Skip to main content
Nena mirant-se al mirall

Què és un abscés cutani i què el causa?

Nena mirant-se al mirall

A la nostra superfície corporal hi viuen permanentment milions de bacteris, els quals no ens produeixen problemes gràcies a la barrera protectora de la pell. Quan ens fem una ferida, alguns d’aquests gèrmens poden envair els teixits que tenim per sota la pell, causant una infecció. Els bacteris que més usualment causen aquest tipus d’infecció s’anomenen Staphylococcus aureus

 

Per combatre la infecció, el nostre sistema immunitari hi envia glòbuls blancs (les cèl·lules de la defensa), els quals, juntament amb altres substàncies de rebuig, s'amunteguen a la ferida i formen pus. Quan el pus format no es pot absorbir ni drenar, s’acumula, donant lloc a la formació de l’abscés. Cal tenir en compte que si a la ferida hi queden restes tals com grans de sorra o fibres de roba, als bacteris els és més fàcil desenvolupar-se. És per això que és molt important una correcta higiene de la ferida. Atès que els infants solen ser menys curosos amb la higiene de talls i de ferides, són més propensos a presentar abscessos cutanis.

 

Com es manifesta un abscés cutani?

Els abscessos es manifesten com un bony (nòdul) inflamat sota la pell, que és dolorós i calent al tacte i que atorga a la pell un color rosat-vermellós. Inicialment sol ser dur, però a mida que passen els dies tenen tendència a estovar-se. En casos greus, la infecció pot acompanyar-se de febre, però en la majoria d’ocasions no ho fa.

 

Quines proves calen per diagnosticar un abscés?

Generalment, no són necessàries més proves que una correcta entrevista i exploració física. En aquells casos en què els abscessos siguin molt grans o tinguin una evolució perllongada, és possible haver de realitzar una ecografia per tal de veure el seu abast. Per últim, en cas que hi hagi febre acompanyant o en circumstàncies de gravetat, pot ser necessària la realització d’una analítica sanguínia

 

Com es tracten els abscessos cutanis?

La manera més efectiva de tractar un abscés cutani és que el pus que el conforma dreni a l’exterior. Hi ha cops en què el drenatge té lloc espontàniament. Per tal de facilitar aquest procés, es recomana l’aplicació de compreses tèbies, les quals es poden fabricar mullant una tovallola en aigua tèbia (no calenta) i col·locant-la sobre l'abscés durant uns deu-quinze minuts, diverses vegades al dia. Cal evitar que els pacients toquin, pressionin o rebentin l’abscés per ells mateixos, donat que això podria propagar la infecció a àrees més profundes del cos. Així mateix, cal mantenir la pell i les mans tant del pacients com dels cuidadors netes. 

 

En cas que mitjançant aquest procediment no s’aconsegueixi un correcte drenatge de l’abscés, pot ser necessària la realització d’un drenatge quirúrgic. Lluny del que podria semblar, es tracta d’un procediment senzill, en què després d’aplicar anestèsia local, es fa un petit tall a la pell que hi ha per sobre de l’abscés, per tal de facilitar la sortida del pus del seu interior. Normalment es recull una mostra de pus per tal d’analitzar-la. Generalment, el tall es deixa obert per tal de facilitar que el pus dreni del tot. Així doncs, durant els dies següents, caldrà curar la ferida per mantenir-la neta, i finalment acabarà tancant-se espontàniament en la majoria de casos. Si l’abscés és gran o si el drenatge del pus és incomplet, pot ser necessària l’administració d’antibiòtics per via oral durant uns dies, per tal d’evitar que l’abscés es reprodueixi. En aquest cas, cal assegurar-se que el nen completa el tractament, fins i tot encara que comenci a trobar-se millor abans de acabar-lo. 

 

Per últim, cal emfatitzar que en la majoria d’ocasions, tots aquests procediments es fan sense la necessitat d’un ingrés hospitalari. 
 

 

Quan cal consultar al metge?

  • Quan l’abscés no millora passats 2-3 dies malgrat les mesures exposades prèviament. 
     
  • Quan l’abscés esdevé progressivament més dolorós, tumefacte o vermell. 
     
  • Quan apareixen febre o calfreds. 
     
  • Quan el pacient presenta malestar o es troba progressivament pitjor. 

 

 

Prevenció

En cas que un membre del a família presenti un abscés, cal mirar d’impedir-ne la propagació a d’altres convivents, evitant compartir roba, tovalloles, material de bany etc. 

 

Així mateix, cal recordar que mantenir una bona higiene personal és la millor manera d'evitar les infeccions. Especialment, cal mantenir tots els talls i ferides netes, seques i cobertes amb un embenat per protegir-los.
 

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  27/02/2024 Última modificació:  10/06/2024
pus · abscés
default_hsjd_home
Aleix Soler Garcia
Veure més
Pediatre Àrea de Pediatria

Continguts relacionats

Sis consells per ajudar els nens a superar les seves pors i fòbies
Article

Sis consells per ajudar els nens a superar les seves pors i fòbies

Les pors en nens són normals i adaptatius, però poden convertir-se en ansietat. Afrontar-los amb suport, comunicació i gradualitat és clau.