Vòmits: què causa que un nen vomiti i com actuar

Introducció

La gastroenteritis aguda cursa amb  diarrea (deposicions més toves del que és habitual, fins i tot líquides, i més nombroses, i poden contenir moc i sang vermella), i a més pot acompanyar-se de vòmits, mal de panxa tipus recargolament i febre.

La causa més freqüent al nostre medi són els virus, especialment el Rotavirus.

Les gastroenteritis no solen durar gaire (fins a set dies). Això no obstant, si un nen (sobretot un lactant) no pot ingerir prou líquid i a més té diarrees, es podria deshidratar.

La gravetat de la gastroenteritis depèn de la quantitat de líquid que es perdi amb la diarrea i els vòmits, i de la capacitat de recuperar-lo bevent. Si el líquid que pren el nen no és suficient per reposar l'aigua i les sals minerals que es perden en la femta i/o a través dels vòmits, es produeix una deshidratació. A menor edat del nen, més fàcil és que es deshidrati.

La rehidratació oral és el pilar fonamental del tractament juntament amb una alimentació precoç no restrictiva. Els medicaments de venda sense recepta mèdica per tractar les nàusees, els vòmits i la diarrea no són recomanables per als lactants ni per als nens. La majoria de les gastroenteritis es curen sense necessitat de cap medicament. Si el nen té febre se li poden administrar antitèrmics.

Els vòmits deguts a una gastroenteritis es poden contagiar a altres persones, de manera que el teu fill s'hauria de quedar a casa i no anar a l'escola bressol o a l'escola fins que faci un mínim de 24 hores que no presenta vòmits. Durant aquests dies s'han d'extremar les mesures d'higiene, especialment el rentat de mans freqüent per part del nen i dels cuidadors.

Rehidratació oral

La rehidratació oral és una cosa que poden fer els pares al seu propi domicili per prevenir la deshidratació o per tractar els casos lleus de deshidratació. S'ha de fer seguint les indicacions del pediatre, que variaran segons l'edat del nen.

Cada vegada que el nen defeca o vomita perd líquid que cal reposar bevent. El més important és evitar la deshidratació, aportant líquids i sals minerals, preferiblement amb sèrums de rehidratació oral comercialitzats, de venda a farmàcies. Els nens també poden beure aigua i llet. No és recomanable administrar begudes carbonatades (amb bombolles) o sucs de fruita. També s'han de rebutjar altres preparacions que s'utilitzaven clàssicament, com ara infusions tipus camamilles, tes, etc.; i també, les més actuals i de moda com són les begudes isotòniques per a esportistes, que estan preparades per a altres finalitats, i podrien empitjorar les diarrees.

S'ha d'oferir sovint el sèrum oral. Si el nen vomita és aconsellable esperar 20-30 minuts per administrar-li de nou. Es tolera millor si es prenen petites quantitats cada 5-10 minuts i anar ampliant progressivament la quantitat i/o reduint el temps entre preses.

Quan el nen deixi de vomitar és aconsellable que comenci a menjar de manera precoç. Pel que fa a l'alimentació, cal administrar una dieta apropiada a l'edat del nen, evitant begudes i aliments amb alt contingut en sucres (sucs envasats, refrescos i pastisseria) i en greixos. No són recomanables ni les dietes restrictives, ni les astringents que s'empraven fins fa poc. És millor oferir-li varietat i que mengi el que li vingui de gust. Els aliments que se solen tolerar millor són: cereals (arròs, blat), patata, pa, carn magra, verdura, peix, iogurt i fruita.

Si el nen no vol menjar, no cal forçar-lo, el més important és que begui sèrum de rehidratació oral. Els nadons alimentats amb lactància materna han de continuar prenent pit i els que prenguin biberó poden seguir usant la seva fórmula habitual, oferint entre les preses sèrum de rehidratació. Els biberons de llet s'han de preparar amb el nombre de cassons habituals, sense diluir-los més.

Quan avisar al pediatre

En general les gastroenteritis agudes curen sense complicacions en pocs dies, encara que les deposicions poden trigar una mica més en normalitzar-se.

El risc més gran dels vòmits provocats per una gastroenteritis és la deshidratació. Truca al pediatre si el teu fill rebutja els líquids o si continuen els vòmits després d'adoptar els mètodes de rehidratació anteriors. Avisa’l també si observes qualsevol dels següents signes de deshidratació:

• Deshidratació de lleu a moderada: boca seca, plors amb poques o cap llàgrima, comportament inquiet, pocs bolquers mullats o orinar menys del que seria normal, fontanel·les més enfonsades del que és habitual.
• Deshidratació greu: boca molt seca i pastosa, pell seca, arrugada o pàl·lida, inactivitat o disminució del nivell d'alerta, debilitat, flacciditat o pèrdua de forces, ulls enfonsats, fontanel·les enfonsades, desorientació o somnolència excessives, pols ràpid o debilitat, respiració profunda i ràpida, més de sis a vuit hores sense orinar en un lactant o més de vuit a deu hores sense orinar en un nen.

A més de saber identificar els signes de deshidratació, els símptomes següents són signes d'alarma, ja que podrien indicar una afecció mèdica més greu que la gastroenteritis, i en aquests casos s'hauria de consultar a urgències:

• Vòmits (no només regurgitacions) en un lactant de menys de dos mesos.
• Vòmits forts i explosius en un lactant, sobretot si tenen menys de tres mesos.
• Persistència de vòmits en un lactant després d'haver-li administrat una solució electrolítica oral durant prop de 24 hores.
• Vòmits que tornen a començar quan s'intenta reprendre una dieta normal.
• Vòmits que s'inicien després d'un traumatisme cranioencefàlic.
• Vòmits de color verd intens o verd groguenc, o amb una tonalitat similar al cafè mòlt (sang).
• Abdomen dur, inflat i adolorit entre els episodis de vòmit.
• Vòmits acompanyats de dolor abdominal intens.
• Vòmits acompanyats de mal de cap i/o rigidesa de coll.
• Letargia i somnolència.
• Escrot inflat, envermellit o dolorós.