Criteris a tenir en compte abans de decidir comprar un telèfon mòbil al nostre fill
Quines són les claus per obtenir una educació digital saludable que garanteixi un ús madur i responsable de les pantalles, on es gaudeixin els beneficis de la tecnologia i es minimitzin els riscos associats? Dit d’una altra manera, com ho he de fer amb les pantalles i els meus fills/es?
Donar resposta a aquesta pregunta no és gens fàcil, no perquè es desconegui la resposta sinó per la dificultat de sintetitzar les idees i fer propostes pràctiques. Però el que és clar és la necessitat d’un entorn que acompanyi, referents adults que ajudin a gestionar el procés d’incorporació de la tecnologia i les dificultats que hi vagin sorgint.
En aquest article intentarem desglossar aquesta frase en punts que ens serveixin per orientar-nos sobre quines pautes seguir per introduir les pantalles i saber quan i de quina manera han de tenir accés a un mòbil.
L’accés a les TIC ha de ser progressiu
Per afavorir l’adquisició d’habilitats i comprensió del món digital i reduir els potencials riscos associats al seu ús, la introducció de les pantalles ha de ser progressiva. Això vol dir que el recorregut per arribar a comprar un mòbil ha de començar molt abans i requereix passos previs, l’adquisició d’aquests passos ens donarà pistes de com de preparat està el nostre fill/a per ser més autònom en el maneig de la tecnologia.
Repassem a grans trets com hauria de ser aquest recorregut:
Entre 0 - 3 anys: en aquesta franja d’edat es recomana no exposar als infants a les pantalles. Tot i això, això no vol dir que no es pugui iniciar l’educació digital i la prevenció de riscos digitals. Des del naixement podem treballar una sèrie de valors i capacitats que protegiran i donaran eines als nostres menors també en l’entorn digital. Ens referim a iniciar en hàbits saludables (especialment oci saludable), començar a donar estratègies per relacionar-se, gestió emocional (reconèixer, nomenar i transitar emocions), fer valer les seves necessitats, límits i desitjos amb els altres... A més, s’ha evidenciat que l’ús que fan del mòbil els cuidadors té un efecte directe en els menors, per tant, es recomana observar i limitar l’ús propi de pantalles.
Entre 4 - 6 anys: en aquestes edats les pantalles no aporten beneficis i s’han de potenciar les activitats que són vitals pel desenvolupament dels menors com la interacció amb la família, el joc lliure i simbòlic i el moviment psicomotor. Per tant, l’exposició a pantalles si es dona ha de ser molt limitada en el temps (menys de mig hora al dia) i acompanyada de l’adult.
Entre 7 - 12 anys: tot i que en aquesta franja d’edat s’han de seguir preservant i potenciant les activitats lliures de pantalles que són vitals pel sà desenvolupament dels menors, es considera una edat apropiada per començar a introduir pantalles donat que els infants es troben receptius per interactuar amb l’adult i deixar-se guiar en la comprensió del món digital. A més, el cervell dels infants d’aquesta edat comença a tenir capacitat d’abstracció més clara i són més capaços de treure beneficis de l’ús de la tecnologia en els seus aprenentatges. Per exemple, poden fer servir les pantalles de manera guiada i acompanyada per cercar més informació sobre un tema d’interès, organitzar una sortida en família, seguir una recepta... Això no vol dir que sigui moment que tinguin el seu propi dispositiu, abans d’arribar a tenir un mòbil és preferible començar a fer ús dels terminals dels adults. Algunes recomanacions per aquesta edat serien:
Mantenir els 30 min/dia màxim de pantalla. Entenen aquesta pauta amb flexibilitat. Potser ens interessa més no fer servir pantalles entre setmana i veure una pel·lícula plegats el cap de setmana, per exemple.
Evitar la multipantalla (fer servir més d’una pantalla a la vegada) i la multitasca (fer servir pantalles quan estem fent una altra activitat o tenir la televisió de fons, per exemple).
Usar-la en espais comuns (menjador, sala d’estar).
Respectar espais del dia lliures de pantalles (als àpats, en aixecar-se o anar-se'n a dormir).
Concretar moments i activitats conjuntes lliures de pantalles (per exemple anar d’excursió un dissabte, jugar a un joc de taula un divendres a la nit...).
Evitar l’ús de la pantalla com a regulador emocional (no fer-la servir en sales d’espera, restaurants, no donar-la quan estan nerviosos/enfadats o per evitar conflictes...).
Majors de 12 anys: a més de continuar amb les pautes anteriors, quan l’infant comença a quedar-se sol o té espais d’autonomia fora de casa, i segons les necessitats, pot ser el moment d’incorporar un mòbil. Aquesta incorporació ha de mantenir la idea de recorregut anant de menys autonomia i prestacions a més. L’edat pot ser una dada a tenir en compte, però no l'única, de manera que per anar “pujant esglaons” en aquest recorregut l’experiència en cada etapa ha de ser positiva i s’ha de poder anar superant. Podria ser que amb algun infant una etapa concreta s’hagi d’allargar més per les dificultats d’autoregulació d’aquest o per alguna característica concreta de la nostra criatura o situació. Per això és important que com adults anem revisant i valorant els progressos, recordeu que no tothom necessita el mateix ni de la mateixa manera. A continuació s’exposen algunes recomanacions sobre com es pot endreçar aquest recorregut i quines característiques podria tenir cada etapa:
Primera etapa: començar per un terminal d’ús compartit que es faci servir en moments concrets i amb el permís de l’adult.
És preferible que en aquesta etapa el mòbil tingui un contracte només de servei de veu, de manera que la connexió a internet es pugui fer només quan hi hagi connexió wifi.
Mantenir limitacions horàries de pantalles (30 min - 1 hora / dia).
És moment de tornar a revisar l’ús de pantalles de tota la família i incorporar un pacte o contracte d’ús de mòbil amb la nostra criatura.
Explicar per a què es vol fer servir el mòbil en cada ocasió.
Les APP que tingui aquest mòbil també han de ser d’ús compartit o amb el perfil d’usuari dels progenitors.
Segona etapa: terminal d’ús personal. Primera ocasió en què el menor sent que el terminal és la seva responsabilitat.
Mantenir el contracte de servei de veu.
Mantenir limitacions horàries amb un augment respecte a l’etapa anterior (1 hora /dia, flexibilitzar el cap de setmana).
Augmentar l’autonomia, deixant petits espais d’ús en espai no compartit, informant de quin serà l’ús.
Treballar els aspectes de cura de l’aparell (evitar pèrdues, robatoris, fer-lo malbé, carregar-lo adequadament, fer-ne un bon ús...), per això es recomana fer servir un aparell rectificat o senzill, podem fer servir un mòbil que no sigui un smartphone.
Tercera etapa: terminal d’ús personal amb dades contractades.
En aquesta etapa l’objectiu és aprendre a manegar l’ús de les dades, a racionar-les i saber que estan consumint.
Augmentar el temps mantenint limitacions horàries, pactant els temps amb l’adolescent.
No dormir amb el mòbil.
En aquesta etapa podem afegir un terminal nou o de millor qualitat.
Quarta etapa: terminal d’ús personal amb dades il·limitades.
Tot i que es mantenen algunes limitacions horàries i d’espais d’ús, és moment de posar a prova l’autonomia i autorregulació del jove.
Cinquena etapa: Un cop assolides les etapes anteriors, potser coincidint amb la majoria d’edat, una opció interessant és fer un canvi de titular de la línia, que representa una oportunitat per transmetre amb claredat les implicacions de la responsabilitat que això comporta. A més, convé que el nou titular rebi la factura al seu correu electrònic per tal que prengui consciència de la càrrega econòmica que suposa i pugui fer un seguiment dels consums, així com decidir si el servei necessita algun ajust de tarifa, etc. (Guia per a famílies cruels i malvades, Som connexió).
L’accés a les TIC ha de ser guiat i supervisat
Segons l'Enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secundària 2021) tres de cada quatre adolescents declara no tenir cap límit de temps en l’ús del mòbil a casa, sense diferències per gènere, nivell socioeconòmic ni per país de naixement dels i les adolescents. Un fet alarmant quan sabem que la supervisió i acompanyament són imprescindibles per l’educació digital saludable.
Algunes pautes en aquest sentit són:
Modelar: vol dir, mostrar coherència entre el que fem i diem. Educar a través dels nostres actes és més útil que a través de les nostres paraules. Per tant, val la pena revisar quin ús fem de les pantalles i que entenem nosaltres per un digitalització saludable.
Limitar: acotar temps d’ús, espais d’ús, aplicacions o usos... ajuda a minimitzar riscos i es fa necessari moltes vegades encara que els nostres fills i filles siguin adolescents. Els límits ajuden a transmetre el que com a família considerem acceptable, són una forma de transmetre “les regles del joc” i aquestes són necessàries per jugar. Donen certa seguretat i ajuden a fer entendre al menor el que s’espera d’ell.
Supervisar també vol dir estar atent als canvis de la pròpia criatura que ens poden preocupar, el que anomenem senyals d’alarma. Canvis importants en les rutines (alimentació, son, amistats), més aïllament i menys comunicació familiar, davallada en el rendiment acadèmic, canvis d’humor significatius especialment irritabilitat elevada, pèrdua d’interès per les activitats que es realitzaven...
Gestionar progressivament la intimitat: l’autonomia sobre els llocs on fan servir la pantalla i sobre la privacitat del contingut i les APP també ha de ser progressiva i supervisada. Evidentment, amb el coneixement de la criatura.
Disposar d’un sistema que aporti informació accessible sobre l’ús del mòbil, pot facilitar certes tasques, tot i que no es recomana que sigui la única via de supervisió del procés.
Edats recomanades, maduresa i necessitats
Amb aquest article esperem que s’entengui la necessitat de reflexió que requereix la capacitació digital, tots els factors que inclou i que per això no tenim una “recepta” exacte sobre com i quan és el millor moment de comprar el mòbil.
Tot i així, a continuació exposem alguns recordatoris a tenir en compte:
Les línies telefòniques, les APP, els videojocs, fins i tot les pel·lícules, tenen recomanacions d’edat o mínim d’edat legal d’ús. És important conèixer aquestes recomanacions d’ús i seguir-les disminueix els riscos associats.
Analitzar la necessitat: molts són els factors que poden influir en aquesta necessitat. L’estructura i funcionament familiar, el lloc de residència i estudi, característiques de salut, analitzem quina necessitat vol cobrir aquest mòbil i també si hi ha altres maneres de cobrir-la.
Per últim, recordar que el recorregut pot ser més ràpid o menys, pot comportar algun pas enrere, o inclús, algun pas més que no em descrit aquí... tot dependrà també de la maduresa de la nostra criatura. Hem de procurar que així ho entengui, cadascú té el seu ritme i aquest ha de ser respectat.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia, sobretot els joves que han nascut amb ella. Si s'utilitza adequadament, la tecnologia és una potent eina d'aprenentatge però si no aprenem a usar-la de forma correcta, es converteix en una arma de doble tall. Com podem guiar-los per a un ús responsable?
Cada cop hi ha més famosos anunciant jocs d’apostes online. Presentadors o esportistes d’elit es fiquen a les nostres llars arribant als nostres joves, per convidar-los a jugar sense que ningú els adverteixi dels perills que això representa. El resultat: el nombre de jugadors infantils s’ha quadruplicat en només dos anys, i un estudi realitzat per la Comissió d'Apostes, suggereix que 450.000 nens d'entre 11 i 16 anys aposta periòdicament, nombre més alt que el dels menors que han pres drogues, alcohol o fumat.
Les tecnologies de la informació i comunicació (enendavant TIC) han implicat canvis qualitatius en el funcionament familiar, creant nous escenaris d’interacció i reorganitzant els patrons relacionals familiars actuals.
S’han descrit moltes repercussions associades amb l’ús de les TIC, sent les més destacades: la reducció de la qualitat de vida (pitjor salut i baixa qualitat del son), la presència de dificultats per a la socialització presencial i la disminució del rendiment acadèmic.
Enregistrament del seminari web sobre què podem fer, com a família, per conviure de manera saludable amb les noves tecnologies o detectar un possible transtorn d'adicció a les pantalles. Amb l'Elena Flores Márquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu.
