots els bebès en els seus tres primers mesos de vida (alguns amb més freqüència que altres), i provoca plors que es poden prolongar fins a tres hores, que solen aparèixer cap al final del dia. Sol aparèixer a partir dels 15 dies de vida, especialment freqüents al voltant del mes i mig i desapareixent cap als quatre mesos d'edat.
Els plors provocats per un còlic es caracteritzen perquè el nen porta els genolls cap al seu abdomen, i a més pot tancar els punys, mantenint-se vigorós i amb la cara vermella per l'esforç. Quan el plor cedeix, es torna a trobar amb un aspecte normal.
Ocasionalment tot això ve acompanyat de ventositats. Això no sempre és així, perquè el còlic encara no té unes causes ben definides, encara que si li passa, s'han d'adoptar les mesures abans explicades per fer-lo rotar, com a mesura de prevenció.
L'estratègia més adequada per abordar el còlic del lactant és, simplement, tractar de calmar i consolar el nadó, i no sentir frustració si el seu plor continua o sembla inconsolable. Aquests són els passos a seguir:
- Agafar el nadó en braços sol ser l'estratègia més eficaç, i alhora bressolar-lo amb suavitat.
- Realitzar carícies suaus a l'abdomen del nen l’ajudarà a sentir alleugeriment.
- Usar el xumet. Molts bebès se senten millor en succionar, encara que és una cosa que no funciona amb tots.
- El passeig amb cotxet s'ha demostrat que alleuja lleugerament els nens.
Si malgrat totes les mesures els còlics persisteixen, amb molta freqüència i per més de quatre setmanes, cal consultar-ho amb el pediatre.
Encara que hi ha diversos medicaments i productes de parafarmàcia comercialitzats per als còlics del lactant, la seva eficàcia és més aparent que real, ja que els còlics també s'interrompen i acaben desapareixent per si sols. El mateix es pot dir de les infusions o productes homeopàtics. Algunes plantes naturals, com l'anís estrellat, poden ser perilloses, ja que administrades en excés provoquen intoxicacions greus.
S'ha observat que alguns lactants amb còlics milloren utilitzant algun tipus de probiòtics (microorganismes propis de la flora intestinal), sobretot els que reben llet materna, però encara hi ha dubtes sobre la seva eficàcia.
Afortunadament, malgrat totes les preocupacions que pot generar, els còlics del lactant són un trastorn benigne, que desapareix per si mateix després dels primers mesos de vida i que no produeix seqüeles al nen.
