Lactància materna: per què algunes mares produeixen poca llet?

Algunes dones pateixen hipogalàctia, és a dir, produeixen poca llet i no poden alletar els fills. Quines són les causes d'aquest problema i com es pot tractar?

Per norma general, totes les mares disposen de la quantitat òptima de llet per donar el pit als nadons. El cos de la mare és prou intel·ligent per a produir més llet si així ho necessita el nen. És a dir, la freqüència de succió i buidatge de la glàndula determina la quantitat de llet que la mare produirà.

De tota manera, hi ha casos en què la producció de llet és baixa i insuficient per a la demanda del nen, i encara menys habitual, pot passar que les mares pateixin un excés de llet.

Una producció baixa de llet s’anomena hipogalàctia i pot ser conseqüència de diferents factors, de vegades difícils de detectar:

• Hipoplàsia mamària: A causa del fet que els pits tenen poc teixit mamari (també anomenats pits hipoplàstics), és a dir, que tenen poca glàndula. Per això, la producció de llet es veu afectada i sol ser menor. Per saber si es pateix hipoplàsia, la millor opció és consultar un especialista, encara que aquests pits solen tenir una forma peculiar (les arèoles sobresurten del pit, els pits estan molt separats entre si, etc.). En aquest cas, es podria intentar una lactància mixta.

• SOP: Fa referència a la síndrome d’ovari poliquístic. Les mares que l’han patit i han tingut dificultats per concebre, també poden tenir problemes per produir la quantitat de llet òptima per al seu nadó. Hi ha una medicació específica, que es pren durant l’embaràs i a l’inici de la lactància, que aconsegueix que les mares amb SOP tinguin uns nivells de llet adequats i puguin alletar els nens.

• Síndrome de Shehann: Produït per una hemorràgia severa durant el postpart o anteriorment. L’hemorràgia pot afectar la hipòfisi, que controla el funcionament de la lactància, i fer que no produeixi prou llet.

• Alteracions de la glàndula tiroide: És important que les mares que han patit problemes de tiroide abans o durant l’embaràs controlin els nivells hormonals després de donar a llum, per saber si són els òptims. La medicació per tractar aquest problema és compatible amb la lactància.

• Anorèxia: Les mares que han patit anorèxia i han estat sense menstruació durant un temps poden tenir poc teixit mamari (ja que la menstruació desenvolupa els pits). Per tant, poden patir escassetat de llet.

• Retenció de placenta: La producció de llet comença quan la placenta se separa de l’úter. Si queda alguna resta a l’úter, pot passar que la mare no produeixi llet en 5-7 dies després del part. Per solucionar el problema, n’hi ha prou amb una ecografia per detectar les restes de placenta i eliminar-les.

• Obesitat mòrbida: Les dones que la pateixen poden sofrir una demora en la producció de llet, més enllà de les 24-48 hores habituals. Només cal esperar que aparegui la llet, vigilar el pes del nadó els primers dies i utilitzar llet suplementària si cal.

• Cirurgia de reducció de pit: Les dones que s’hagin sotmès a una operació de reducció de pits durant la joventut solen tenir problemes per produir els nivells de llet òptims.

De tota manera, patir una d’aquestes causes exposades no sempre és sinònim de sofrir hipogalàctia. Igualment, hi ha altres factors que també poden originar una producció de llet insuficient. En qualsevol cas, és recomanable consultar una llevadora o assessora per buscar solucions.