Com desenvolupar estratègies d’afrontament en infants i adolescents

L’estrès, entès com el resultat de les pressions rutinàries de la vida que pot repercutir tant a nivell físic com mental i social, s’ha associat típicament a l’edat adulta, però està demostrat que també pot repercutir en altres etapes de la vida, com a la infància i l’adolescència.

Quan els infants es troben amb una situació que els suposa un repte necessiten posar en marxa alguna estratègia per desplegar els recursos que tenen disponibles per afrontar-la. Aquestes estratègies son les que anomenem d’afrontament. 
 

Les estratègies d’afrontament no només són importants per la part pràctica que implica poder afrontar una situació de forma eficaç, sinó que també té un gran impacte en el desenvolupament del benestar psicològic dels nens i nenes. De fet, la capacitat de fer front a esdeveniments estressants i regular les emocions pot ajudar a reduir el risc de psicopatologia durant la infantesa i l’adolescència.

Al llarg de la vida desenvoluparem diferents estratègies que poden variar en funció de múltiples factors com les nostres característiques personals, de la situació o del moment vital en el qual ens trobem. Totes les formes d’afrontar una situació complicada poden ser vàlides en un moment determinat, tot i que sabem que n’hi ha algunes que es relacionen amb una major adaptació per l’infant.

Hi ha moltes maneres de classificar i entendre les estratègies d’afrontament, a continuació descrivim les principals:
 

Estratègies d’afrontament dirigides al problema

Les estratègies d’afrontament dirigies al problema tracten de modificar la situació o resoldre el problema per tal que deixi de suposar una amenaça per a l’individu.  

Alguns exemples seria quan ens centrem en pensar quin és el problema i fer tot el possible per a solucionar-ho, com per exemple estudiar amb més dies d’antelació per un examen, o demanar ajuda a un amic o mestre si tinc dubtes, buscar informació per tal d’estar més preparat, etc.

Totes aquestes serien estratègies centrades en solucionar el problema, que sovint poder ser útils. Però de vegades, davant un problema o situació d’estrès, la persona se sent desbordada i fa tot el contrari: fugir; hi ha moltes formes de fugir o evitar els problemes, com per exemple l’evitació que fa un adolescent que té molta angoixa i vergonya a parlar en públic, i no es presenta el dia que ha de fer una presentació davant la classe;  o bé un nen/a de 10 anys que viu amb molts nervis i ansietat quan està lluny dels seus pares, i deixa d’anar de convivències amb els seus companys.

En aquests casos, la conducta d’evitació seria desadaptativa perquè el al no fer front a una situació valorada cognitivament com a temuda, perd oportunitats de relació socioemocional necessàries per al desenvolupament, i pot repercutir negativament en la seva autoeficàcia i autoestima “no sóc capaç”, alhora que, probablement manté el problema, perquè a mesura que evitem allò que ens fa por, aquesta emoció es va fent progressivament més gran.
 

Estratègies d’afrontament dirigides a regular l’emoció

Les estratègies dirigides a regular l’emoció tenen l’objectiu de gestionar la resposta emocional davant aquesta situació estressant per tal de convertir una situació que podia ser percebuda com a amenaça en una oportunitat per aprendre a sortir-se’n. 

Calmar-nos, respirar i pensar abans d’actuar són formes no directes d’afrontar els problemes però sí molt útils perquè ens permet pensar amb claredat i trobar millor solucions per a resoldre els problemes. També ens ajuda a millorar la relació amb els altres, evitant que la nostra conducta sigui una reacció a la emoció de ràbia. 
 

Una altra estratègia molt útil en aquesta categoria és quan expliquem i expressem les nostres emocions i problemes a persones de confiança. Buscar recolzament social és un factor essencial per fomentar la resiliència davant els problemes. Sabem que aïllar-se dels altres quan estem angoixats o fins i tot negar-nos el problema (fer com si no passés res), són  maneres d’afrontar els problemes que a la llarga generen un malestar més gran. 

No oblidem el pes que en algunes persones té la fe i espiritualitat, així com la pràctica de l’esport, com a conductes que ajuden a regular les emocions generades davant de situacions específiques.

Estratègies d’afrontament de reformulació i canvi de significat del problema

De vegades ens enfrontem a esdeveniments que en realitat no podem resoldre o canviar, com podria ser el diagnòstic d’una malaltia crònica o la mort d’un ésser estimat. Quan no hi ha sortida, contemplar el problema des de diferents punts de vista ens pot ajudar a créixer i treure un aprenentatge de la situació.

Per exemple un adolescent pot sentir-se molt frustrat perquè ha suspès la selectivitat, però també pot pensar (quan gestioni primer l’emoció, probablement), que ara  ja sap en què consisteix l’examen, pot pensar en quins errors ha comès i preparar-se molt millor per la propera ocasió.

Com podem ajudar als nostres fills i filles a adquirir estratègies d’afrontament

L’estil d’afrontament és únic, és a dir, cadascú ho fa de formes diferents, no hi ha “una única manera perfecta” de fer-ho; i a més, l’afrontament dels problemes és variable en una mateixa persona: pot ser que primer ens posem molt nerviosos i ens queixem molt de la situació,  i que després intentem parlar amb altres persones i pensar en solucions.

De la mateixa manera que altres processos bàsics com la parla, les estratègies d’afrontament són apreses des d’edats molt primerenques, tenint un paper essencial l’entorn familiar i social sobre aquest aprenentatge. 

Els pares podem influir en l’estil d’afrontament dels nostres fills a partir del suport i els recursos que proporcionem, les ensenyances directes, les anècdotes narrades (“quan jo em trobava en una situació així, m’ajudava..” i l’aprenentatge per imitació, que seria per exemple quan responc amb calma a una resposta que no m’ha agradat del meu fill, o si més no, quan expresso “reflexionaré uns minuts abans de respondre a això que està passant”.

Tot i que hi ha moltes manera d’ajudar als nostres fills/es a anar adquirint estratègies d’afrontament que els ajudin a gestionar el malestar inherent a la vida, a continuació  indiquem alguns exemples que poden ser útils:

• Proporcionar ambients segurs i de protecció en els que se sentin estimats i creixin amb seguretat i autoconfiança en ells mateixos/es.
• Facilitar l’expressió de pors i preocupacions que puguin estar causant l’evitació de l’afrontament: Preguntar com es sent i què li preocupa. En cas que no vulgui parlar-ne, no és convenient forçar-ho, però podem expressar la nostra disponibilitat per quan estigui preparat.
• Validar les manifestacions (verbals o no verbals) del malestar dels nostres fills/es per acompanyar a transitar aquestes emocions més incòmodes.
• Ajudar a no anticipar-se, a centrar-se en l’aquí i ara i a buscar estratègies que l’ajudin a estar millor en aquest moment.
• Acompanyar a valorar aspectes positius de la situació que potser no ha identificat, intentant sortir del blanc-negre amb el que de vegades mirem les experiències viscudes.
• Implicar a l’infant en la presa de decisions, ajudar a tenir sensació de control respecte a la situació.
• Adoptar una actitud que l’ajudi a resoldre el problema: plantejar preguntes com: “què pots fer per solucionar-ho? Com podries fer-ho?”. És important que proporcionem el nostre suport i l’acompanyem a què ell pugui aprendre de forma autònoma enlloc d’oferir nosaltres directament el què faríem.
• Mostrar-nos optimistes: s’ha demostrat que l’augment de l’esperança es relaciona amb la resiliència. Pot servir ajudar a establir metes assolibles a mitjà i llarg termini sobre aspectes que siguin valorats positivament pel nostre fill/a.
• Animar al nostre fill i reforçar-lo per cada avenç que aconsegueixi.
   

Per últim, recordem que la manera com afrontem els problemes és l’element clau que determina si un problema normal pot arribar a desbordar-nos, si es solucionarà o si s’allargarà molt en el temps. 

Si detectem que amb freqüència el nostre fill/a evita situacions que li generen malestar, es queixa i bloqueja davant un problema, expressa soledat i desesperança, o bé demana ajuda explícitament, podem contactar amb professionals de la salut mental per tal que valorin i acompanyin en la gestió del malestar.