El primer any de vida és especialment important en el creixement i desenvolupament d'un nen, per això durant aquest període les visites al pediatre seran més freqüents que en altres etapes de la vida.
De forma habitual, la primera visita es realitzarà en la primera setmana de vida, centrant-se en la correcta alimentació i guany de pes, i comprovant que s'hagin realitzat les proves de detecció de sordesa i malalties del metabolisme. Posteriorment, continuaran una sèrie de controls segons el calendari d'atenció al nen sa (habitualment cada 1-3 mesos), moltes vegades coincidint amb l'administració de les vacunes.
Aquestes primeres visites al pediatre són molt importants per conèixer i forjar una relació de confiança amb els professionals que estaran al càrrec de la cura del nen durant els propers anys, tant a nivell mèdic com d'infermeria. Alhora, aquestes consultes han de servir per resoldre qualsevol dubte i inquietud relacionada amb la cura del nadó, no només preguntes mèdiques, sinó també d'altres aspectes generals de la cura infantil: el son, el bany, l'alimentació, etc.
És molt recomanable que tots dos pares acudeixin a aquestes revisions i, si no és possible, acudir amb un acompanyant que serveixi de suport.
L'objectiu d'aquests primers exàmens mèdics és assegurar que el nadó està desenvolupant-se i creixent de manera adequada, que no presenta cap problema de salut i, en cas que existeixi, poder detectar-ho el més aviat possible. Per a això el pediatre avaluarà diferents aspectes:
Creixement. En cada visita es pesarà el nadó i es mesurarà la seva alçada i la mida del cap. Això permetrà determinar la corba de creixement (percentils) i saber si el nadó està creixent adequadament.
Alimentació. Una correcta alimentació és fonamental per al desenvolupament i creixement del nadó. Tant el pediatre com la infermera us orientaran en les pautes d'alimentació i la tècnica de lactància quan sigui necessari. A més, a partir dels sis mesos, es donaran les indicacions per començar l'alimentació complementària.
Desenvolupament neurològic. El pediatre examinarà els moviments, els reflexos i el to muscular del nadó, i valorarà el seu desenvolupament general: quan comença a somriure, sostenir el cap, manipular objectes, seure o caminar.
Infeccions i vacunes. La fiebre i les infeccions, sobretot les causades per virus, són molt freqüents en els primers anys de vida. El pediatre valorarà si les infeccions són les habituals per a l'edat i donarà pautes de tractament i prevenció. A més, és molt recomanable seguir el calendari vacunal, ja que les vacunes protegeixen als nens de malalties contagioses que poden tenir complicacions o seqüeles greus.
També es realitzarà una exploració física de les diferents àrees:
Cap. El cap del nadó té unes zones toves, les fontanel·les i les sutures, que corresponen al fet que els ossos del cap no estan tancats completament. El pediatre valorarà si aquestes parts es tanquen quan ho han de fer i si la formació dels ossos del cap és correcta; el punt de la part posterior sol tancar-se als dos o tres mesos de vida, i el de la part frontal aproximadament als 18 mesos. També examinarà que no hi hagi deformitats en el cap, conseqüència de males postures (plagiocefàlia postural) o per tancament inadequat d'aquestes sutures.
Oïdes. Les proves auditives per saber si les orelles del nadó responen als sons i si hi ha problemes es fan habitualment a l'hospital després del naixement del nadó. En cas de no haver-se realitzat, el pediatre farà la derivació corresponent. A més, en els controls, el pediatre examinarà si hi ha líquid o alguna infecció a l'oïda, freqüents en els primers anys de vida.
Ulls. El metge observarà el seguiment dels moviments de cada ull del nadó, utilitzant un objecte brillant o una llanterna per cridar la seva atenció. Fins als 3 mesos, no ha de preocupar que torci una mica els ulls de forma ocasional. També realitzarà un examen de l'ull per detectar cataractes i altres defectes.
Boca. La revisió de la boca és necessària per detectar infeccions. En els primers mesos de vida és freqüent que hi hagi fongs a la llengua (muguet o candidiasi). També s'observarà l'evolució de la dentadura; les primeres dents solen aparèixer a partir dels 6 mesos.
Cor i pulmons. En totes les visites, el pediatre escoltarà el cor i els pulmons del nadó a través d'un fonendoscopi, per assegurar que el ritme i so del cor són normals i que no hi ha dificultat respiratòria. El ritme de la respiració i el cor és més ràpid en els nadons petits, i es va fent més lent a mesura que creixen.
Abdomen. A la primera visita es valorarà l'aspecte del cordó umbilical i es donaran indicacions per a la seva cura; la caiguda del cordó sol tenir lloc habitualment en les dues primeres setmanes de vida, i sempre abans del mes de vida. A cada visita es valorarà a més l'abdomen del nadó, assegurant que no hi ha dilatació ni masses anormals en els òrgans.
Genitals. Els genitals s'examinen a cada visita per detectar malformacions o senyals inusuals d'infecció. Si el nadó ha estat circumcidat, es presta especial atenció al penis, per assegurar que es cura correctament.
Malucs. En les primeres visites, és important valorar l'articulació del maluc per assegurar que no hi ha cap luxació i, en cas que existeixi, detectar-lo i tractar-lo precoçment.
Pell. El pediatre valorarà que la pell tingui un color normal; en els primers dies o setmanes de vida és molt freqüent que la pell es posi groga (icterícia). També valorarà si hi ha inflamació o infecció de la pell (dermatitis) o si hi és lesions o taques (vermelles, blanques, marrons...) i si necessiten algun estudi o tractament.
És molt important detectar els problemes del desenvolupament d'un nadó el més aviat possible, per això són necessàries les revisions freqüents amb el pediatre.
Els primers mesos de vida d'un nadó estan plens de canvis i novetats, i és normal que sorgeixin molts dubtes. Davant qualsevol pregunta sobre el desenvolupament del teu nadó, consulta-ho amb el teu pediatre.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Promoció i educació per a la salut dirigides a les futures mares, els infants, els adolescents i les seves famílies.Coneix-nos
Visitas al pediatra: el primer año. (s/f). Healthychildren.org. Recuperado el 14 de mayo de 2019, de https://www.healthychildren.org/Spanish/family-life/health-management/Paginas/Visiting-The-Pediatrician-The-First-Year.aspx
La síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament menys conegut que l'autisme però, que en canvi, afecta a molta més població. Què és i quins són els seus trets més característics?
Quan un nen s'empassa accidentalment un objecte, és important actuar amb precaució. La ingesta de cossos estranys és comú en nens petits. En la majoria dels casos, aquests objectes passen naturalment a través del sistema digestiu.
Si tens nens petits a casa, és important que guardis les piles de botó fora del seu abast i que sàpigues què és el que cal fer si el teu fill se n'empassa una.
La ingesta d'un cos estrany és el pas d'un objecte al tracte digestiu (esòfag, estómac i intestí). Es tracta d'un accident molt freqüent a l'edat pediàtrica i la incidència més gran passa entre els sis mesos i tres anys.
Molts pares confien en el xumet per calmar al nadó, però és realment adequat? A continuació llistem una sèrie de pros i contres respecte a l’ús i alguns consells.
A molts nens els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Alguns pares tenen por que això pugui donar lloc a problemes dentals, mentre que altres consideren, simplement, que és un costum lleig. Però el que molts no saben és que conèixer les causes d'aquest gest és fonamental perquè s’acabi.
Molts pares deixen un llum encès a l'habitació del nadó per reduir la seva "por" a la foscor. Es tracta d'un costum innecessari que, a més, pot afectar la seva salut.
No és gens estrany que el conducte que transporta les llàgrimes des de l'ull fins al nas no s'hagi desenvolupat completament al néixer, o estigui parcialment tancat.
Algunes dones pateixen hipogalàctia, és a dir, produeixen poca llet i no poden alletar els fills. Quines són les causes d'aquest problema i com es pot tractar?
Per què són perillosos els fruits secs per als nens? Els menors de 4 anys encara no masteguen bé i hi ha risc d'aspiració pulmonar. Un 70% dels ennuegaments està causat per fruits secs.
Enregistrament del seminari web, realizat per l'Àrea de la Dona de l'Hospital SJD, amb les claus per afrontar els primers dies des del naixement del nadó.