Què fer i què no fer davant d'un nen que ha patit un síncope (desmai)
El síncope (també conegut com desmai o lipotímia) és una pèrdua de la consciència i del to muscular d'inici brusc, de breu durada i amb recuperació ràpida. Com adults, davant d'un nen que s'ha desmaiat, com hem d'actuar?
Què és un síncope?
El síncope (també conegut com desmai, esvaïment o lipotímia) és una pèrdua de la consciència i del to muscular d'inici brusc, de breu durada (generalment segons) i amb recuperació ràpida.
Abans de desmaiar-se, la persona que el pateix sol sentir manifestacions com palpitacions, sudoració freda, nàusees, pèrdua de visió o visió ennuvolada, brunzit a les orelles i sensació de debilitat muscular.
Tot i que la recuperació de la consciència sol ser ràpida, és freqüent que durant les hores següents la persona que l'ha patit presenti mal de cap, sensació de mareig i atordiment.
Els síncopes són més freqüents en adolescents, sobretot en el sexe femení, i s'estima que entre un 15 i un 25% dels adults joves ho han experimentat almenys una vegada a la infància o adolescència.
Quines són les seves causes?
En la majoria dels casos es deuen a una baixada transitòria de la tensió arterial que no està produïda per cap malaltia del cor.
Tenen diversos desencadenants, alguns d'ells molt típics i coneguts: la visió de sang, el dolor propi o aliè, el dejuni prolongat, la manca de son, romandre durant molt de temps de peu o en llocs molt concorreguts i amb molta calor en l'ambient, els canvis de postura bruscos (sobretot al aixecar-se del llit), etc.
Malgrat aquesta aparent benignitat, fins que no es fa una valoració mèdica per descartar que els síncopes tinguin una altra causa, poden generar una gran angoixa familiar i personal i conduir a una restricció de l'activitat física i absentisme escolar.
Com avalua el metge la causa dels síncopes?
L'objectiu de l'avaluació d'una persona que ha patit un síncope és diferenciar el pacient amb una causa benigna, la majoria dels casos, d'aquell amb una causa potencialment greu o mortal (síncopes cardíacs).
En primer lloc, mitjançant l'entrevista amb el pacient. La descripció que realitzen tant ell com les persones que el van presenciar ofereix la informació més important per identificar un síncope de causa benigna.
Mitjançant l'exploració física i tècniques diagnòstiques com l'electrocardiograma i l'ecocardiografia poden descartar-se algunes malalties cardíaques que podrien haver produït el síncope.
En alguns casos molt concrets pot estar indicat realitzar altres proves diagnòstiques, com l'ergometria (prova d'esforç cardíac), l'estudi electrofisiològic o la prova de la taula basculant.
Quin és el tractaments dels síncopes?
Els síncopes no deguts a una malaltia, que són la majoria dels casos, no necessiten cap tractament.
La seva evolució natural és a la millora amb el pas del temps. Durant els següents anys des de la seva aparició es fan menys freqüents i els marejos menys intensos.
Tanmateix, és important oferir a les persones que els han patit en diverses ocasions una sèrie de recomanacions per intentar que tinguin la menor repercussió possible sobre la seva qualitat de vida.
Consells pels pacients amb síncopes:
És important saber que no es tracta de cap malaltia, sinó d'un trastorn transitori de la regulació de la pressió arterial que sol presentar-se amb més freqüència durant l'adolescència i que tendeix a millorar amb el pas del temps.
Cal evitar situacions desencadenants del mareig i els síncopes: llocs tancats, molt freqüentats i poc ventilats on faci calor, la visió de sang o de ferides...
El nen ha de saber que no ha d'aixecar-se de forma brusca del llit o després d'haver estat assegut o estirat durant molt de temps. És important que ho faci a poc a poc per donar al seu cos un temps perquè s'adapti al canvi de postura.
El nen ha d'evitar estar dret durant molt de temps. Si no li queda més remei (per exemple, fent una cua), és recomanable que aprengui a exercitar els músculs de les cames per afavorir el retorn de la sang de les cames cap al cor. Un exercici senzill consisteix a posar-se de puntetes i talons amb els dos peus de forma alternativa.
És recomanable que el nen descansi i dormi un nombre d'hores suficient durant la nit.
No ha de sortir de casa al matí sense esmorzar ni romandre durant molt de temps sense menjar.
Llevat que el nen pateixi d'hipertensió arterial (un problema poc freqüent en nens), pot menjar amb una mica més de sal i esmorzar aliments consistents que aportin sal: embotits, formatge, torrades amb oli i sal...
Beure aigua abundant, almenys vuit gots grans (dos litres), durant tot el dia.
Moltes malalties, així com la presència de febre o dolor, poden augmentar la seva predisposició a presentar un síncope.
L'estrès psicològic, sobretot el que de vegades generen les manifestacions prèvies al síncope, pot agreujar els símptomes.
En cas d'aparició dels primers símptomes que precedeixen el síncope (sensació de debilitat i mareig, visió borrosa, sudoració, nàusees... ) cal que el nen es tombi el més aviat possible per evitar la pèrdua de consciència i la caiguda a terra i respirar lenta i profundament.
En cas que el teu fill perdi la consciència és convenient elevar les cames i posar-li el cap de costat perquè respiri millor. Quan recuperi la consciència i desaparegui la sensació de malestar i debilitat, el pots incorporar lentament.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'ennuegada en nens és una emergència mèdica greu que pot ocórrer sobtadament. Es caracteritza per l'obstrucció de les vies respiratòries, la qual cosa pot portar a asfíxia. Això sol manifestar-se amb dificultats respiratòries, tos i nàusees. És més comú en lactants i nens durant el joc o els menjars, la qual cosa fa que els cuidadors siguin presents per a prendre mesures immediates. Es descriuen les maniobres de desobstrucció i la reanimació cardiopulmonar en cas que el nen deixi de respondre. A més, es destaquen mesures preventives, com donar aliments petits i evitar objectes perillosos per a prevenir l'ennuegada. Com actuar quan un nen s'ennuega?
