Resiliència: per què és essencial desenvolupar aquesta habilitat des de petits?
La resiliència, definida com la capacitat d’adaptar-se positivament malgrat l’adversitat, és reconeguda cada cop més com una habilitat fonamental en el desenvolupament infantil. Anteriorment es pensava que la resiliència era un tret innat, present o absent des del naixement; però actualment s’entén que la resiliència és un procés actiu, modelat per factors individuals, relacionals i ambientals (Masten & Barnes, 2018), i que pot ser reforçat o minvat al llarg de la vida, especialment durant la infància.
El 16è Informe FAROS, titulat Navegant les adversitats: claus per a una infància i adolescència resilients, posa el focus en comprendre el paper dels factors que promouen la resiliència en aquestes etapes de la vida, ja que aquesta té implicacions importants en la salut emocional, el rendiment acadèmic, el funcionament social i els resultats evolutius a llarg termini.
Cada cop hi ha més recerca que demostra que fomentar la resiliència en els infants pot mitigar els efectes negatius de l’estrès i promoure una evolució positiva en múltiples àmbits (Lacomba-Trejo et al., 2022). És important destacar que la resiliència no és simplement el contrari de la reducció de símptomes de psicopatologia; s’ha demostrat que són característiques relacionades però independents en el funcionament psicològic.
La resiliència i la salut mental
La resiliència i la salut mental estan clarament vinculades, ja que la resiliència protegeix la salut mental.
Els estudis mostren que els infants amb nivells més elevats de resiliència tenen menys probabilitat de patir ansietat, depressió i dificultats de comportament quan afronten l’adversitat (Mesman et al., 2021). Per exemple, els infants resilients regulen millor les seves emocions i posen en pràctica estratègies d’afrontament adaptatives, com la resolució de problemes o la cerca de suport social en moments d’estrès. Aquestes conductes contrasten amb les estratègies desadaptatives, com l’evitació o el tancament, que sovint poden agreujar el malestar.
La resiliència i l'èxit acadèmic
Més enllà dels beneficis en salut mental, la resiliència també està vinculada a l’èxit acadèmic. La recerca indica que els infants resilients tendeixen a mostrar persistència, motivació i autoregulació davant dels reptes acadèmics (Mesman et al., 2021).
La psicologia educativa ha destacat constantment la importància de la “mentalitat de creixement”, la creença que les habilitats es poden desenvolupar i el rendiment millorar amb l’esforç. La resiliència és la base d’aquesta mentalitat, ja que permet als estudiants reinterpretar el fracàs com una oportunitat d’aprenentatge. Cal destacar que estudis longitudinals han demostrat que la perseverança i la resiliència prediuen l’èxit acadèmic més fortament que el coeficient intel·lectual (Thorsen et al., 2021).

Imatge de Freepik
La resiliència i el desenvolupament social
La resiliència també juga un paper central en el desenvolupament social dels infants. Les relacions amb iguals són clau per al desenvolupament de la competència social, però també són font d’estrès, ja que reptes com el rebuig, el conflicte i l’assetjament generen malestar. Els infants resilients acostumen a presentar habilitats interpersonals més sòlides, com l’empatia, la resolució de conflictes i la capacitat de mantenir relacions positives fins i tot després de situacions negatives (Masten & Tellegen, 2012).
La resiliència social no només prevé conseqüències negatives a llarg termini derivades de les dificultats amb iguals, sinó que també contribueix al desenvolupament d’amistats de suport, que alhora reforcen la resiliència.
Les evidències longitudinals de la pandèmia de la COVID-19 ho exemplifiquen: els adolescents amb més habilitats socioemocionals mostraven nivells més elevats de resiliència i menys problemes de conducta, malgrat l’augment de l’estrès (Martinsone et al., 2022).
La resiliència en l'àmbit familiar
Els sistemes familiars representen un altre àmbit on la resiliència és clau. Molts infants s’enfronten a estressors relacionats amb transicions familiars, com el divorci, dificultats econòmiques o malaltia parental.
La recerca confirma que els infants resilients mantenen un sentit d’estabilitat i competència fins i tot davant aquests desafiaments, especialment quan compten amb el suport d’almenys un adult atent i receptiu (Yoon et al, 2023).
És important remarcar que la resiliència no implica absència de dificultats, sinó la capacitat d’accedir als recursos disponibles i mantenir un funcionament adaptatiu.
L’impacte de la resiliència s’estén més enllà de la infància i influeix en el desenvolupament a llarg termini.
- Els infants que demostren resiliència tenen més probabilitat de convertir-se en adults amb mecanismes d’afrontament sòlids, una autoestima positiva i capacitat d’adaptació als canvis vitals (Masten & Barnes, 2018).
- Per contra, la manca de resiliència s’associa amb més vulnerabilitat a l’estrès, pitjor salut mental i menys assoliments.
És fonamental entendre que la resiliència no és estàtica, sinó que pot ser cultivada amb el temps. La recerca subratlla la importància de les relacions de suport, les oportunitats per assolir competència i els entorns que estimulen l’autonomia i la resolució de problemes (Masten & Barnes, 2018).
Les intervencions com els programes d’aprenentatge socioemocional han demostrat ser efectives per millorar la resiliència en infants (Clauss et al., 2022). També s’estan desenvolupant intervencions digitals prometedores per promoure la resiliència, tot i que cal més recerca específica en infants (Schäfer et al., 2024). Aquests resultats posen de manifest que fins i tot petits canvis—com fomentar relacions positives o posar l’èmfasi en l’esforç més que en la capacitat innata—poden influir significativament en la capacitat d’un infant per recuperar-se de les adversitats.
Imatge d'AdobeStock
Donar suport a la resiliència en la infància i l’adolescència és una responsabilitat compartida. Les famílies, les escoles, els professionals de la salut i les comunitats tenen un paper vital en la creació d’entorns on els infants se sentin segurs, valorats i empoderats. En fomentar la resiliència, no només ajudem els infants a afrontar les dificultats, sinó que els equipem per prosperar, aprendre de l’adversitat i assolir plenament el seu potencial i els seus objectius.
El 16è Informe FAROS ofereix eines i reflexions valuoses que posen de manifest la importància de la resiliència i proporcionen formes pràctiques de reforçar-la en la vida quotidiana. La seva aportació és especialment rellevant avui, quan infants i joves s’enfronten a canvis socials, emocionals i ambientals sense precedents. Invertir en resiliència és invertir en el benestar de la propera generació i en una societat més saludable i compassiva.
Bibliografia
- Clauss, J. A., Bhiku, K., Burke, A., Pimentel-Diaz, Y., DeTore, N. R., Zapetis, S., Zvonar, V., Kritikos, K., Canenguez, K. M., Cather, C., & Holt, D. J. (2022). Development of a transdiagnostic, resilience-focused intervention for at-risk adolescents. Journal of Mental Health, 1–10. https://doi.org/10.1080/09638237.2022.2140790 (opens in a new tab)
- Durlak, J. A., Weissberg, R. P., Dymnicki, A. B., Taylor, R. D., & Schellinger, K. B. (2011). The impact of enhancing students’ social and emotional learning: A meta-analysis of school-based universal interventions. Child Development, 82(1), 405–432. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2010.01564.x(opens in a new tab)
- Lacomba-Trejo, L., Mateu-Mollá, J., Bellegarde-Nunes, M. D., & Delhom, I. (2022). Are Coping Strategies, Emotional Abilities, and Resilience Predictors of Well-Being? Comparison of Linear and Non-Linear Methodologies. International journal of environmental research and public health, 19(12), 7478. https://doi.org/10.3390/ijerph19127478(opens in a new tab)
- Martinsone, B., Stokenberga, I., Damberga, I., Supe, I., Simões, C., Lebre, P., Canha, L., Santos, M., Santos, A. C., Fonseca, A. M., Santos, D., Gaspar de Matos, M., Conte, E., Agliati, A., Cavioni, V., Gandellini, S., Grazzani, I., Ornaghi, V., & Camilleri, L. (2022). Adolescent social emotional skills, resilience and behavioral problems during the COVID-19 pandemic: A longitudinal study in three European countries. Frontiers in Psychiatry, 13, 942692. https://doi.org/10.3389/fpsyt.2022.942692(opens in a new tab)
- Masten, A. S., & Tellegen, C. A. (2012). Resilience in developmental psychopathology: Contributions of the Project Competence Longitudinal Study. Development and Psychopathology, 24(2), 345–361. https://doi.org/10.1017/S095457941200003X (opens in a new tab)
- Masten, A. S., & Barnes, A. J. (2018). Resilience in Children: Developmental Perspectives. Children, 5(7), 98. https://doi.org/10.3390/children5070098 (opens in a new tab)
- Mesman, E., Vreeker, A., & Hillegers, M. (2021). Resilience and mental health in children and adolescents: An update of the recent literature and future directions. Current Opinion in Psychiatry, 34(6), 586–592. https://doi.org/10.1097/YCO.0000000000000741 (opens in a new tab)
- Schäfer, S. K., von Boros, L., Schaubruch, L. M., Kunzler, A. M., Lindner, S., Koehler, F., Werner, T., Zappalà, F., Helmreich, I., Wessa, M., Lieb, K., & Tüscher, O. (2024). Digital interventions to promote psychological resilience: A systematic review and meta-analysis. NPJ Digital Medicine, 7(1), 30. https://doi.org/10.1038/s41746-024-01017-8(opens in a new tab)
- Thorsen, C., Yang Hansen, K., & Johansson, S. (2021). The mechanisms of interest and perseverance in predicting achievement among academically resilient and non-resilient students: Evidence from Swedish longitudinal data. British Journal of Educational Psychology, 91(4), 1481–1497. https://doi.org/10.1111/bjep.12431(opens in a new tab)
- Yoon, S., Yang, J., Pei, F., Benavides, J. L., Bayar, Ö., Logan, J. A., & Hamby, S. (2023). Can resilience change over time? Patterns and transitions in resilience among young children involved with the child welfare system. Child Development, 95(1), 191–207. https://doi.org/10.1111/cdev.13872
Imatge de portada de Freepik
Escrit per:
Diversos autors