Decàleg per promoure la salud mediambiental maternoinfantil

El món aquesta canviant molt ràpid, alguns dels paisatges en els quals vam créixer o que vam conèixer han desaparegut. La pandèmia ens ha mostrat com la salut humana, i especialment a dels nens, no pot deslligar-se de la salut global planetària.

Per això, és important no sols cuidar la nostra salut i la de la nostra família, sinó també cal contribuir a cuidar del nostre planeta. És important ser conscients i reduir l'exposició als factors que perjudiquin la nostra salut. Així com que els governs detectin aquells problemes identificats com a riscos prevenibles per a la salut de les noves generacions i realitzin actuacions com a comerç sostenible i just o una nova planificació i disseny urbà.

Decàleg per promoure la salut mediambiental maternoinfantil

1. Prendre consciencia. Conèixer les conseqüències del canvi climàtic i la vulnerabilitat de la infància i les dones gestants als seus efectes, fa que puguem decidir més conscientment on comprem, com mengem, cuinem, vestim,... I en definitiva, com vivim.

2. Disminuir la contaminació atmosfèrica. Hem de vetllar per reduir l'ús dels vehicles motoritzats i potenciar la mobilitat activa i sostenible (a peu o en bicicleta), ja que alhora que disminuïm l'emissió de partícules contaminants augmentem la nostra activitat física i la dels nostres infants.

3. L’embaràs: una gran oportunitat. La gestació pot ser una bona etapa per adoptar nous hàbits saludables i evitar l'exposició a riscos ambientals (alimentació, cosmètica, productes de neteja,... ) que poden tenir conseqüències negatives en el fetus i en generacions futures.

4. Alimentació sostenible. Moderant el consum animal i basant la nostra alimentació en aliments vegetals, de proximitat i no processats, podem aconseguir una dieta saludable alhora que reduïm l'impacte mediambiental que comporta.

5. L’aigua un bé escàs. Disposem de diferents opcions de consum d'aigua per tal de cobrir les nostres necessitats (logístiques, familiars i econòmiques) i alhora fer-ne l'ús més adequat possible.

6. Reduir el soroll. Un disseny urbà dirigit cap aquest objectiu i l'existència de plans d'acció específics són claus per disminuir els riscs acústics per a la salut de les ciutats (ús de paviment sonoreductor, limitar el volum de trànsit, disminuir els límits de velocitat, promoció d'àrees verdes i silencioses, entre altres).

7. Ventilació. Passem entre un 80- 90% del nostre temps en espais tancats, inhalant diferents substàncies tòxiques que generem o són alliberades pels diferents materials que composen els nostres mobles o teixits (pols, humitat, compostos orgànics volàtils, etc. ). Una ventilació diària de pocs minuts (també a les escoles) pot evitar aquesta acumulació i els seus possibles efectes.

8. Renaturalització. El contacte amb la natura aporta clars beneficis en la salut infantil (sobretot en l'esfera de la salut mental) i en l'augment de l'activitat física: som natura.

9. Planificació urbanística. Les ciutats dissenyades per a les persones -amb espais delimitats, zones verdes i blaves i amb el transport públic com a eix principal- permeten desplaçaments més segurs, fàcils, agradables i una vida més saludable.

10. “Els petits canvis són poderosos”. A mesura que prenem consciència de com millorar la nostra salut mediambiental també veiem que queda molta feina per fer. És important agafar perspectiva i anar sumant petits canvis que estiguin al nostre abast.