El suïcidi és considerat un problema de salut pública i és la principal causa externa de mortalitat entre els 15 i els 29 anys. Des de la pandèmia els intents setmanals s'han disparat, fent saltar totes les alarmes dels professionals de la salut. El 2020 els morts per suïcidi van marcar els seus màxims històrics des que hi ha registre, i els experts temen que en el 2021 s'hagi superat la temuda franja dels 4.000 morts per suïcidi. Mentrestant, els professionals segueixen a l'espera d'un pla nacional per a la prevenció del suïcidi.
La complexitat d'aquesta realitat tan tràgica ha provocat un rebuig per part de la societat, la qual condemna a les víctimes i als seus familiars a la solitud, la culpa i la vergonya, alimentant d'aquesta manera el tabú i l'estigma com a dics de contenció. Quan aquests són incapaços de tapar l'aclaparadora realitat (més de 800.000 morts per suïcidi anuals a tot el món), es generen mites entorn a ella amb la finalitat de justificar la inacció.
Desmuntant els mites sobre el suïcidi
A Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia, el nou llibre que publica Herder Editorial, l'autor Francisco Villar desmenteix un a un tots els mites sobre el suïcidi, com “parlar del suïcidi incita a la persona a cometre'l” o “només les persones amb trastorns mentals se suïciden”. Després de resoldre aquest primer punt fonamental, defineix la conducta suïcida aclarint tot el que pot i no pot considerar-se com a tal, i assenyala els camins que els joves recorren fins a arribar a la decisió. Cal ser conscients que l'intent de suïcidi és només la punta de l'iceberg, després del qual subjeuen múltiples i diversos factors que han de conèixer-se per a poder detectar-los i abordar-los a temps.
Encara que el suïcidi sigui una decisió individual, sorgeix i s'executa en un marc comunitari. El principal escenari de relació i influència a l'adolescència és l'àmbit escolar. La Universitat de Barcelona va trobar un 14% de prevalença de fenòmens suïcides, a partir de l'estudi de vuit col·legis catalans. Dades alarmants que estan a l'abast de tothom i, malgrat tot, la majoria de professors desconeix. Una raó és que «no fa tant de temps se seguia recomanant evitar les intervencions preventives a col·legis, pel temor a aquest efecte contagi». Villar ressalta el seu potencial com a escenari per a la prevenció a través d'intervencions validades per estudis i programes internacionals.
Potenciar la prevenció del suïcidi
El contagi de la conducta suïcida, l'«efecte copycat», és una realitat en l'àmbit dels mitjans de comunicació i les expressions artístiques. Exemples d'aquest fenomen els trobem des de la famosa obra Les desventures del jove Werther fins i tot en el fenomen televisiu de Netflix Por trece razones. Per a Villar això no és una excusa per a la inacció; al contrari, afirma que cal potenciar l'«efecte *Papageno», l'efecte protector i preventiu, emfatitzant les històries de superació i les formes d'afrontament i publicitant els mecanismes d'ajuda.
A través d'experiències reals, l'autor ofereix orientació sobre com poden intervenir els diferents àmbits en els quals el jove interactua: des de la família i el col·legi fins als iguals i les relacions sentimentals.
Aquest és un llibre cru però necessari i esperançador, en el qual Francisco Villar ofereix tota la informació que hem de conèixer per a comprendre aquesta realitat i poder-la prevenir des de les primeres fases del procés. La seva prevenció és responsabilitat de la comunitat, l'objectiu màxim de la qual és afavorir que l'adolescent se senti vinculat, part d'alguna cosa, «perquè estar aferrat a la vida és incompatible amb el desig d'acabar amb ella».
Francisco Villar Cabeza és doctor en Psicologia i psicòleg clínic especialista en suïcidi infantil i en l'adolescència. Referent a nivell nacional d'aquesta problemàtica, és l'impulsor i actual coordinador del Programa d'Atenció a la Conducta Suïcida del Menor, de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La majoria de pares no saben com parlar de la sexualitat amb els fills i molts ho converteixen en un tema tabú, un fet que a la llarga pot perjudicar la confiança i l'aprenentatge dels adolescents. La clau està en tractar el tema amb naturalitat i llibertat.
Quines conseqüències té el consum de substàncies il·legals en els adolescents? A quins senyals hem de parar esment davant la sospita que un jove consumeix drogues?
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
És un fet que els joves s'inicien en les relacions sexuals cada vegada més aviat. El més important és que, quan decideixin fer-ho, tinguin al seu abast tota la informació, entre ella els anticonceptius disponibles. T'oferim una guia sobre els principals anticonceptius i les seves característiques.
Enregistrament del seminari web sobre quins són els principals problemes de son durant l'adolescència i què podem fer per a instaurar uns hàbits saludables al respecte. De la mà d'Òscar Sans Capdevila, Cap de la Unitat de Transtorns del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
