El consum de drogues i els riscos relacionats són una preocupació recurrent en les famílies amb menors. La marihuana és una de les drogues més esteses entre els adolescents i per això, en aquest article pretenem descriure què és el cànnabis, quins efectes pot produir en la salut i quines són les senyals d’alarma que es donen quan una persona està tenint problemes amb el consum de tòxics per poder prendre les mesures necessàries. Recorda que un bon consell és informar sobre què són les drogues, per què la gent les consumeix i oferir espais de diàleg per poder respondre a tots els dubtes al respecte.
El consum de drogues i els riscos relacionats són una preocupació recurrent en les famílies amb menors. La marihuana és una de les drogues més esteses entre els adolescents i per això, en aquest article pretenem descriure què és el cànnabis, quins efectes pot produir en la salut i quines són les senyals d’alarma que es donen quan una persona està tenint problemes amb el consum de tòxics per poder prendre les mesures necessàries.
Recorda que un bon consell és informar sobre què són les drogues, per què la gent les consumeix i oferir espais de diàleg per poder respondre a tots els dubtes al respecte.
El cànnabis o marihuana és un psicotròpic que s'obté de la planta del cànem. És una droga de baix cost que se sol fumar, mitjançant la preparació de l'anomenat "porro" amb una manipulació manual, a través de la barreja amb la planta del tabac o en alguns casos fumada mitjançant una pipa. Altres formes d'administració conegudes són la seva utilització en la preparació de determinats aliments, infusionat com si es tractés d'un te o barrejat amb altres drogues.
Històricament el seu consum es coneix des del III mil·lenni aC i tradicionalment els usos que se li han donat han estat vinculats a l'oci, a la religió i a la medicina.
A partir de la segona meitat del segle XX, el consum, possessió i venda de productes elaborats amb cànnabis es van declarar il·legals a la gran majoria de països... la legislació relacionada amb la prohibició del consum de cànnabis és a dia d'avui diferent segons el país i no és unànime a nivell europeu.
Marihuana i adolescents
La marihuana es pot adquirir de forma molt assequible pels joves, tant en relació amb el seu preu, com pel que fa a les fonts de distribució. Aquests dos aspectes, reduït cost i facilitat d'adquisició, contribueixen al consum d'aquesta droga per part dels adolescents.
Segons l’enquesta sobre ús de drogues a l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES, 21) el cànnabis és la tercera droga més consumida, darrera de l’alcohol i el tabac, entre els estudiants de 14 a 18 anys i la primera consumida entre les drogues il·legals. A la darrera enquesta, realitzada al 2021, es produeix una ruptura a la tendència ascendent que venia registrant-se des del 2016.
El 28,6% dels joves admeten haver consumit cànnabis en alguna ocasió, mentre que aquells que van consumir en el darrer any suposen el 22,2% i els que van consumir en els últims 30 dies, el 14,9% dels alumnes. El més habitual és que el cànnabis es consumeixi de forma esporàdica, tot i que en alguns casos el consum pot arribar a ser diari.
L’edat mitjana d’inici de consum de cànnabis és als 14,8 anys en nois i 14,9 anys en noies, sense diferències significatives entre els sexes, però com en totes les drogues il·legals el consum està més estès en els nois. És important recordar que l’inici precoç del consum empitjora el pronòstic en relació a tenir una addicció a la substància. També existeix una relació directa entre edat i consum, a més edat més prevalença de consum de cànnabis. La gran majoria el consumeix en forma de porro i barrejat amb tabac.
Sí que trobem diferències de gènere en les preferències i els motius d’ús de la substància. Les noies tendeixen a iniciar els consums com a estratègia d’afrontament de malestar emocional i per reduir l’estrès i són més propenses a consumir estan soles. Mentre que els nois solen iniciar més influenciats pels companys o en busca de sensacions noves, són més sensibles als efectes gratificants de la substància i tendeixen a consumir principalment en grups, també acostumen a tenir més conseqüències legals.
Tot i que no tots els consums estan considerats problemàtics, és important que coneixem els riscos i comptem amb informació veraç sobre aquesta substància i les seves conseqüències. La imatge que tenen els menors del consum de marihuana, moltes vegades va associada a informacions que no són verídiques des del punt de vista científic i de les que volem deixar constància amb l'ànim d'informar i formar tant als joves com a les seves famílies.
Fals mite 1: La marihuana no és addictiva:
El trastorn per ús de cànnabis, està reconegut com a trastorn mental dins de la categoria dels trastorns addictius, i inclou com a criteris diagnòstics, entre d’altres, la abstinència i la tolerància.
Es considera que una persona té una addicció al cànnabis quan hi ha un patró continuat de recerca i ús d'aquesta substància i que genera un perjudici psicosocial.Tot i que la reacció que comporta l'efecte d'abstinència no és prominent, quan el consum no és esporàdic es coneixen les dificultats per l'abandonament del mateix, per tant aquest aspecte confirma l'efecte addictiu d'aquesta droga.
Fals mite 2: El cànnabis és una droga, inofensiva, sense efectes secundaris, és natural.
Els efectes no desitjats de l’ús del cànnabis són múltiples i estan ben descrits. Aquests inclouen efectes immediats per exemple, sobre l’atenció, la memòria, la son o la gana, que acostumen a millorar significativament després d’un període sense consumir i d’altres riscos o efectes que poden ser a mig termini i més o menys reversibles.
Trastorns cognitius.El sistema nerviós dels adolescents està en ple desenvolupament durant l'adolescència, per tant, el consum d'aquest tipus de droga genera efectes més indesitjables en la població jove que en l'adulta. Fumar cànnabis comporta un doble efecte a nivell del sistema nerviós: l'augment de l'activitat cerebral i posteriorment la degradació de la matèria grisa. Aquesta sembla ser l'explicació que s'ha trobat en alguns estudis, associada a la reducció del coeficient intel·lectual entre els joves que són consumidors habituals.
Síndrome amotivacional. Fa referència al comportament "passota", que no ens importa res i que "passem de tot". Es caracteritza per un dèficit en la motivació, amb apatia, abúlia i falta d'interès per fer coses.
Riscos en la conducció. El consum de cànnabis altera la percepció de l'entorn, comporta efectes al·lucinògens, provoca somnolència, augmenta el temps de reacció i per tant disminueix la capacitat de resposta. Aquests aspectes davant la conducció d'un vehicle, multipliquen de forma considerable el risc d'accidents que a més puguin afectar i danyar als acompanyants al vehicle, o a altres conductors.
Canvis de caràcter. La irritabilitat i l'ansietat són dos aspectes rellevants que ocasionen el consum de cànnabis i que a més deterioren la convivència familiar.
Psicosi i esquizofrènia. L'aparició d'aquests trastorns psiquiàtrics en adolescents s'ha descrit no només relacionada amb els antecedents familiars, sinó també en relació amb el consum de marihuana.
Gana i son. L'augment de la gana de forma considerable, especialment vinculat al consum de dolços, sembla ser un altre dels efectes secundaris del consum habitual de cànnabis, així com la somnolència. Hi ha persones que consumeixen marihuana per poder adormir-se, mentre que en el cas d'abstinència l'efecte que ocasiona l'abandonament del consum habitual és l'insomni.
Altres efectes secundaris: conductes sexuals irresponsables, quan el consum és per dones embarassades s'ha detectat una relació amb el reduït pes del nounat, afavoreix el càncer de pulmó, etc.
Senyals d'alarma de problemàtica relacionada amb el consum de marihuana
Les senyals d’alarma, en aquest cas, són canvis en el comportament que ens poden estar indicant que la persona està practicant un consum de cànnabis que li pot portar conseqüències negatives:
Passa menys temps amb la família, i més temps a soles o fora de casa.
Mostra canvis dràstics de caràcter, amb un alt nivell d'irritabilitat.
Falta a classe, arriba tard i es redueix el seu rendiment acadèmic.
Compra objectes diversos en els quals apareix símbols relacionats amb el full de marihuana.
Perd interès per les seves activitats d'oci habitual.
Canvi brusc en la cura personal i la higiene
Trastorns del son amb insomni, malsons, ...
Pèrdua de pes i gana o gana excessiva en moments puntuals.
Disminució de la comunicació verbal i afectiva, empobriment del vocabulari
Presenta comportaments associats a la conducta d'estar drogat" quan torna a casa (parla molt, riu en excés, té els ulls vermells o vidriosos...).
Quan arriba del carrer se'n va corrents cap a la seva habitació.
Fa olor de marihuana, l'olor és inconfusible i se sol impregnar amb facilitat al cos i a la roba.
Té instrumental relacionat amb les drogues: paper d'embolicar, filtres, etc.
Què podem fer?
La millor manera d’actuar sempre és des de la prevenció, abans de que succeeixin les coses, i per això podem reforçar els factors que sabem que protegeixen de les addiccions:
Fomentar la capacitat de pensar de manera crítica
Tenir una bona adaptació a l’escola
Afavorir les habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb els altres
Desenvolupar els vincles emocionals positius entre els membres de la família
Fomentar que participin en activitats lúdiques a l’aire lliure
Tenir en compte l’educació emocional. Ensenyar-lo a afrontar situacions desagradables d'una forma saludable
Actuar sempre com a exemple. Mai serà fructífer alliçonar als nostres fills sobre allò que nosaltres no practiquem. Per tant, els pares hem de ser els primers en demostrar que els valors que inculquem als nostres fills, els practiquem.
Tenir una posició clara respecte el consum de drogues. Establir límits i normes clars respecte les drogues disminueix el risc de tenir problemes associats amb el consum, això inclou els horaris i diners
Mantenir-nos informats amb informació veraç i contrastada
Ajudar-lo a saber enfrontar-se a situacions compromeses i ensenyar-li a dir no. En moltes ocasions la iniciació al consum de drogues no es produeix per voluntat o iniciativa del jove, sinó per la vergonya i la pressió davant els seus iguals a dir "no". Ensenyar-li a tenir arguments afavoridors d'aquesta resposta, li permetrà, en el moment en què es produeixin aquestes situacions, a enfrontar-s'hi amb la confiança necessària per manifestar la seva negativa davant el consum de drogues.
I si ha començat a consumir, que podem fer les famílies?
Evitar: culpar, perseguir, criticar, fer servir el càstig com a únic recurs per evitar que continuï consumint, perdre l’autocontrol emocional, encobrir o negar l’evidencia.
Què fer: dialogar i analitzar les circumstancies que van portar al consum, oferir ajuda, mostrar afecte, compartir la preocupació, supervisar sense pressionar.
Recorda! Acudir al consell professional. En molts casos, tant les famílies com els adolescents necessiten l'ajuda d'experts per poder superar l'addicció a les drogues. No cal avergonyir-se de compartir qualsevol inquietud amb el pediatre, psicòleg o educador. Recordem que ningú ens ensenya a ser pares i mares ni ens prepara per a les situacions que l'educació de les nostres criatures ens pugui comportar, per tant, acudir al consell professional no només serà d'ajuda per al menor, sinó també per als propis pares.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Quines conseqüències té el consum de substàncies il·legals en els adolescents? A quins senyals hem de parar esment davant la sospita que un jove consumeix drogues?
Com afecta el confinament a aquells nens i adolescents amb algun tipus d'addicció? Des de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu ens ofereixen pautes per saber com reaccionar davant d'aquesta situació i quines recomanacions podem seguir per mantenir hàbits saludables.
Abordar el tema de les drogues amb els nostres fills és desafiador, però és essencial per a la seva protecció i benestar. Aprèn com fer-ho de la millor manera.
Enregistrament del seminari web sobre què podem fer, com a família, per conviure de manera saludable amb les noves tecnologies o detectar un possible transtorn d'adicció a les pantalles. Amb l'Elena Flores Márquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu.