Mindfulness per a nens i adolescents: els beneficis de la meditació

Què és el mindfulness?

Mindfulness, o el que vindria a ser "atenció plena", és una tècnica d’origen budista, popularitzada a occident per Jon Kabat-Zinn, basada en una pràctica de meditació terapèutica que ajuda a reduir l'estrès. És una pràctica que comença prestant atenció a la respiració per tal de centrar-se en l'aquí i ara, i no el que podria haver estat o en el que podria ser. L'objectiu final és crear suficient distància respecte a pensaments i emocions, per tal d’observar-los sense reaccionar immediatament.

En els últims anys aquesta tècnica s'ha convertit en una forma de tractar els nens i adolescents amb TDAH o amb símptomes com l'ansietat, els trastorns de l'espectre autista, la depressió o l'estrès, amb un alt grau d’èxit.

Saltzman també va dur a terme un estudi en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Stanford, en el que va demostrar que després de 8 setmanes d'entrenament de la ment, havia documentat una disminució en l'ansietat, i les millores en l'atenció. Els participants estaven menys emocionalment reactius, eren més capaços de gestionar els reptes diaris i de triar el seu comportament.

El mindfulness en nens i adolescents

Hi ha testimonis que expliquen com l’aprenentatge d’aquesta tècnica en els seus fills els ha servit de manera sorprenent. A l’escola els joves seuen en cercle, tanquen els ulls, i silenciosament van prenent nota dels seus propis pensaments i del que succeeix al seu voltant. En cada sessió es pot abordar un objectiu diferent: veure conscient, l’atenció en l'oïda, la respiració conscient, o heartfulness (o l'enviament de pensaments bons per als altres). L’objectiu a l’escola era que l'aprenentatge d'aquestes tècniques pogués ajudar els joves estudiants a millorar acadèmicament a l'escola i sentir-se menys estressats.

També es pot practicar a casa. Els nens que aprenen aquesta tècnica també poden incorporar-la en la seva vida diària i modificar el seu comportament. Aprenen a fer una pausa i a respondre a les situacions en lloc de reaccionar. Explica una mare:

“Quan la meva filla comença a atabalar-se per alguna cosa, ella mateixa és capaç d'aturar-se, respirar, i canviar la seva perspectiva per arribar a una reacció productiva menys emocional i més profitosa” 

 

També ajuden a millorar les habilitats de comunicació, ja que els nens aprenen a estar presents per a ells mateixos i per als altres.

Els beneficis de la pràctica de l'atenció

Els beneficis de l'atenció plena són molts. Diferents científics han confirmat els seus efectes positius sobre la salut mental i el benestar.

La Fundació Hawn diu que a les escoles on s'ha implementat, el 90% dels nens ha millorat la seva capacitat de portar-se bé amb altres nens  Al voltant del 80% eren més optimistes i havien millorat el concepte de si mateixos, l’autoregulació i l’autogestió, tres quartes parts dels nens van millorar la seva capacitat de planificació i organització, i la mateixa quantitat havia tingut un millor control dels impulsos i menys reactivitat.

El mindfulness dins la família

És possible introduir aquesta pràctica a casa. El més convenient és que els pares també la practiquin. Crear rutines com prendre el sol uns minuts al dia per tancar els ulls i notar la pròpia respiració, els propis pensaments, emocions i sensacions del propi cos, amb un sentiment de bondat i curiositat, pot tenir un gran impacte en tota la família.

El propòsit de l'ensenyament de “l'atenció” en els nostres fills és donar-los habilitats per desenvolupar la consciència de les seves experiències internes i externes, per reconèixer els seus pensaments com "només pensaments," per entendre com les emocions es manifesten en els seus cossos, per reconèixer quan la seva atenció s'ha desviat i proporcionar eines pel control dels impulsos. No és una panacea, i no es pot pensar que eliminarà completament el que és el comportament normal del nen, amb les seves rebequeries, plors, crits i discussions habituals, però sí que pot ajudar.

Si voleu iniciar la pràctica de mindfulness dins la família el més important és que no ho forceu. Si els teus fills no hi estan interessats, deixeu-ho estar. Si, per contra, ells mostren interès, us donem alguns suggeriments per començar:

1. Escoltar la campana. Una manera fàcil perquè els nens practiquin l'atenció plena és centrar-se en prestar atenció al que poden sentir. Podeu utilitzar un bol, una campana, un conjunt de campanes o una aplicació de telèfon que tingui sons. Deixa que el teu fill es concentri en el so fins que ja no el pugui sentir (que sol ser de 30 segons a un minut).

2. La pràctica de la respiració amb un company. Per als nens petits, una instrucció com "prestar atenció a la respiració" pot ser difícil de seguir. Una opció és que cada nen agafi un animal de peluix, i després s’estiri amb el seu peluix al ventre. Centrarà la seva atenció en l'ascens i caiguda de l'animal de peluix a mesura que inhala i exhala.

3. Passejar. Doneu un passeig a través del vostre barri fixant-vos en les coses que no heu vist abans. Destineu un minut del passeig a estar completament en silenci i simplement prestar atenció a tots els sons que podem escoltar.

4. Establir una pràctica d’agraïment. La gratitud és un component fonamental de l'atenció, ensenyar als nostres fills a apreciar l'abundància en les seves vides, en lloc de centrar-se en totes les joguines i llaminadures que ells anhelen. 

5. Comproveu el seu informe del temps personal. Quedant-se quiets com una granota, animeu-los a "invocar l'informe meteorològic que millor descriu els seus sentiments en aquell moment." Assolellat, plujós, tempestuós, tranquil, amb molt de vent, un tsunami? Aquesta activitat permet als nens observar el seu estat actual sense necessitat d'identificar-se massa amb les seves emocions. No poden canviar el clima exterior, i no poden canviar les seves  emocions o sentiments, però poden canviar la forma com es relacionen amb ells. Els nens poden reconèixer: "No sóc l'aiguat, però noto que està plovent. No sóc un poruc, però m'adono que de vegades tinc aquesta gran sensació de por en algun lloc prop del coll.”

6. La pràctica conscient de menjar. L'exercici de menjar conscientment una pansa o un tros de xocolata és un aliment bàsic de l'educació de l'atenció, i és una gran activitat per als nens. 

Aquests són alguns exemples, però per sobre de tot, recordeu divertir-vos i fer-ho senzill. Segur que en el dia a dia trobareu moltes oportunitats per afegir a les pràctiques d’atenció plena.