L'estreptococ del grup A (GAS), també conegut com a estreptococ A o Streptococcus pyogenes, és un bacteri comú. És comú que es trobi a la gola i a la pell, sense que produeixi cap malaltia.
El GAS és responsable d'infeccions comunes com la faringitis, l'escarlatina, l'impetigen o les cel·lulitis, que es tracten i curen fàcilment amb antibiòtics. Rarament aquest bacteri envaeix els pulmons, la sang o des de la pell afecta zones profundes dels músculs, provocant infeccions greus conegudes com a malaltia invasiva per GAS (iGAS). En casos excepcionals, la malaltia pot ser mortal.
Com es transmet?
El GAS es transmet per contacte directe (proper) amb una persona infectada, a través de la tos i els esternuts o el contacte amb les ferides de la pell. Algunes persones poden ser portadores del bacteri sense estar malaltes o mostrar símptomes d'infecció i, si bé poden transmetre la infecció a altres persones, el risc que ho facin és menor que quan la persona està malalta per GAS.
Infeccions lleus causades per GAS
El GAS causa infeccions a la pell i les vies respiratòries. Com ja hem comentat, les infeccions més freqüents són la faringitis, l'amigdalitis, l'escarlatina, l'impetigen i la cel·lulitis. Aquestes infeccions poden resultar incòmodes i presentar-se amb febre i malestar, però poques vegades es compliquen. Quan es tracta amb antibiòtics, una persona amb malaltia lleu deixa de ser contagiosa a les 24 hores després d'iniciar el tractament i es troba millor en les 24-72 hores següents.
Una persona amb faringitis o amigdalitis per GAS té mal de coll, sovint acompanyat de febre.
L'escarlatina és una erupció a la pell consistent en uns granets molt petits, de color rosat, que solen començar al pit i la panxa i que s'estenen després per tot el cos. Habitualment no pica, però fa que la pell se senti aspra al tacte, com a paper de vidre.
Malaltia invasiva per GAS (iGAS)
Quan el bacteri envaeix la sang, els pulmons o els plans profunds sota la pell, pot produir una infecció greu. Aquesta infecció es coneix com a malaltia invasiva per GAS (iGAS). Les formes de presentació més comunes d'iGAS són la fascitis necrotitzant, la pneumònia, de vegades acompanyada de vessament pleural i necrosi del pulmó, el xoc tòxic estreptocòccic i la sèpsia estreptocòccica.
Quan cal acudir al pediatre?
Has d'acudir al pediatre si el teu fill o la teva filla presenta alguns dels signes i símptomes de sospita d'infecció per GAS:
Té febre i mal de coll sense augment de la mucositat i sense tos.
Té una erupció a la pell suggestiva d'escarlatina acompanyada o no de febre i mal de coll.
Té una ferida o granet que sembla infectat i associa dolor important.
Té febre i tota la pell vermella (eritrodèrmia).
Té febre alta, l'estat general afectat i li costa respirar.
Qui necessita prendre antibiòtics?
Els antibiòtics no es recomanen de forma rutinària com a tractament preventiu i només s'han de prendre en casos confirmats d'amigdalitis, escarlatina o altra infecció per GAS.
Si s'identifiquen casos d'amigdalitis o escarlatina a la classe del teu fill o filla, i aquest presenta els símptomes esmentats, l'ha d'avaluar un metge i se li receptaran antibiòtics si cal. Després de 24 hores de l'inici del tractament, els nens ja no encomanen i poden tornar a l'escola si se senten bé.
Com evitar que es propagui la infecció?
Una bona higiene respiratòria i de mans és important per aturar la propagació de molts microorganismes, inclòs el GAS.
Ensenya-li al teu fill o filla com rentar-se les mans correctament amb sabó i aigua tèbia durant 20 segons i com fer servir un mocador d'un sol ús per tossir i esternudar. Aquestes mesures disminueixen la propagació de moltes infeccions respiratòries i el risc de contraure-les.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament menys conegut que l'autisme però, que en canvi, afecta a molta més població. Què és i quins són els seus trets més característics?
És molt possible que el pediatre visiti amb més freqüència al nen durant el seu primer any de vida que en qualsevol altre moment. Per què són tan importants aquestes primeres visites i quin objectiu tenen?
Quan un nen s'empassa accidentalment un objecte, és important actuar amb precaució. La ingesta de cossos estranys és comú en nens petits, amb monedes sent l'objecte més freqüent. En la majoria dels casos, aquests objectes passen naturalment a través del sistema digestiu. No obstant això, alguns objectes requereixen endoscòpia o extracció quirúrgica. La ubicació de l'objecte en l'esòfag, l'estómac o l'intestí prim determina el risc i el tractament adequat. La seguretat i l'atenció mèdica són fonamentals en aquests casos.
La ingesta d'un cos estrany és el pas d'un objecte al tracte digestiu (esòfag, estómac i intestí). Es tracta d'un accident molt freqüent a l'edat pediàtrica i la incidència més gran passa entre els sis mesos i tres anys.
