Picades de paparra: la tècnica correcta per retirar-les de la pell
En els últims anys el canvi climàtic ha contribuït a la seva expansió, trobant-se en zones que tradicionalment no eren el seu hàbitat. Algunes poden portar a transmetre malalties com la malaltia de Lyme, sens dubte la més preocupant, però també Tibola o Debonel i la febre botonosa mediterrània entre altres. Aprèn com protegir-te de les paparres i com eliminar-les correctament.
Les paparres són un tipus d'artròpodes que utilitzen a altres animals com a reservoris, hostes que necessiten per a sobreviure i reproduir-se. En els últims anys el canvi climàtic ha contribuït a la seva expansió, trobant-se en zones que tradicionalment no eren el seu hàbitat. Hi ha molts tipus de paparres i només algunes són capaces de transmetre infeccions.
El risc que a través de la seva picada, o millor dit mossegada, puguem emmalaltir depèn del lloc on succeeixi, de l'estació de l'any, del tipus de paparra, i que l'artròpode sigui portador del patogen responsable. És fàcil, doncs, deduir que el risc de contagi és baix.
Entre les malalties que poden transmetre les paparres es troben la malaltia de Lyme, sens dubte la més preocupant, però també Tibola o Debonel i la febre botonosa mediterrània entre altres.
Com s'ha de retirar una paparra?
La forma correcta d'extreure una paparra és usar unes pinces fines de vora corba i subjectar la paparra el més a prop possible de la pell. No ha d'utilitzar-se cap mena de producte (sabó, petroli, vaselina…) ni tampoc foc, perquè aquests podrien introduir-se a l'organisme a través de la lesió produïda per la picada.
El procediment per a extreure una paparra, normalment adherida a les extremitats, l'esquena o al cuir cabellut.
Usar pinces corbes per a subjectar la paparra el més prop de la superfície de la pell.
Tira cap amunt suaument, però amb fermesa, exercint una pressió uniforme i constant. No ha d'estrènyer-se per a evitar aixafar o perforar el cos de la paparra, perquè facilitaria l'entrada dels patògens, si el conté a l'organisme. Si quedés alguna part de la paparra adherida, no ha de furgar-se la pell i esperar que sigui expulsada.
Després de llevar la paparra, ha de netejar-se bé la zona de la pell afectada i les mans de la persona que l'extret amb aigua i sabó.
Després d'extreure la paparra:
Guardar-la, pot ser estudiada i poder determinar en cas de clínica del pacient, si és portadora de Borrelia o altres patògens.
Si ha romàs adherida a la pell durant més de 36 hores, ha de consultar-se amb el metge o pediatre, perquè ell pugui determinar si es compleixen les condicions per a prescriure un tractament antibiòtic, que no és gairebé mai necessari.
Prevenció i protecció enfront de les picades de paparres
Hem de recordar que les infeccions de paparres es poden prevenir amb mesures de protecció que evitin ser picat per paparres.
S'aconsella portar robes clares en les sortides al camp que permeten la identificació de l'artròpode abans que s'ancori a la pell.
En les activitats a l'aire lliure s'ha d'exposar la menor superfície corporal possible al contacte amb l'entorn (pantalons llargs dins dels mitjons, camisa dins dels pantalons, camisa de màniga llarga i capell).
Usar repel·lents que han d'aplicar-se sobre la roba i no directament sobre la pell: N,N-diethyl-m-toluamide (DEET) al 20-30% repel·leix la picada i pot ser aplicat directament sobre la pell. També uns altres com: IR3535 (3-[N-Butyl-N-acetyl] -aminopropionic acid, ethyl ester) i els repel·lents amb Picaridin (1-piperidinecaboxylic acid, 2-[2-hydroxyethyl], 1- methlypropyl ester) a unes concentracions majors del 15%.
Desparasitació dels animals de companyia per a evitar la presència de paparres en la llar i/o cases de camp.
És fonamental que, en el cas de ser picat per paparres, aquestes han de retirar-se al més aviat possible.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Oteo JA, Corominas H, Escudero R, Fariñas-Guerrero F, García-Moncó JC, Goenaga MA, Guillén S, Mascaró JM, Portillo A. Executive summary of the consensus statement of the Spanish Society of Infectious Diseases and Clinical Microbiology (SEIMC), Spanish Society of Neurology (SEN), Spanish Society of Immunology (SEI), Spanish Society of Pediatric Infectology (SEIP), Spanish Society of Rheumatology (SER), and Spanish Academy of Dermatology and Venereology (AEDV), on the diagnosis, treatment and prevention of Lyme borreliosis. Enferm Infecc Microbiol Clin (Engl Ed). 2023 Jan;41(1):40-45. doi: 10.1016/j.eimce.2022.11.011. PMID: 36621247. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36621247/
A l’estiu, a més de les vacances, arriben també els mosquits. Per això has de saber com espantar-los i què fer si piquen als teus fills. Aprèn quin són les millors mesures de seguretat i les solucions més eficaces contra les picades de mosquits.
Un dels accidents més comuns durant l'estiu són les picades d'insectes i altres animals. Encara que no solen ocasionar complicacions de salut, sí que podem conèixer algunes mesures de primers auxilis per a facilitar la desaparició dels símptomes.
Coneix tot sobre les xinxes, aquests molestos insectes que poden infestar la teva llar i causar picades irritants. Aprèn a identificar, prevenir i tractar una infestació per a mantenir la teva llar lliure d'aquests intrusos.
Per fi arriba l'estiu! No obstant això, juntament amb la calor i la platja, també arriben les meduses, el verí de les quals pot causar urticària, dolor i fins i tot reaccions al·lèrgiques greus. Aprèn com actuar davant una picada de medusa.
