Com explicar als fills el divorci o la separació dels pares

La separació o divorci dels pares suposa un moment de canvi i transició per tots els membres de la família, sovint inesperat pels fills. Per definició, comporta un període de transició i adaptació per a tots els membres del nucli familiar, i també de la família extensa.

 

Pot comportar també emocions diverses com por o lluites de poder per la relació amb els fills. Com a pares i mares, és important prestar atenció a com transmetem la informació als fills i a quins missatges donem, per tal de reduir les repercussions negatives evitables en els fills.

 

La ruptura del vincle de parella precisa d’una redefinició del vincle entre els dos progenitors, en què hauran de decidir quin tipus de relació volen mantenir a partir d’aquest moment i com s’organitzaran respecte els fills.

 

Aquesta nova situació implica cert grau de comunicació entre ells en relació a la criança. Aquesta relació és el que en psicologia anomenem coparentalitat. Si aconseguim que aquesta relació sigui cooperativa, enlloc de competitiva, podrem minimitzar les repercussions negatives en els fills i seguir contribuint en el seu creixement i benestar.

 

Cada nen o adolescent reacciona de manera diferent davant la separació o el divorci dels pares segons l'edat, personalitat i circumstàncies, però hi ha maneres d'ajudar-los a passar per aquesta situació. Per norma general, els fills experimenten una sensació general de desconcert davant la notícia de la separació o el divorci dels seus pares.

 

Per ells suposa una pèrdua i, per tant, això comporta un procés de dol i readaptació. És una oportunitat per acompanyar-los, validar les seves emocions i ensenyar-los a ser resilients. No obstant això, la reacció posterior sol ser diferent en cada nen, ja que no existeix un mateix patró simptomàtic per a tots.

 

Els sentiments més habituals dels nens en els processos de divorci són el de commoció, tristesa, frustració, ràbia i preocupació. La sensació de buit, les dificultats per concentrar-se, la fatiga, els pensaments recurrents o, fins i tot, els malsons i les rabietes són habituals.

 

Aquests sentiments són normals i adaptatius, quan generen dificultats significatives en la vida diària és quan poden indicar la presència de problemes i serà recomanable consultar a un professional. En el cas dels adolescents, caldrà tenir present que se’ls ajunta amb una franja d’edat en què estan desenvolupant la seva identitat i en què canvia dràsticament la relació entre progenitors i fills.

 

Donar la notícia de la separació o el divorci és tot un repte per als pares, sigui quina sigui l’etapa del desenvolupament en què es trobin els fills. Guia’t per aquests consells.

 

Què fer: 

 

• Assegura’t que els dos pares continueu implicats en la vida del nen.

• No busquis suport en el teu fill, sinó en altres familiars adults, amics i, si cal, en professionals de la salut mental.

• Estigueu tots dos presents durant la conversa, expliqueu-los conjuntament què ha passat. Adapteu-vos a l’edat, grau de maduresa i temperament del nen.

• Un missatge fonamental: el que ha passat és un assumpte entre la mare i el pare, i el nen o nena no és culpable en absolut.

• Busqueu maneres de continuar ambdós presents en la vida dels fills.

• Busqueu maneres de mantenir una relació saludable amb els dos progenitors.

• Informeu-los sobre el que canviarà en la seva vida quotidiana i sobre el que no canviarà. Redueix al mínim l’alteració de les rutines quotidianes del/s nen/s.

• Abans de res, ofereix al fill tot el teu suport, i ajuda’l a expressar amb paraules els seus sentiments abans d’oferir-li altres formes materials de sentir-se millor.

• Respecteu-vos mútuament pel benefici dels fills. Mantingues els conflictes, baralles i discussions, així com els comentaris dels aspectes legals del divorci, al marge dels nens.

• Doneu-los permís per acceptar noves parelles de l’altre progenitor.

• Dir-los amb paraules i accions que poden seguir estimant a l’altre pare.

• Assegureu-vos que els fills entenen que la ruptura dels pares no implica canvis en la relació amb els fills.

• Ajudeu-los a transitar el procés de canvi, acceptant i validant les emocions que puguin tenir els fills.

• Treballeu per fer equip de pares.

 

Què no fer:

 

• No utilitzeu els fills com a testimonis, missatgers o àrbitres de les discussions entre progenitors.

• No intenteu evitar que la separació els hi afecti.

• No invalideu les seves emocions.

• No feu regals o diversions per evitar que estiguin tristos o enfadats.

• No criticar-vos o menysprear-vos davant dels fills.

• Teniu en compte que tot el que es faci per perjudicar a l’altre progenitor, acabarà repercutint negativament en els fills.

• No poseu-los en situacions en què hagin de posicionar-se amb un o altre progenitor.

• No utilitzeu els fills com a instrument per venjar-se de l’altre, aconseguireu ressentiment cap a vosaltres.

• No utilitzeu els fills com a espies, no fiscalitzeu el que fan quan estan amb l’altre progenitor. No el feu sentir deslleial amb un o l’altre.

• No feu comentaris negatius respecte l’altre progenitor, de ressentiment i de donar-li la culpa, molt especialment si els fills estan davant.

 

Recorda que aquest procés d’adaptació requereix un temps, també per als fills. Tingues en compte que la gran majoria de nens superen la crisi familiar i en surten reforçats i més madurs. Com a pares i mares els podeu acompanyar emocionalment perquè, encara que sigui un procés dolorós i que requereixi adaptar-se a canvis, al cap del temps els pugui fer més flexibles i tolerants.

Escrit per: Laia Mollà Cusí