Una de les preocupacions de tots els pares és saber si el vostre fill/a està creixent bé. Però és obvi que cada nen/a té el seu ritme de creixement i la seva pròpia constitució (alt, baix, corpulent, prim…), que, alhora, està influïda per molts factors (ètnia, genètica familiar, malalties, nutrició, fase de la pubertat, etc.).
Per saber si el desenvolupament és correcte, els metges utilitzen unes gràfiques (una per al pes i una altra per a la talla o alçada) per apuntar les dades del nen/a. A l'eix horitzontal es busca l'edat i al vertical, la talla o el pes.
Hi ha gràfiques diferents per a nens i per a nenes i varien segons la població estudiada (no es fan servir les mateixes gràfiques a Espanya que per exemple a la Xina). Al lloc on es creuen ambdós valors es dibuixa un punt. Aquestes gràfiques tenen una sèrie de línies que s'anomenen percentils i aquests permeten saber com està el nen/a en comparació amb els/les de la mateixa edat i gènere. Com més alt sigui el nombre del percentil, més gran serà en comparació amb altres nens/es de la mateixa edat i sexe, sigui en altura o pes. Si per exemple, un nen de dotze anys té una talla que el situa en percentil 90, vol dir que el 90 % dels nens de dotze anys mesuren menys que ell (i el 10 % tenen una mida superior).
Tot i això, cal saber valorar aquestes corbes. Situar-se en un percentil alt no vol dir necessàriament que un nen sigui més sa o tingui sobrepès, ni ocupar un percentil baix que tingui problemes de creixement.
Si per exemple, un nen té una talla i un pes en percentil 10, el 90 % dels nens seran més alts i pesaran més que ell. És a dir, serà més baix que la mitjana. Però si el seu guany d'alçada i pes és normal, no hi ha signes de malaltia o la família és també més petita que la mitjana, pot ser absolutament normal. De fet, per definició, es considera que un nen té una talla baixa quan se situa en un percentil d'alçada menor a percentil 3. Si presenten una alçada entre el percentil 3 i el 97, es considera que té una talla dins de la normalitat.
Les gràfiques de creixement sí que poden suggerir que hi ha un problema en dues situacions:
En primer lloc, quan el patró de creixement del nen canvia respecte del que havia estat realitzant prèviament;el més habitual és que els nens creixin sempre per un mateix percentil. Això moltes vegades no és exactament així, és a dir, no segueixen exactament les línies dels percentils però sí que es mantenen al voltant d'un. Però, si per exemple, una nena de sis anys que sempre ha crescut per percentil 50, se situa de sobte en percentil 25, pot indicar un problema i caldrà fer-ne un seguiment més estret per poder-lo avaluar. Tot i això, canviar de percentil no sempre és alarmant. Hi ha certes fases del desenvolupament on el canvi de ritme de creixement i de percentil és absolutament normal (com en la lactància o la pubertat).
En segon lloc, si el ritme d'augment d'alçada és molt diferent del de pes, també podria indicar alguna dificultat en el seu desenvolupament. Per exemple, si un nen sempre creix per percentil 10 però el seu pes va per percentil 90, tindrà un problema de sobrepès que caldrà estudiar i intervenir de manera adequada. Si en canvi ocupa el percentil 90 de pes i alçada, es tractarà d'un nen sa que simplement serà més gran que la mitjana.
Així doncs, no és tan important on se situa el “punt que representa el meu fill” sinó si la resta dels punts se situaven més o menys en la mateixa línia, és a dir, si manté el ritme de creixement habitual, i si la seva talla està proporcionada pel seu pes.
Hi ha molts factors que intervenen en el creixement correcte d'un nen. Entre aquests destaquen la talla dels pares, el pes i la longitud del naixement, l'estat nutricional, si presenta malalties o pren certs medicaments o quan inicia la pubertat. Per això és important fer un seguiment adequat i valorar-ne el desenvolupament tenint en compte tots aquests factors per així poder detectar problemes si n'hi hagués i tractar-los quan sigui necessari.
Si tens dubtes sobre el creixement del teu fill o filla, consulta'l amb el teu pediatre.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Durant l'embaràs es produeixen una sèrie de canvis en el cos per afavorir el correcte creixement del fetus. Consulta aquest article per conèixer el procés de canvi de pes durant l'embaràs
De la mateixa manera que tenim factors de risc per al desenvolupament dels TCA, també disposem de factors de protecció (aquells que poden reduir el risc de desenvolupar la patologia alimentària). Els principals factors de protecció per als TCA els agrupem en individuals, familiars i socioculturals.
El primer cop que el nostre fill o filla es queixa de que està gras, és possible que ens sorprengui, però el cert és que es tracta d’una situació cada cop més habitual per a molts pares i mares, que veuen com els seus fills es preocupen pel volum del seu cos.
