Del malestar emocional al trastorn mental. En què es diferencien?

Des dels últims cinc anys s’ha evidenciat un creixement tant del malestar emocional com dels problemes de salut mental. Si això ho posem en xifres, estudis publicats a Barometro juventud, salud y bienestar (2023),  informen que el 59% dels joves consideren que han patit un problema de salut mental en el 2023 i al preguntar per malestar emocional aquest percentatge incrementa fins al 70%.

En contraposició al 2017, el 60,2% dels joves referia no haver patit mai un problema de salut mental. Però a què ens estem referint quan parlem de malestar emocional i de trastorn mental? 

El malestar emocional apareix quan experimentem emocions desagradables i que habitualment ens referim a elles com a negatives (tristesa, ansietat, nervis, ira, preocupació, desmotivació...). Tot i que ens fan experimentar malestar, aquestes emocions són normals en la nostra vida quotidiana i no són indicatives de patir un problema de salut mental.

L’adolescència, és un dels períodes del cicle vital de major canvi i creixement. Els canvis biològics (hormonals, maduració cerebral, pubertat), psicològics i socials que implica l’adolescència fa que sigui un dels períodes del cicle vital on major malestar emocional es pot arribar a experimentar. A més, el procés maduratiu cerebral que experimenten els adolescents es produeix des de les zones posteriors del cervell fins a les frontals; aquestes últimes, són les encarregades d’inhibir conductes, de la pressa de decisions i de la regulació emocional.

Tenint en compte tot això, és per aquest motiu que durant l’adolescència, al ser un període de creixement i canvi, s’experimenta major malestar emocional però a banda els/les adolescents encara no tenen suficients eines per gestionar aquestes experiències emocionals. 

Què podem fer per promoure la salut mental dels nostres fills i filles?

• Hàbits saludables: fer exercici, respectar horaris de son (dormir unes vuit hores), hàbits d’alimentació saludables, evitar consum de tòxics, organitzar el temps de treball (fer deures, estudiar pels exàmens...) per tal de també tenir temps  d’oci. 
• Tenir un entorn estructurat on els pares i mares fem de models i de guia per a que els menors aprenguin hàbits, valors i estratègies de regulació.  
• Validar les seves experiències emocionals, totes les emocions són vàlides i les hem de poder reconèixer. Ensenyar estratègies per regular aquestes emocions (relaxació, distracció, buscar un espai per calmar-nos per desprès parlar d’allò que ens ha molestat...)
• Fer sentir als nostre fills/-es que són importants per a nosaltres, fomentar sensació de pertinença. 
• Fomentar que els menors sentint que contribueixen d’alguna manera a casa/escola/comunitat, és important que se sentin útils. 
• Fomentar espais de comunicació i realitzar escolta activa.
• Mostrar interès sincer pels seus interessos, valors i ideologies. Acompanyar-los en aquest procés fomentarà que construeixin la seva pròpia identitat i fomentarà una bona autoestima.
• Fomentar experiències positives i d’èxit per tal d’incrementar creença d’autoeficàcia i per altra banda experimentar fracàs per tal de poder anar  treballant una major tolerància a la frustració. 
• Planificar i fomentar activitats que els nens i nenes gaudeixin.
• Treballar estratègies d’atenció plena, és a dir, centrar l’atenció en allò que estem fent.
• Fer de models i guiar als fills/es en la pressa de decisions responsables i poder respectar les decisions que prenguin.
• Entrenar habilitats de resiliència, és a dir, que siguin capaços d’afrontar situacions adverses que tindran a la vida. 
• Que els menors percebin que tenen una bona xarxa de suport social. Treballar amb ells habilitats socials. 
   

Per tant, per a que els nostres fills i filles tinguin salut mental hem de poder facilitar que experimentin tant emocions agradables com desagradables. 

Les emocions agradables, els èxits, la percepció de ser capaços i de ser importants els ajudarà a construir la seva identitat i tenir una bona autoestima.  Cal acompanyar-los en moments que experimentin sensacions desagradables i també generar espais on no aconseguiran els seus objectius, ja sigui posant límits o bé experimentant algun fracàs, per tal de dotar-los d’eines per regular el malestar i que vagin entrenant en petites dosis a tolerar la frustració. 

Què entenem per trastorn mental?

Els trastorns mentals són una alteració significativa de les capacitats cognitives, de regulació emocional i/o de la conducta, que impliquen interferència en el nostre funcionament diari (casa, escola, treball, oci...). 

Els trastorns mentals són multifactorials, no hi ha una única causa que expliqui l’aparició de trastorn mental, però hi ha factors que es consideren de risc i que incrementen la probabilitat de patir un trastorn mental al llarg de la vida.  Alguns d’aquests factors de risc són: falta d’habilitats socials, baixa autoestima, dificultat en regulació emocional, conductes de risc, entorn familiar no contenidor, escàs suport social/familiars, factors neurobiològics (prematuritat, baix pes al néixer, problemes durant l’embaràs...), antecedents familiars entre d’altres. 

Per tant, la principal diferència entre el malestar emocional i els trastorns mentals és el grau d’interferència que ens produeix en la nostra vida diària.

Senyals d’alarma que el meu fill/a pot patir un trastorn mental:

• Canvi en l’estat d’ànim, ja sigui en forma de tristesa, irritabilitat o enuig. 
• Canvis en hàbits de son, alimentació o pes. Aquests canvis ja poden aparèixer per excés o per defecte; és a dir, hi haurà adolescents que passaran més temps al llit dormint, d’altres que tindran dificultats per conciliar la son i dormiran menys hores; el mateix passa amb l’alimentació. 
• Disminució de l’interès per activitats o coses que abans l’interessaven. 
• Retraïment, tendència a passar més temps a casa del que passava abans; menys comunicatius; cancel·lar plans amb els amics.
• Canvis en el rendiment escolar
• Canvi radical en relació a grup d’amics. 
• Senyal que indiquin un possible consum de tòxics. 
• Objectivar autolesions. 
   

Presentar només una senyal d’alarma no indica que hi hagi un problema de salut mental. 

Si el vostre fill/a durant uns dies el veieu més desanimat, que està menys comunicatiu donem temps per veure evolució i en cas de sostenir-se en el temps unes 2-3 setmanes consultaríem al referent del CAP. En cas d’observar autolesions, sempre consultar al pediatra/metge de capçalera. 

Què fer quan tenim la sospita que els nostre fill/a pot tenir un trastorn mental?

• Acudir al pediatra o metge de capçalera i demanar derivació a psicologia o psiquiatria del vostre CAP. 
• En cas que el vostre fill/a es trobi en un moment de crisi i ens preocupi el seu benestar podeu acudir a urgències on ajudaran a fer una contenció de la desregulació emocional. 
• En cas que sigui necessari, informar a l’escola o institut del moment pel qual està passant el vostre fill/a per tal que des del centre també puguin fer un acompanyament i realitzar adaptacions que es creguin pertinents. 
• A casa: oferir a casa un espai segur, amb supervisió i suport incondicional. Validar l’experiència emocional i facilitar espais de contenció. Acompanyar a les visites amb professionals de salut mental per ajudar en el procés de recuperació. 
   

Per tant, experimentar emocions desagradables, com ansietat, tristesa, estrès no implica patir un trastorn mental. Cal que els i les menors creixin en entorns segurs on se’ls fomenti el desenvolupament de les habilitats protectores comentades anteriorment.

En cas que el malestar emocional sigui tan intens que interfereixi en les activitats diàries dels menors és quan cal demanar ajuda per fer una valoració i si cal realitzar una intervenció a nivell clínic (intervenció psicològica i/o farmacològica).