Dolor toràcic o mal de pit en infants: quan cal consultar amb el pediatre

El dolor toràcic és aquell localitzat a la part davantera del pit. És un motiu de consulta habitual en pediatria, especialment entre adolescents. Malgrat que la majoria de vegades la causa que el provoca és banal, sol produir una gran angoixa i preocupació, sobretot perquè recorda al dolor produït per l’infart de miocardi, el qual és excepcional en nens. 

Quines en són les causes?

Són moltes i variables les causes de dolor toràcic. Pot estar produït per malalties que afectin la paret del tòrax o a qualsevol dels òrgans que s’hi troben (pulmons, cor, esòfag etc.). El cert, però, és que molt sovint no resulta possible identificar la raó que provoca el dolor toràcic, ja que els episodis de dolor són curts (tot i que poden ser recurrents en el temps), no es relacionen amb un moviment o activitat física determinats i no tenen d’altres símptomes associats.

En aquestes circumstàncies es parla de dolor toràcic idiopàtic, que no és altra cosa que un calaix de sastre on s’agrupen tots aquells casos que no es poden classificar en els grups que s’esmenten a continuació.  

L’origen conegut més habitual del dolor toràcic és musculoesquelètic, com el que té lloc arran d’un cop o d’haver realitzat un esforç intens. Típicament, aquest tipus de dolor millora amb el repòs i empitjora amb el moviment i la inspiració profunda. 

Dins d’aquest grup cal destacar la costocondritis. Es tracta d’una inflamació del cartílag que uneix les costelles amb l’estern. Així doncs, el dolor augmenta quan es palpa o pressiona la zona d’unió entre aquests dos ossos. De vegades, fins i tot es pot percebre la zona vermella o tumefacta. Normalment afecta només un costat del pit, sobretot l’esquerre. Tot i que el curs és benigne i tendeix a resoldre’s, no és rar que duri setmanes i fins i tot, mesos. L’administració d’antiinflamatoris pot ajudar a mitigar el dolor. 

El segon origen conegut més freqüent és el respiratori. Destaca en aquest grup el dolor ocasionat per tos (que quan s’allarga en el temps pot sobrecarregar els músculs del tòrax ocasionant dolor), així com el causat per una crisi de broncospasme o crisi asmàtica, i és que la sensació de manca d’aire pot ser percebuda de vegades com a dolor al pit. En aquest sentit, cal recordar que alguns pacients pateixen l’anomenat asma d’esforç. És a dir, els símptomes de l’asma se’ls manifesten amb l’activitat física i no tant en repòs. 

Si no es fa una correcta avaluació mèdica, es podria atribuir erròniament el dolor toràcic a d’altres causes. En aquest cas, el tractament es basa en l’administració de medicació que contribueixi a dilatar les vies aèries. Per últim, cal esmentar també la pneumònia, en especial la bacteriana com a causa de dolor toràcic d’origen respiratori. Es tracta d’una infecció del pulmó, la qual en si mateixa pot ocasionar dolor toràcic, sobretot quan s’hi afecta la part més propera a les costelles. Si la pneumònia és bacteriana, serà necessària l’administració d’antibiòtics per tractar-la. 

El dolor toràcic també pot ser psicogen. Es tracta de la percepció subjectiva de dolor però sense que hi hagi un dany a cap òrgan del tòrax. En comptes d’això, resulta el reflex d’ansietat, tristor o preocupació desencadenats per successos traumàtics o situacions angoixants. El dolor sol ser vague i canviant, i pot acompanyar-se de mal de cap, dolor abdominal, trastorns del son o d’altres símptomes d’ansietat. 

L’origen del dolor toràcic també pot ser gastrointestinal. D’aquest grup cal destacar el reflux gastroesofàgic. Es produeix quan el contingut de l’estómac, que és àcid, ascendeix cap a l’esòfag, causant una sensació de cremor i dolor darrere l’estern. És habitual que el dolor per reflux gastroesofàgic empitjori amb els àpats i amb la posició estirada, donat que s’afavoreix el pas del contingut gàstric a l’esòfag. El tractament pot requerir de fàrmacs per disminuir l’acidesa de l’estómac, així com d’altres mesures posicionals i alimentàries.

Per últim trobem les causes cardíaques. S’esmenten en darrer lloc perquè en pediatria és molt poc habitual que el dolor toràcic s’expliqui per un problema del cor i dels vasos sanguinis. D’entre les causes d’origen cardíac cal destacar la pericarditis. Es tracta de la inflamació del pericardi, un teixit que envolta i protegeix el cor. 

El dolor pot ser intens, però a diferència del dolor produït per un infart de miocardi, no sol ser opressiu i la seva instauració, tot i que ràpida, no és brusca. El dolor es situa darrera l’estern i més marcadament al costat esquerre del pit, i acostuma a empitjorar amb la inspiració profunda, la tos i la posició estirada, i millora estant assegut o inclinat cap a davant. La causa de la pericarditis sol ser una infecció vírica. El tractament és essencialment amb fàrmacs antiinflamatoris de la família de l’ibuprofè. Malgrat que el seu pronòstic és excel·lent, de vegades s’indica un ingrés hospitalari curt per assegurar un bon control del dolor i una correcta evolució. 

Per últim, cal esmentar d’entre el grup de malalties cardiovasculars les arrítmies, és a dir, alteracions del ritme cardíac normal. En pediatria les arrítmies més freqüents són les extrasístoles i la taquicàrdia supraventricular. Les extrasístoles són molt habituals en pacients sans i quasi mai tradueixen una malaltia. Es tracta d’un batec que té lloc prematurament i que s’associa a una sensació de ‘sotrac al cor’ que se segueix d’una pausa compensatòria percebuda com ‘si el cor s’aturés durant uns segons’. Les taquicàrdies supraventriculars, per la seva banda, són alteracions del ritme que es manifesten com una acceleració del ritme cardíac. Són episodis d’inici i fi molt sobtats, i mentre duren poden acompanyar-se de dolor toràcic, suor o marejos. 

Altres causes de dolor toràcic com l’infart de miocardi o el trencament de l’artèria aorta són excepcionals en pediatria, i pràcticament es restringeixen a pacients que presenten alguna malaltia de base o malformació cardíaca que hi predisposen. 
 

Quan cal consultar un servei d'urgències? 

Has d'anar a Urgències si:

• Si el dolor és intens, d’inici abrupte o si ocasiona que el pacient es desperti a la nit. 
   
• Si s’acompanya de febre, malestar general, dificultat per respirar, palpitacions o canvi de coloració (pal·lidesa o coloració blavosa de la pell). 
   
• Si després de l'inici del dolor el pacient es queixa de mareig, presenta sudoració o perd la consciència.
   
• Si el pacient o els seus familiars tenen alguna malaltia del cor coneguda, o antecedents de mort sobtada en persones joves (menors de 40 anys).

Quines proves cal fer davant d’un pacient amb dolor toràcic?

En la majoria de casos, una correcta entrevista clínica i exploració física són suficients per arribar a una aproximació diagnòstica, sense requerir de la realització d’altres proves. 

En algunes circumstàncies, però, sí que poden ser necessàries. Així, quan es sospiti d’una pneumònia o d’una fractura d’un costella (per exemple, en el context d’haver rebut un cop), pot ser necessària la realització d’una radiografia de tòrax o bé d’una ecografia toràcica. 

D’altra banda, quan es sospiti d’una pericarditis o d’una taquicàrdia supraventricular, o bé quan el dolor toràcic empitjori amb l’exercici o s’acompanyi de pèrdua de consciència es sol realitzar un electrocardiograma. És un prova no dolorosa i senzilla que consisteix a col·locar uns elèctrodes enganxats a la pell del tors, els quals permeten analitzar detalladament el ritme cardíac. D’altres proves com una analítica sanguínia o una ecografia cardíaca no es realitzen de rutina, sinó que s’indiquen de manera individualitzada i davant de sospites clíniques concretes.