Coixesa en nens: símptomes, causes i tractament
La coixesa és un motiu de consulta molt freqüent en nens. Si bé les seus possibles causes són molt nombroses, en la pràctica la majoria dels casos es deuen a causes no greus i la coixesa és transitòria, i sol millorar al cap de poques hores o dies.
Els traumatismes lleus són la causa més freqüent de coixesa. En algunes ocasions l'antecedent de traumatisme és conegut i recordat pel pacient o la seva família; en aquest cas el diagnòstic resulta més senzill. No obstant això, en altres situacions, sobretot en nens petits, el traumatisme pot haver passat desapercebut per als seus familiars o cuidadors. En aquest cas, l'absència de lesions greus a l'exploració i l'evolució ràpida a la millora solen orientar el diagnòstic.
No obstant això, hi ha altres causes, algunes d'elles greus, que poden produir coixesa en nens. Per això, en tots els casos de coixesa en què no hi hagi un traumatisme com a desencadenant, o en el cas que sí ho sigui però no es produeixi una millora en les següents hores o dies, és important consultar amb el seu pediatre.
En l'avaluació pel pediatre és molt important poder detallar:
- Els possibles desencadenants: traumatisme, canvi de calçat, inici o intensificació d'activitat física o infeccions recents (refredats de vies altes, gastroenteritis, infeccions d'orina).
- Si el nen manifesta o no dolor (hi ha malalties que produeixen coixesa sense dolor) i on es localitza.
- Les característiques de la coixesa: inici, temps d'evolució, millora o empitjorament del dolor amb el repòs.
- Si hi ha altres manifestacions acompanyants, com ara febre, erupcions a la pell o pèrdua de pes inexplicada.
- Antecedent recent d'infeccions, sobretot refredat de vies altes, gastroenteritis o infeccions d'orina.
- Si hi ha hagut episodis previs similars o si hi ha antecedents en la família de malalties reumatològiques que poguessin orientar a causes hereditàries.
L'exploració de l'aparell locomotor de membres inferiors i de la columna vertebral està dirigida a la identificació de manifestacions d'inflamació o afectació dels seus ossos o articulacions.
Sovint, per completar l'avaluació del nen amb coixesa, pot ser necessari realitzar proves d'imatge (radiografia, ecografia, tomografia, ressonància magnètica, gammagrafia) de la zona afectada o analítiques de sang, orina o de líquid sinovial (del contingut d'una articulació).
Sinovitis transitòria del maluc
Dins de les causes de coixesa no degudes a un traumatisme, mereix una especial menció la sinovitis transitòria del maluc, que és probablement la causa més freqüent durant la infància. Es tracta d'una inflamació transitòria i benigna de l'articulació del maluc que produeix dolor i coixesa transitoris. És més freqüent en nens d'entre tres i deu anys.
Es desconeix en detall la seva causa, si bé el fet que en molts casos el nen hagi patit recentment alguna infecció de vies respiratòries superiors (febre i quadre catarral) o gastrointestinal (febre, diarrea o vòmits) fa sospitar que hi ha un desencadenant infecciós.
La sinovitis transitòria del maluc produeix coixesa amb dolor, que el nen refereix al maluc o la cuixa, tant en caminar com a explorar la mobilitat del maluc amb el nen estirat a la llitera. Es tracta amb repòs i amb antiinflamatoris, generalment ibuprofèn. L'evolució ràpida a la desaparició de la coixesa i del dolor, en un termini habitual d'entre una i dues setmanes, juntament amb l'absència de signes d'altres malalties, confirmen el diagnòstic de sinovitis transitòria del maluc.
